Alguns voluntaris de 5è i 6è han col·laborat a la Marató de TV3 explicant contes!!!
MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!

Tenim el racó de recomanacions de llibres dels alumnes!!!
La maleta de les reserves de llibres!!!
Més cadires a l’espai Infantil!!!
L’hospital de llibres!!!
L’estenedor de revistes!!!…

QUI NO TÉ NAS!!!
En Tito, el pallasso estrella del Gran Circ Xic, perd el seu nas, nasset, nassiró i no el troba al sarró! Al públic li agraden molt les seves actuacions, però sense nas no és ningú! Comença així la seva aventura botiga rere botiga en busca del nas perdut. Turu-rut! Viatjarà, viatjarà i qui sap si el trobarà!!!
Una història senzilla, tendra i divertida que reflexa que l’aspecte físic no és tan important com sentir-se estimat i tenir bons amics.
Els alumnes van disfrutar moltíssim i en finalitzar l’actuació van poder gaudir d’una estona per compartir contes, cedits per la Biblioteca de Santa Susanna.
La sessió va estar organitzada per la Biblioteca de Santa Susanna.

A continuació els dibuixos i opinions d’alguns alumnes de 1r i 2n!!!

Si vols passar una bona estona, Rowan Atkinson et farà riure amb la seva visita a una biblioteca per consultar un llibre molt antic (i probablement molt valuós). Una filmació clàssica farcida d’un humor esbojarrat i hilarant.

Extret de la pàgina personal de Jaume Centelles

Setmana a setmana, els contes omplen l’espai de la biblioteca i grans i petits hi passem hores i hores fent un munt d’activitats. Ens agrada estar junts i compartir el món de fantasia que ens donen els contes. Vegeu algunes d’aquestes estones.

De la mà de revistes com Patufet, Cavall Fort, Tretzevents i Rodamón, neix el Diari Win (World in news), que actualitza al segle XXI la voluntat d’aquests emprenedors de crear un diari
per apropar les notícies d’actualitat als nens (de 8 a 14 anys), però de manera
diària, gràcies als avantatges econòmics que suposa engegar un mitjà en format digital.Els editors tenen clar que un diari adreçat als nens a més de parlar el seu mateix llenguatge verbal, s’ha de construir a partir d’allò que atrau més  aquest col·lectiu: el joc. Els
videojocs són la segona pota més important d’aquest projecte. Tenint en compte
que un dels continguts que més busca el públic infantil i preadolescent a
Internet són els jocs virtuals, han construït un diari que dóna un protagonisme
especial a aquest tipus d’entreteniment.

N’hi han molts més veniu a la Biblioteca

i els podreu descobrir!!!!

Cercant per la xarxa he trobar aquest material a la web: UN MÓN DE COLORS.
Són cartells amb frases relacionades amb la lectura de contes. Ens poden servir per la biblioteca de l’escola.

Amb la Castanyada arriba la festa de Halloween.
Els alumnes de 6è han escrit contes de terror.
Desitgem que us espanteu una mica!!!

La casa encantada
Hi havia una vegada un nen que anava vestit de zombi, i anava amb uns amics seus.
-Ei! Nois per què no anem a aquella casa que fa molta por! -Va dir en Joan.
-No! Jo no hi vull anar. Si no m’embrutiré els calçotets. –Va dir en Pep.
-Jo tampoc hi vull anar, anem a una altra casa. –Va dir en Pau.
-Jo si que hi vull anar. Vinga! Joan anem a la casa encantada. –Va dir en Pol.
-En Joan i en Pol van anar a la casa, a l’entrar en Joan va veure un zombi des de la finestra i en Joan no va dir res.
Ei Joan! Mira tots els quadres que hi ha penjats. –Va dir en Pol.
I de cop un zombi va travessar les parets i es va menjar en Joan. En Pol estava corrent perseguit per cinc zombis i de cop, en Pol, treu una pistola que tenia cinc bales, va disparar i li va donar als cinc zombis i els seus amics li van preguntar:
-On està en Joan? –Van dir els seus amics.
-Ha mort. –Va dir en Pol.
I al final se’n van anar cap a casa i van viure tranquils menys en Joan.

Pol Pi
Curs de 6è

LES DOTZE EN PUNT!!!
Hi havia una vegada, a HALLOWEN uns nens, tres per ser exactes, van entrar a una caseta, que es deia, que si entraves a les dotze en punt, moriríes.

Els nens van entrar i…no hi havia res, estava tot buit!
La porta es va tancari es va posar el pestell.
De sobte van escoltar un soroll que provenia de la paret del davant.
Els tres nens s’hi van acostar, i van caure per un passadís secret, que anava a parar a una espècie de cova on hi havia tots els humans que no havien sortit mai.

Les persones , estaven envoltades com en una espècie de teranyina penjant del sostre de la cova.
Al cap de cinc minuts va aparèixer una persona molot vella, amb una gepa a l’esquena, amb un collaret fet per aranyes mortes i aixafades.

Es va acostar i va treure aquella mena de teranyina per la seva boca amb les poques dents que li quedaven podrides.
Els va envolicar amb la teranyina i va treure un punyal, va mirar el rellotge i va guardar el punyal.

Els nens es va mirar i van dir…
– És clar ! No són les dotze !
Els nens es van intentar deslligar, però no podien.
Ja eren les dotze i va tornar a treure el punyal, i els va matar.

Els ulls se’ls va menjar com olives i la carn, la va fer servir per un estofat.

Els cors els va deixar penjats en hams.

Pau Pingitore 

Curs 6è