“El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s’interpreta a les esglésies de Mallorca (entre les quals destaca la catedral de Palma), l’Alguer la nit de Nadal i a Xeraco, al País Valencià. Darrerament s’ha anat recuperant també en moltes esglésies de Catalunya, com a Santa Maria del Mar (des del 1948), la Catedral de Barcelona (des del 2009) i d’altres.

Hom té notícia de la seva interpretació durant l’edat mitjana a moltes seus catalanes (entre les quals Barcelona, Girona, Vic, Montpeller i Tarragona) on es conserven fragments del text. A més, n’existeixen versions en llatí i provençal. A Ontinyent, País Valencià, es representa la nit de cada 22 de desembre a l’església de l’Assumpció de Santa Maria. Cada any, des del 1998, la Maria del Mar Bonet el canta a l’església de la Bonanova. Aquesta composició fou declarada bé immaterial d’interès cultural per acord del Ple del Consell de Mallorca de 13 de desembre del 2004, i el 16 de novembre de 2010 va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.” (Viquipèdia)

“La sibil·la (Sibylla), que voldria dir consell de Zeus, és un personatge de la mitologia grega i romana. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats – A través de complexos ritus – per a conèixer l’esdevenidor.” (Viquipèdia)

Lletra del cant de la Sibil·la (a Mallorca; hi ha altres variants):

Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.

Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.

Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los seus naturals delits.

Ans del Judici l’Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.

Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.

Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.

Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleits, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l’infern!

Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!

Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l’infern vulla’ns lliurar!

Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.

“Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys (se’n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80. Un casteller és una persona que forma part d’una colla castellera, on intervenen desenes o centenars de persones amb l’objectiu d’aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d’alçada. Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO” (Viquipèdia)

Concurs de Castells 2010 from xatobo on Vimeo.

L’art ha estat, de sempre, un fidel company de viatge dels llibres. Actualment tenim molts llibres d’artista, però la cosa no ve de nou. Ja a l’edat mitjana trobem autèntiques joies de la il·lustració acompanyant els llibres. Es tracta de les miniatures, pintures que il·lustren o decoren fragments de llibres que també eren manuscrits. Dues recomanacions al respecte:

1. L’exposició virtual sobre miniatures de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. De forma lúdica es poden recórrer els diferents detalls de mostres d’aquest art medieval que es troben en manuscrits del mateix arxiu.

2. The secret of Kells, una pel·lícula d’animació que és una absoluta festa per als sentits i que té, com a protagonista destacat, un llibre medieval amb unes fantàstiques miniatures, el Llibre de Kells.

El teu lloc al món, potablava! Escolta la Cristina Caparrós: