Anys enrere, quan no es parlava de piscines ni de platges, doncs en aquell temps el mar ens quedava molt lluny, el riu era l’únic indret que teníem per refrescar-nos. La nostra fal·lera i gran afició era anar a nadar als gorgs i “platgetes” que hi havia arreu del riu Congost. Un riu que si bé mai ha tingut un gran cabal, l’aigua hi baixava sempre neta i convidava a banyar-s’hi. Era la màxima atracció. Tots havíem après a nadar a la nostra manera ( jo en dic estil Congost) en els gorgs de can Illa, les Roques o de la Fàbrica. Quan ja teníem bicicleta, més o menys als divuit anys, anàvem a capbussar-nos fins al gorg de la Parallada. El més bo de tots, possiblement, era el gorg la Rasa, però en aquest no hi nedàvem mai perquè deien que hi havia un xuclador.
Imatge: Fotografia cedida per la Fundació Maurí
Text: Extret del text original d’Antoni Viñas
Sohaila Akhrif , Ismael Lazouzi, Yasmina Mellouk, Núria Casas