Visió global de la novel·la
La novel·la és l’elaboració literària i de pensament més madura de Maria-Mercè Marçal.
La novel·la ens acosta a la vida del personatge de Renée Vivien a través de la veu de múltiples personatges que ens parlen de la seva relació amb Renée. És sobre la figura i l’obra d’aquest personatge únic i misteriós que tothom farà el seu propi pelegrinatge segons siguin els seus interessos. La novel·la és un joc de miralls. El procés d’elaboració de la novel·la és molt lent. Dura 10 anys: 1984-1994. Les 7 caixes de documents, fotocòpies d’obres, fotografies, papers de treball, primeres redaccions i anotacions que hi ha a l’arxiu de la Biblioteca de Catalunya denoten l’esforç, l’energia i la dedicació que l’autora va invertir-hi. La novel·la és un veritable homenatge a la llengua catalana, representada en els seus múltiples registres.
Tot seguit teniu unes imatges dalgunes expatriades al París d’inicis del segle XX, algunes són protagonistes de la novel·la. Totes, personatges reals.
QUI SÓC i PER QUÈ ESCRIC? Sóc algú -una dona que escriu: aquesta frase ja insinua una única resposta per a la doble pregunta que encapçala aquest text. Evidentment, no sóc només això, però l’escriptura ha estat, és per a mi una activitat vertebradora. Tot i que molt sovint se m’ha fet, des de fora, la pregunta “Per què escric?”, espontàniament a mi se m’ocorre més aviat de demanar-me per què no escric quan passo gaire temps sense fer-ho. Durant molts anys he escrit només, o fonamentalment, poesia, i la poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa, d’ordenar provisionalment amb la paraula el caos que l’imprevist desencadena… Com el mirall on es reconeix, unificada i dotada de sentit, per un instant, la vivència fragmentària i sense forma. També, potser, com una segona memòria.