TEA (Trastorn d’Espectre Autista)

Aquest curs, he tornat a participar al Seminari d’Educació Especial del Maresme i, hem parlat i molt sobre el TEA.

Aquí us en faig cinc-cèntims…

Definició… Desapareix el terme “autisme” i apareixen aquestes sigles: TEA.

Aquest nou concepte implica que hi ha molta variabilitat de símptomes, de nivells intel·lectuals i de graus en els infants que han estat diagnosticats d’espectre autista.

Cal tenir clar que NO és una malaltia i, per tant no té cura. Però sí que és crònic (per sempre), i pot millorar contínuament amb una bona estimulació (des de casa, des de l’escola, des de l’esplai, des del parc…)

No obstant, tenen tres característiques comunes que els afectaran en major o menor mesura  (triada de Wing):

  • Dificultats en la comunicació
  • Dificultats de relació social
  • Dificultats en els seus interessos i comportaments, i per adaptar-se als canvis

Així, trobem infants amb TEA que no es poden comunicar verbalment amb els altres, que juguen sols i que s’obsessionen amb jocs o activitats o roba… i en trobem d’altres, també amb TEA, que es comuniquen amb els demés, sobretot per algun interés comú (tenen una pala que ells volen…), i que poden seguir els continguts escolars amb algun suport.

Però sobretot són infants, amb una edat plena de trets enriquidors que els beneficien…

Amb ganes de sentir-se estimat

Amb ganes d’aprendre per si sol a fer cosetes… perquè els seus companys també les fan…

Amb ganes de sentir-se reforçat en allò que fa bé…

Perquè els seus punts forts són:

  • Capacitats visuals i de percepció de l’espai
  • La motricitat
  • La memòria
  • La hipersensibilitat als estímuls sensorials (tenen millor agudesa auditiva, perceben millor les olors…)

I tot això s’ha de tenir en compte per tal de poder fer una intervenció adient, on es tingui en compte la realitat de cada infant (la família,  la possibilitat de fer estimulació fora de l’escola, tarannà de la criatura…) i el quotidià escolar: el grup de nens i nenes de la seva classe, els mestres que participen a l’aula, el professorat de suport (vetlladora, reforç, educació especial), les famílies de la resta de l’alumnat…

Per tant, el programa d’actuació haurà de:

  • Començar quan abans millor
  • Està molt ben estructurat, per poder ajudar al nen a anticipar
  • Ser intensiu i fet amb constància
  • Possibilitar estones de treball individual
  • Incloure a la família en el projecte educatiu
  • Facilitar l’autonomia de l’infant
  • Promoure el benestar emocional
  • Ajudar a  l’infant a entendre el món que l’envolta, verbalitzant-lo i mostrant-li, experimentant

etc

I, una de les eines que ens faciliten aquest tipus d’intervenció, sobretot amb infants menors de 7 anys, és el JOC

perquè permet explorar i descobrir…

perquè afavoreix aprenentatges significatius (a través de les pròpies experiències)…

perquè desenvolupa estats emocionals…

perquè fomenta comunicació, ja sigui verbal o gestual…

perquè facilita la socialització…

perquè desenvolupa imaginació…

perquè proporciona plaer i satisfacció…

perquè, en definitiva, és el mitjà més natural que tenen els infants per comunicar-se i sentir-se part del món…

I, tenint en compte que va ser una mare la que va descriure les característiques dels infants amb TEA (WING), en intentar explicar com es relacionava i com era el seu propi fill, cal primordialment, treballar conjuntament amb les famílies

  • oferint-los un lloc on poder parlar dels seus patiments
  • on se sentin escoltats
  • donant-los orientacions per afavorir l’autonomia de l’infant
  • donant-los informació periòdica (un diari des de l’escola, per exemple), sobre què fa i com va evolucionant el seu fill

Perquè tenim un PROJECTE COMÚ, que és fer CRÈIXER cada infant, amb el seus potencials i amb les seves febleses, des d’un àmbit on se SENTI ESTIMAT.

********

Si voleu més informació, us podeu adreçar a l’escola

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *