Un home passeja pel camí que porta a una ermita. Un altre home, que anava corrent, l’avança, s’atura al seu costat, el saluda i li pregunta: “¿Tardaré molt encara en arribar a l’ermita?”. El que passejava li torna la salutació i després es queda en silenci. L’altre pensa que el primer no sap la distància que falta fins a l’ermita, s’acomiada i continua corrent.
Una mica després, quan el que corre està força allunyat, el que passejava es posa a córrer fins que atrapa l’altre i li diu: “Una mitja hora”.
¿Per què ha actuat així?
Aquest enigma és una aportació de l’Anaïs Sánchez de 3rA. Gràcies, Anaïs!
La nostra cultura ha heretat molts mites i llegendes de les civilitzacions antigues, principalment de l’hebraica i la grega.
Una de les properes activitats de classe serà cercar-ne una i explicar-la als companys.
Per a fer aquesta activitat et recomano primer que llegeixis l’article sobre mitologia de la Viquipèdia, i després que triïs una llegenda mitològica que trobis interessant i la preparis per a l’exposició. A classe donarem més indicacions.
La llegenda no ha de ser necessàriament grega ni romana, però d’ells en tenim moltes. En aquest web en trobaràs algunes. En pots trobar moltes més per Internet o bé en qualsevol enciclopèdia.
Crepuscle (Twilight) és una tetralogia de novel·les de fantasia i amor per a joves. Escrites per l’autora Stephenie Meyer, es van començar a publicar en anglès l’any 2005. Els quatre llibres s’anomenen Crepuscle, Lluna nova, Eclipsi i A trenc d’alba i es troben els quatre traduïts al català a l’editorial Alfaguara (de fet el primer títol s’ha traduït ja a més de vint llengües).
Què trobem dins d’aquests llibres? En primer lloc, els dos protagonistes de la història, Bella, la noia humana, i Edward, el vampir. En segon lloc, molta acció entre els protagonistes i d’altres vampirs bons i dolents i homes-llop. I finalment, set de sang i molt d’amor etern i impossible.
A part del llibre, ja hi ha una primera pel·lícula i probablement també s’adaptaran al cinema les tres novel·les posteriors. Però el fenomen no s’atura aquí. Al voltant de Crepuscle hi ha molts fans (com l’Aroa que cada dia porta el llibre a classe ), i això ha fet que hi hagi blocs sobre el tema (com aquest o aquest) i que també s’hi hagin inspirat els dibuixants de còmic.
Eclipsi, que va ser la tercera entrega, va arribar al primer lloc de vendes als EUA, mentre que l’últim llibre de J. K. Rowling es va quedar només al segon lloc. Els vampirs van vèncer Harry Potter!
Totes les històries de vampirs beuen de la mateixa font original: la novel·la Dràcula que Bram Stoker va publicar l’any 1897. Stoker va crear un mite que porta més de cent anys influint en d’altres escriptors, cineastes i creadors de qualsevol disciplina artística. Tota una icona de la cultura contemporània.
This Is Where We Live from 4th Estate on Vimeo.
Ara que ha arribat del tot el solstici d’hivern, potser ens ve més de gust agafar un bon llibre i descobrir què amaga entre els seus fulls…
“La teoria més acceptada de l’origen de la raça Prat és la proposada per Salvador Castelló, segons la qual la raça Prat provindria d’aus produïdes per encreuament amb la raça asiàtica Conxinxina, introduïda en Europa per l’almirall britànic Cecile, coneguda la seva existència als zoos de Londres, París, Hamburg, Amberes, etc. A Catalunya la van portar els avicultors que acudien a les exposicions europees, fonamentalment la de París, on compraven aviram i ous. Es tractava de la raça Conxinxina, varietat Leonada, també anomenada gallina de Shangai, i que avui dia no té cap interès des del punt de vista econòmic, per ser merament ornamental. Ens trobem als voltants dels anys 1880.”
Aquesta és una de les teories que ens parla dels orígens de la Raça Prat. La cosa no és del tot clara, però el que sí és segur és que podrem veure l’aviram potablava aquest proper cap de setmana durant la Fira Avícola. ¿Seràs tu una de les 100.000 persones que cada any visiten aquests animalons? Segur que amb aquest quadre explicatiu entendràs millor les característiques d’aquesta au tan pratenca:
Si fa un temps escoltàvem música en català valencià ara ho fem en català balear. Dins d’aquest dialecte trobem tres subdialectes: el mallorquí, el menorquí i l’eivissenc. Aquesta cançó pertany a la variant mallorquina. Aquest és el vídeoclip de la cançó “Extraterrestres” del disc Taxi (2004) del grup Antònia Font. Es nota molt clarament la diferència del parlar en les vocals (fixeu-vos, per exemple, en com el cantant redueix “aigua” a “aigo”) i l’ús de l’article salat es sa es ses (“en sa mà” “es meu negoci”…).
Aquesta és la lletra de la cançó:
Que guai! que guai!,
quins extraterrestres més originals,
van amb motos d’aigua dins s’hiperespai
i una espasa làser en sa mà.
Que guai! que guai!,
tenen ses antenes parabòliques,
i tarifa plana telefònica
perquè sempre han de sintonitzar.
Que guai! que guai!,
i berenen de pa bimbo amb tulipan,
monten una orgia piromusical
i s’exploten tots es genitals.
I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d’un inhòspit sistema solar.
I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l’hòsti
per jugar a minigolf i a petanc.
Que guai! que guai!,
quins extraterrestres més originals,
van amb motos d’aigua dins s’hiperespai
i una espasa làser en sa mà.
Que guai! que guai!,
toquen flautes, toquen flaut,
el seu biorritme és samba-disco-dance
i una aspiradora és el seu nas.
I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d’un inhòspit sistema solar.
I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l’hòsti
per jugar a minigolf i a petanc.
I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d’un inhòspit sistema solar.
I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l’hòsti
per jugar a minigolf i a petanc.
L’altre dia parlàvem a classe de 2n de mètrica, en concret del recompte sil·làbic i, a partir d’una pregunta del Morad, vam mencionar aquest poema que ara reprodueixo aquí. Els versos no són pas monosíl·labs (algun, com el primer, sí), però tots els mots que hi apareixen ho són. És el poema “Tirallonga de monosíl·labs” de Pere Quart (pseudònim de Joan Oliver) i pertany al seu llibre Circumstàncies (1968):
Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau.
Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.
Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.
Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.
Un poc de lloc.
I un poc de joc
-tres reis, dos nous.
I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.
Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.
Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.
I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d’art. I d’or.
Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.
Un xic de flam
i un poc de gel.
Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.
I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port.
I un poc de llor.
Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.
Aloma (1938) és l’única novel·la de l’etapa de joventut de Mercè Rodoreda que ella mai rebutjà. Segons ella mateixa, és la primera obra de qualitat de la seva producció literària. Va guanyar el Premi Crexells de 1937.
És una novel·la psicològica i alhora simbòlica que narra la història d’una adolescent que fa la seva entrada a l’edat adulta mitjançant unes relacions amoroses dissortades, que són l’argument central de l’obra. Aloma és la primera heroïna de les moltes que hi haurà a les obres de Rodoreda. Aquests personatges femenins tenen com a característiques bàsiques el dolor, el desencís, la soledat i el somni. En el cas d’Aloma, ens trobem amb una situació-límit que és superada per un episodi d’amor. Aloma, “com una ombra dins la nit que l’acompanya” planta cara finalment al seu futur.
Rodoreda va revisar (de fet, reescriure) Aloma l’any 1968, quan era a l’exili a Ginebra.
Actualment, i dins de l’Any Rodoreda, es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya el muntatge musical que Dagoll Dagom ha fet d’Aloma. Aquí trobareu la cançó estrella de l’espectacle: “Per un xic de tendresa”:
“Un matí, quan Gregor Samsa es va despertar de somnis intranquils, es va trobar al llit convertit en una bestiola monstruosa.” Aquest és un dels principis memorables de la història de la literatura. Si la literatura és somni, aquest relat és certament un somni intranquil, un malson. ¿Com reacciona la família de Gregor Samsa quan aquest es converteix de la nit al dia en un insecte gegant?
Franz Kafka (Praga, 1883 – Viena, 1924), escriptor txec en llengua alemanya, és una de les figures literàries indiscutibles del segle XX. La majoria dels seus escrits -novel·les, cartes o el dietari- van ser publicats pòstumament. Entre les seves obres destaca La metamorfosi (1915), un relat breu escrit amb un estil tranquil i sobri però amb un rerefons terrible. Kafka, solter a casa dels pares, portava una relació molt difícil amb el seu pare, que no feia cas de la seva carrera literària. Aquesta incomprensió dins de la família és una de les claus per entendre La metamorfosi.
A Youtube trobareu un curtmetratge de 30 minuts d’un director de cinema català, Carlos Atanes, basat en aquesta novel·la. Aquesta adaptació al cinema és lliure (no del tot fidel al text), però transmet l’atmosfera angoixant del relat. Els diàlegs són en castellà i té subtítols en anglès.
“Els llibres tenen ànima. L’ànima de qui el va escriure, i l’ànima dels qui el van llegir, i el van viure i el van somniar. Cada vegada que un llibre canvia de mans, cada vegada que algú deixa que la seva mirada llisqui per les seves pàgines, el seu esperit creix i s’enforteix.”
L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón
Aquí trobareu les instruccions per tal de fer un bon treball després d’una bona lectura.
La nostra cultura ha heretat molts mites i llegendes de les civilitzacions antigues, principalment de l’hebraica i la grega.
Crepuscle (Twilight) és una tetralogia de novel·les de fantasia i amor per a joves. Escrites per l’autora 
), i això ha fet que hi hagi blocs sobre el tema (com 