Amb la Castanyada arriba la festa de Halloween.
Els alumnes de 6è han escrit contes de terror.
Desitgem que us espanteu una mica!!!

La casa encantada
Hi havia una vegada un nen que anava vestit de zombi, i anava amb uns amics seus.
-Ei! Nois per què no anem a aquella casa que fa molta por! -Va dir en Joan.
-No! Jo no hi vull anar. Si no m’embrutiré els calçotets. –Va dir en Pep.
-Jo tampoc hi vull anar, anem a una altra casa. –Va dir en Pau.
-Jo si que hi vull anar. Vinga! Joan anem a la casa encantada. –Va dir en Pol.
-En Joan i en Pol van anar a la casa, a l’entrar en Joan va veure un zombi des de la finestra i en Joan no va dir res.
Ei Joan! Mira tots els quadres que hi ha penjats. –Va dir en Pol.
I de cop un zombi va travessar les parets i es va menjar en Joan. En Pol estava corrent perseguit per cinc zombis i de cop, en Pol, treu una pistola que tenia cinc bales, va disparar i li va donar als cinc zombis i els seus amics li van preguntar:
-On està en Joan? –Van dir els seus amics.
-Ha mort. –Va dir en Pol.
I al final se’n van anar cap a casa i van viure tranquils menys en Joan.

Pol Pi
Curs de 6è

LES DOTZE EN PUNT!!!
Hi havia una vegada, a HALLOWEN uns nens, tres per ser exactes, van entrar a una caseta, que es deia, que si entraves a les dotze en punt, moriríes.

Els nens van entrar i…no hi havia res, estava tot buit!
La porta es va tancari es va posar el pestell.
De sobte van escoltar un soroll que provenia de la paret del davant.
Els tres nens s’hi van acostar, i van caure per un passadís secret, que anava a parar a una espècie de cova on hi havia tots els humans que no havien sortit mai.

Les persones , estaven envoltades com en una espècie de teranyina penjant del sostre de la cova.
Al cap de cinc minuts va aparèixer una persona molot vella, amb una gepa a l’esquena, amb un collaret fet per aranyes mortes i aixafades.

Es va acostar i va treure aquella mena de teranyina per la seva boca amb les poques dents que li quedaven podrides.
Els va envolicar amb la teranyina i va treure un punyal, va mirar el rellotge i va guardar el punyal.

Els nens es va mirar i van dir…
– És clar ! No són les dotze !
Els nens es van intentar deslligar, però no podien.
Ja eren les dotze i va tornar a treure el punyal, i els va matar.

Els ulls se’ls va menjar com olives i la carn, la va fer servir per un estofat.

Els cors els va deixar penjats en hams.

Pau Pingitore 

Curs 6è