Author Archives: rvilano2

Nick i el canelobre, de Sylvia Plath

Amor,amor,

he adornat la nostra cova amb roses,

amb catifes suaus

(fragment de Nick i el canelobre, traducció de Montserrat Abelló)

 He llegit la notícia que el dia 16 de març es va suïcidar Nicholas Hughes Plath. La notícia m’ha impressionat. Aconsello escoltar el poema contemplant la interpretació de la natura i la llum del fotògraf britànic Nicholas Hughes (no és el fill de Plath, només comparteixen nom i cognom) que de ben segur us transportaran per uns paisatges de l’ànima difícils de descriure.

indarkness_image_1.jpeg  

Us recomano aquesta pàgina.

Tots els passos de la passió segons Renée Vivien

Visió global de la novel·la

La novel·la és l’elaboració literària i de pensament més madura de Maria-Mercè Marçal.

La novel·la ens acosta a la vida del personatge de Renée Vivien a través de la veu de múltiples personatges que ens parlen de la seva relació amb Renée. És sobre la figura i l’obra d’aquest personatge únic i misteriós que tothom farà el seu propi pelegrinatge segons siguin els seus interessos. La novel·la és un joc de miralls. El procés d’elaboració de la novel·la és molt lent. Dura 10 anys: 1984-1994. Les 7 caixes de documents, fotocòpies d’obres, fotografies, papers de treball, primeres redaccions i anotacions que hi ha a l’arxiu de la Biblioteca de Catalunya denoten l’esforç, l’energia i la dedicació que l’autora va invertir-hi. La novel·la és un veritable homenatge a la llengua catalana, representada en els seus múltiples registres.

Tot seguit teniu unes imatges dalgunes expatriades al París d’inicis del segle XX, algunes són protagonistes de la novel·la. Totes, personatges reals.

Exposició PARAULES del COLOR

img015.jpg 

No cal que temis
sempre que pugui respondre
a la teva por amb:
“No passa res, fill”. 
Però com podré salvar-te
del depredador
enamorat
de les teves ales malves?
                             Rosa Vilanova

La casa de Joan Teixidor: Ventós

La galeria.

El mapa que teniu a continuació us diu la manera com anar des de l’església de Sant Esteve fins al camí del Triai. Quan hi arribeu, a mà esquerre podreu veure un dels masos més bonics i més ben conservats de la comarca: el mas de Ventós, de dues plantes amb la corresponent galeria d’arcades. Corona la casa una torratxa. Aquesta és la casa del poeta olotí Joan Teixidor.

Mostra un mapa més gran

Sobre la maternitat

El meu ventre és el món. De fora estant
vetllo el creixent d’amor que ara l’habita.
Cels sense orgull maduren la collita,
hort clos de fruita oberta al meu voltant.

Sé que hi ha arrels clavades al foscant.
Laberint d’hombra i set. I sé la fita.
Sal revolta, trasbals on tot em cita
cap on roda el futur vestit d’iman.

L’hora foscant, la que ara em serva el pou
n’ha d’esfondrar brocal i ombra cansada
perquè es confonguin arbres, cel i rou.

I, covat per tanta aigua trasbalsada,
del cor nou d’aquest ou naixerà nou
un altre món amb la fruita badada.

Presentació de Maria-Mercè Marçal

mmm.jpg  QUI SÓC i PER QUÈ ESCRIC? Sóc algú -una dona que escriu: aquesta frase ja insinua una única resposta per a la doble pregunta que encapçala aquest text. Evidentment, no sóc només això, però l’escriptura ha estat, és per a mi una activitat vertebradora. Tot i que  molt sovint se m’ha fet, des de fora, la pregunta “Per què escric?”, espontàniament a mi se m’ocorre més aviat de demanar-me per què no escric quan passo gaire temps sense fer-ho. Durant molts anys he escrit només, o fonamentalment, poesia, i la poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa, d’ordenar provisionalment amb la paraula el caos que l’imprevist desencadena… Com el mirall on es reconeix, unificada i dotada de sentit, per un instant, la vivència fragmentària i sense forma. També, potser, com una segona memòria.