Category Archives: TDAH

Com educar als infants?

 La majoria de continguts són extrets de la Xerrada TDAH 2, d’Anna Sibel

 b

Les orientacions que es donen a continuació han sigut especificades per a infants amb TDAH, però per la seva generalitat i bases psicopedagògiques, poden ser aplicades per a tots els nostres infants, tant a casa com a l’aula.

 

 

 

 

Estil d’ensenyament, en general

       Reconèixer els petits avenços. Elogiar. Acaronar.

       Valorar l’esforç, i no només els resultats.

       Escoltar-lo mirant-lo als ulls i assentint.

       Ser suport per a l’infant, fent-lo autònom, no depenent – (Ajudar-lo a fer, però no fer-li les coses)

       Supervisar contínuament. A vegades, no cal que l’infant sàpiga que ho fem.

       Animar l’infant mentre està fent allò que se li ha demanat.

       Anticipar les activitats – P.e. “S’apropa l’hora d’anar a la dutxa”

       Inculcar l’organització.

       Formar l’hàbit d’ordenar les coses diàriament.

       Conèixer els temes que l’interessen a l’infant – ens ajuda a connectar més en alguns moments.

       Establir regles clares.

       Planificar els canvis amb antel·lació.

       Definir les problemes de manera positiva – P.e. En compte de “No et moguis tant”, dir “Has d’estar assegut mentre sopem”

       Començar per períodes de temps curts (5 min. Aprox.), i anar augmentant a mida que ho aconsegueix.

       Atenció positiva – encara que és molt evident, cal dedicar al nen/a uns minuts d’exclusivitat diària (10 – 30min), fent quelcom que agradi als dos, de lleure, sense dirigir-ho. Si en aquella estona, l’infant es porta malament i en advertir-li no canvia d’actitud, comunicar-li que s’acaba l’estona per aquell dia i, finalitzar amb l’activitat.

       Fomentar la cooperació, entre els membres de la família, en lloc de la competitivitat.

       Buscar solucions, en lloc de sentir-se culpable o buscar-ne.

       Fer partícip a l’infant preguntant-li com el podem ajudar.

       Evitar centrar les converses sobre l’infant al voltant del seu comportament o dels seus resultats acadèmics.

Etc.

 

Com marcar límits

       Expressar clarament i breu les regles a complir – en compte de “has de ser ordenat”, dir “has de recollir les joguines”

       Escriure les regles per ordre de prioritat i posar-les en un lloc visible – si són infants petits, es poden fer servir fotografies o dibuixos.

       Negociar les regles i les conseqüències d’incomplir-les amb l’infant.   Veure Sistemes específics.

       Normes incomplertes, tenen unes conseqüències immediates – quan l’infant se salta una norma, se li recorda que ho està fent.  Veure Sistemes específics.

 

 

Com ensenyar a fer una activitat

       Mantenir sempre un ordre de les coses, que hi hagi una capsa o calaix exclusiu per les coses i, si cal, posar una foto o cartell davant perquè l’infant sàpiga què hi ha.

       Rutines: ha d’haver un lloc també per a cada cosa, i que faci seguir un ordre de temps – P.e. Un penjador a l’habitació per a l’abric, un altre per a la motxilla, …

       Lloc de fer les feines – cal negociar-ho amb l’infant i respectar-li l’espai – P.e. Potser per a ell/a el lloc ideal és la cuina…

       Rutines: es pot fer un horari, com el que es fa a l’escola, per hores, on s’orienti a l’infant sobre el què ha de fer quan es lleva (lavabo, vestir-se, esmorzar, agafar entrepà, agafar motxilla…), i quan torna de l’escola. Ben estructurat i amb colors per a cada activitat. Posar-lo en lloc visible. Caldrà també determinar un temps per a cada afer.

       Rutines: tot el que l’infant amb el suport de l’adult pugui fer al vespre (preparar motxilla, preparar roba…), ajudarà a no haver de “corre” al matí.

       Descompondre la tasca en els diferents passos en què està formada – P.e. “recollir la taula” implica: a) recollir plats, b) recollir gots, c) recollir coberts, d) netejar la taula…

       Cronòmetre/rellotge: marcar el temps de cada afer. Avisar de quant temps queda per fer la següent activitat i posar el rellotge, quan soni l’alarma, l’activitat que estava realitzant ha finalitzat…. Al principi és difícil i es passen de temps, però després és una rutina que els ajudarà a organitzar-se de manera més autònoma.

 

Sistemes específics d’ensenyament

       Reforç positiu – elogiar els petits avenços i ignorar els comportaments que són lleus. P.e. Si s’aixeca o si es mou a la cadira, no li direm res. Quan estigui uns minuts per la feina, elogiar-lo en veu alta.

       Economia de fitxes – se li donen punts/estrelles/fitxes quan l’infant aconsegueixi l’objectiu pactat a priori. Cada cinc punts se li poden intercanviar per coses que li agradin (anar al parc, que vagi a jugar a casa un amic/ga…) – P.e. Un punt per ordenar l’habitació i dos punts si ho fa sense que li haguem dit. Si no fa la fita que ens hem proposat i la qual hem negociat amb ell/a, no se li dóna punt.

       Temps fora/ “Time out” – quan l’infant se salta una norma, se li recorda  que ho està fent i que contarem fins a tres (si no és una infracció greu), perquè ho deixi de fer, si no és així estarà un temps fora de l’espai on era (un lloc sense estímuls, haurà d’estar allà uns minuts – tants com edat tingui -) Quan passi aquest temps, ens posarem a l’alçada dels seus ulls i li recordarem perquè ha estat fora i que ara pot tornar a jugar i, s’ha de disculpar.  Mentre està castigat, no haurà de moure’s d’aquell lloc, ni cridar-nos.

       Autoinstruccions – primer les verbalitzem en veu alta cada vegada que sorgeix una dificultat, fins que l’infant memoritzi el procediment. També és útil tenir-les escrites: 1ª Què ha passat? (Quin és el problema?), 2ª Què he de fer/Quines solucions hi ha? (possibles actuacions), 3ª Elecció de la resposta/actuació, 4ª Actuació, 5ª Reforç positiu (valorar positivament el resultat que ha esdevingut quan ha actuat com ha pensat) 

 

Per finalitzar…

  Això és una petita mostra de coses que podem fer, ara es tracta de posar-ho en pràctica i, no és fàcil…

 Cal tenir en compte que hem de donar temps per apreciar els canvis, que encara que a vegades siguin petits, seran grans quant més constància tinguem.

 Intentem no solucionar tots els problemes diaris alhora, no ho fem ni per a nosaltres mateixos!

 Cal tenir en compte que la nostra manera de fer, la nostra conducta també els influeix, així que l’haurem de regular i haurem d’intentar tenir una bona dosi d’humor per encarar alguns dels moments.

  No dubteu si heu de demanar ajuda si us sentiu “desbordats”, és completament normal i altres persones,  en escoltar que us passa, us podrà ajudar des d’un altre punt de vista.

  Convé parlar amb altres famílies i, no només en moments de crisi!

 

I si us heu quedat amb ganes, aquí teniu uns “enllaços”…

       http://aepap.org

       www.baobabparents.com

       www.ateda.org – Associació TDAH a Barcelona, 93.417.07.39

       ASFADAGIRONA@telefonica.net – Associació TDAH a Palamós (Girona), 626.279.491

       www.tdahcatalunya.org – TDAH Catalunya, 697.237.757, dimarts i dijous, 12 a 14h

TDAH 1 – Xerrada a Santa Susanna

 images51

Anna Sibel Anguila

 

Què vol dir TDAH?

 Les sigles responen a Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat.

 És una alteració neurobiològica amb tres símptomes principals:

       Dèficit d’atenció: És la dificultat per mantenir l’atenció, es distreuen amb facilitat. a vegades pot quedar encobert. Sobretot hi ha moltes dificultats per “l’atenció sostinguda”, vol dir que no poden mantenir l’atenció per un període de temps. Com a molt, a vegades poden mantenir-lo uns 4min. seguits.

       Hiperactivitat: Activitat motriu i/o vocal excessiva i inapropiada, constant. Tenen dificultats de psicomotricitat fina (agafar un llapis, retallar…), però són infants molt àgils. Bioquímicament no poden estar quiets i asseguts, i això els fa mostrar una inquietud motriu freqüent.

       Impulsivitat: són intrèpids, no cabalen el risc, poden fer-se mal o fer-ne als altres sense ser conscients. Tenen impulsivitat física i mental, implica el moviment constant sense valorar els riscos i, un pensament molt ràpid que els fa passar d’un tema a un altre, sense ordre en les idees. Tenen incapacitat per esperar la gratificació. Poden inhibir-se dels estímuls irrellevants, i això fa que es bloquegin i es tanquin en si mateixos.

 

 

Com afecta a la població?

   El Diagnòstic es fa a partir dels 7 anys, aproximadament. Tot i que alguns símptomes o signes d’alerta són evidents molt abans.

   Prevalència: 3 – 7% de la població té TDAH

   60% dels casos també tenen Trastorns d’Aprenentatge

   80% base genètica del TDAH, això fa que la família sovint se senti culpable i representada en el fill/a.

   Adolescents amb TDAH – noten que prenen drogues es tranquil·litzen, no assumeixen el risc (relacions sexuals, addiccions, conducció…)

   Adults amb TDAH – el dèficit d’atenció és permanent. La hiperactivitat i la impulsivitat a vegades disminueix perquè s’aprenen estratègies per controlar-les o bé, es pren medicació.

 

Hi ha tipus de TDAH?

Hi ha subtipus quan:

          Predomina la Inatenció – passa desapercebut, té dificultats en algunes àrees, es mostren empàtics, es queda absort al seu món. – són els més difícils de detectar.

          Predomina la Hiperactivitat – manifesta molt moviment, parla en excès i sense sentit, té dificultats en algunes àrees.

 

 

Apareix amb altres Trastorns Associats

          Trastorns d’Aprenentatge – dificultats per assolir les àrees (comprensió oral i escrita, expressió oral i escrita, mecanismes…)

Ø        90% no produeixen rendiment escolar

Ø        90% rendeix per sota del nivell escolar

Ø        20% tenen dificultats en la lectura

Ø        60% tenen dificultats en l’escriptura

Ø        30% deixa l’escolaritat

          Trastorns Psicològics – tenen molta frustració personal, doncs no poden controlar els impulsos, tant físics com mentals. Apareix també l’ansietat (fòbia escolar, obsessió, impulsivitat…), la depressió…

          Trastorns de Conducta i de relació – no accepten perdre, es frustren amb facilitat, no tenen empatia, reaccionen de manera impulsiva sense pensar… Assoleixen un rol “estigmatitzat” que fomenten tenint una conducta poc adequada. Les dificultats de relació també es donen en la família, que viuen el procés amb ansietat i/o depressió.

 

Quins Tractaments hi ha?

El tractament multimodal és el més efectiu, que implica tres àmbits: psicològic, psicofarmacològic i pedagògic.

PSICOLÒGIC

          El psicòleg atèn l’infant i l’ajuda a descobrir i desenvolupar estratègies d’autocontrol de conductes i habilitats socials.

FARMACOLÒGIC

          El prescriu el psiquiatre.

          Medicació té efectes secundaris que el metge ha d’explicar. Alguns són la son o la pèrdua de gana. Normalment es donen complements vitamínics per pal·liar-ho.

          Hi ha medicació d’efecte immnediat i d’altre d’efecte retardat, depèn de l’infant es prescriu una o una altra.

          L’addicció no és dóna si està ben administrada, amb la dosi adequada.

          La medicació millora la qualitat de vida de l’infant, doncs pot fer coses que sense prendre-la no en podria. Això també reforça la seva autoestima.

PEDAGÒGIC

          Des de l’escola o gabinets privats de logopèdia i/o reforç escolar.

          S’ensenyen recursos per fer les tasques escolars.

          Atenció individualitzada.

          Recolçament a les famílies i a l’infant.

 

 

 

Quins són els signes d’alerta que ens faran sospitar?

          Inquietud constant

          Dificultats per acabar les activitats

          No segueixen les instruccions

          Nerviosisme amb facilitat

          Necessitat de fer el que demana de manera immediata

          Perden el material amb facilitat

          Fan malbé el material

          Canvien sovint d’activitat

          Dificultat per respectar el torn de paraula

          Imprevisibles

          Distracció, no escolten

          Poca cura personal (tan en el vestir com en la presentació de feines)

          Poden mostrar agressivitat amb els companys.

          Fan sorollets

          Responen de forma precipitada

 

 

I això és tot de moment, properament pujaré la segona part de la xerrada, del 2 de juny al Montagut i, que va tractar de “Com intervenir educativament” amb els infants amb TDAH.

 

Sònia Castillejo