Amor,amor,
he adornat la nostra cova amb roses,
amb catifes suaus
(fragment de Nick i el canelobre, traducció de Montserrat Abelló)
He llegit la notícia que el dia 16 de març es va suïcidar Nicholas Hughes Plath. La notícia m’ha impressionat. Aconsello escoltar el poema contemplant la interpretació de la natura i la llum del fotògraf britànic Nicholas Hughes (no és el fill de Plath, només comparteixen nom i cognom) que de ben segur us transportaran per uns paisatges de l’ànima difícils de descriure.
Us recomano aquesta pàgina.
QUI SÓC i PER QUÈ ESCRIC? Sóc algú -una dona que escriu: aquesta frase ja insinua una única resposta per a la doble pregunta que encapçala aquest text. Evidentment, no sóc només això, però l’escriptura ha estat, és per a mi una activitat vertebradora. Tot i que molt sovint se m’ha fet, des de fora, la pregunta “Per què escric?”, espontàniament a mi se m’ocorre més aviat de demanar-me per què no escric quan passo gaire temps sense fer-ho. Durant molts anys he escrit només, o fonamentalment, poesia, i la poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa, d’ordenar provisionalment amb la paraula el caos que l’imprevist desencadena… Com el mirall on es reconeix, unificada i dotada de sentit, per un instant, la vivència fragmentària i sense forma. També, potser, com una segona memòria.