Aquí trobareu el quadre d’autoavaluació de les faltes dels dictats. Podeu descarregar-lo al vostre ordinador i emplenar-lo allí (opció preferible) o bé imprimir-lo i afegir-lo a la vostra llibreta.
Activitats
Manual en català de la pissarra digital interactiva de Promethean
Per a tots els usuaris de la pissarra digital interactiva (PDI) de Promethean hem traduït al català el pràctic manual que ja existia, que havia realitzat el professor Emilio Cortizas. Amb aquest manual (que inclou pràctiques) es poden aprendre pas a pas les múltiples funcionalitats del programari ActivInspire per a l’ActivBoard de Promethean.
Manual PDI Promethean en català
Confiem que us sigui d’utilitat.
Exposició oral sobre escriptors pratencs
Per preparar l’exposició oral dels propers dies, recordeu que, primer de tot, heu de fer una recerca d’informació, bàsicament per Internet i per biblioteques.
D’Internet, us recomano especialment el bloc Lletres pratenques, realitzat per una alumna de batxillerat del nostre institut, Elena Senserrich.
De biblioteques, on trobareu més informació és a les col·leccions locals de la Biblioteca municipal Antonio Martín (c. Ramon llull, 12), de la Sala de Lectura Sant Jordi (Av. Verge de Montserrat, 106) i del propi institut. A investigar!
Ens acostem a Joan Baptista Xuriguera
Aquest senyor que ens contempla des de les altures és en Joan Baptista Xuriguera, conegut bàsicament per ser l’autor d’aquest llibret que coneixem popularment com el Xuriguera,
però que va treballar en molts i variats camps de la cultura i la societat catalana del segle XX, marcades tràgicament per la guerra civil i per l’exili. Ara ens acostem a la seva figura per dos motius: perquè l’any passat va fer cent anys del seu naixement i perquè hem d’aprofitar que a la Biblioteca Antoni Martín del Prat de Llobregat tenim una interessant exposició sobre la seva vida, “Joan Baptista Xuriguera, un intel·lectual a descobrir”, fins al dissabte 31 d’octubre.
Per tal de fer bé el treball cal que visitis l’exposició a la biblioteca, que busquis el seu llibre Els verbs catalans conjugats i que naveguis pel web oficial dedicat a Joan Baptista Xuriguera.
La Biblioteca Antoni Martín obre cada dia feiner a la tarda fins a les 20:30 h. El dissabte el seu horari és de 10:00 a 14:00 h.
I tot seguit, les activitats:
Corrector ortogràfic
Estic segur que alguns dels que m’heu enviat treballs sense passar-hi el corrector ortogràfic és perquè simplement no hi heu pensat, tot i que el vostre programa té l’opció disponible. Feu el favor de buscar-la i no oblidar-ho una altra vegada. És tan senzill com prémer un parell de tecles.
Si hi hagués algun cas d’algú que no tingués el corrector ortogràfic en el programa que utilitza per escriure, cal que se’l baixi i el comenci a utilitzar ja. ¿On fer-ho? Un dels millors llocs és Softcatala.org, on trobareu moltes aplicacions informàtiques, de tot tipus i que es poden descarregar gratuïtament. Entre les de llengua hi ha:
– Paquet d’idioma català per al Microsoft Office 2003 (inclou el corrector ortogràfic de català).
– Paquet d’idioma català per al Microsoft Office 2007 (inclou el corrector ortogràfic en català).
– Corrector ortogràfic general per a OpenOffice.
Un treball no només és la seva ortografia (hi ha d’altres aspectes sintàctics, semàntics, de presentació…) però, com ja us he dit un a un, la qualitat del vostre treball millorarà molt si hi passeu el corrector ortogràfic. A partir d’ara, indispensable.
Si us plau, dibuixa’m un xai!
Aquests dies hem parlat a classe d’aquest personatge tan curiós. Entre d’altres coses, en aquest web, hem vist el seu èxit internacional a partir de la gran quantitat de llengües a què s’ha traduït. ¿Voleu saber com es titula aquest llibre en moltes d’aquestes llengües? Aquí teniu la resposta.
Bona lectura!
La història d’un búfal
El parc nacional Kruger, a Sud-àfrica, és l’escenari d’aquest vídeo gravat per un aficionat, a partir del qual aprendrem els aspectes del gènere narratiu:
Llegendes mitològiques
La nostra cultura ha heretat molts mites i llegendes de les civilitzacions antigues, principalment de l’hebraica i la grega.
Una de les properes activitats de classe serà cercar-ne una i explicar-la als companys.
Per a fer aquesta activitat et recomano primer que llegeixis l’article sobre mitologia de la Viquipèdia, i després que triïs una llegenda mitològica que trobis interessant i la preparis per a l’exposició. A classe donarem més indicacions.
La llegenda no ha de ser necessàriament grega ni romana, però d’ells en tenim moltes. En aquest web en trobaràs algunes. En pots trobar moltes més per Internet o bé en qualsevol enciclopèdia.
Instruccions per al treball de lectura
“Els llibres tenen ànima. L’ànima de qui el va escriure, i l’ànima dels qui el van llegir, i el van viure i el van somniar. Cada vegada que un llibre canvia de mans, cada vegada que algú deixa que la seva mirada llisqui per les seves pàgines, el seu esperit creix i s’enforteix.”
L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón
Aquí trobareu les instruccions per tal de fer un bon treball després d’una bona lectura.
Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l’any bombons
Aquesta setmana parlarem de la tardor. Ho farem, bàsicament, a partir de les obres que tot seguit indiquem, un llibre i alguns blocs:
– Costumari popular del Prat de Llobregat. Equinocci de tardor, de M. José Baños i Núria Trilla (Ajuntament del Prat de Llobregat, 1987).
– Els blocs referits al refranyer del divulgador de paremiologia (estudi dels refranys) més important de Catalunya, en Víctor Pàmies i Riudor. Alguns d’ells són: Refranyer català-castellà i Refranyer temàtic.
Comencem per un dels més humils protagonistes d’aquestes dates: la castanya. Un dels costums més característics de la diada de Tots Sants és la castanyada. La castanya (fruit del castanyer, Castanea Sativa) és un dels productes per excel.lència de la tardor. Fins fa uns anys, la castanyera era un personatge típic que es podia trobar pels carrers dels nostres pobles des dels volts de Tots Sants fins ben a prop de Nadal. Les castanyes es venien torrades, ben calentes i embolicades en paper. Per mesurar la quantitat de castanyes que hom volia adquirir s’utilitzaven torretes de fang.
A l’actualitat, si bé no hi ha castanyeres, a l’època de Tots Sants es poden trobar parades de castanyes torrades en diversos punts de la ciutat, moltes d’elles portades per gent jove, sobretot estudiants, que troben en aquesta activitat la possibilitat d’obtenir uns beneficis econòmics durant uns dies.
Abans les castanyeres anunciaven el negoci amb un crit especial que feia: “Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?” I la mainada, per fer-les enrabiar, els cridava: “Petites i dolentes; de les vuit, set les pudentes.”
A la majoria dels pobles de la comarca del Baix Camp, terra de castanyers, la gent feia la castanyada a casa seva o al cafè. Menjaven castanyes torrades, procedents dels pobles de les muntanyes de Prades (Prades, Capafonts, Vilanova de Prades…), tot bevent, per acompanyar-les, garnatxa o mistela de casa.
A Prades, anys enrere, després de dinar, un home amb un carro voltava pels carrers del poble i recollia llenya i castanyes per les cases. Al capvespre, encenien una foguera a la plaça amb la llenya que havia arreplegat i, al caliu, torraven les castanyes. La gent se les menjava al voltant de la foguera mentre bevia vi blanc.
A diversos pobles, el dia de Tots Sants, els cafès posaven plats de castanyes i porrons de vi a les taules i la gent feia la castanyada col.lectivament. En algunes ocasions, aquestes castanyes eren procedents d’una capta que s’havia organitzat anteriorment per les cases del poble. Els costums de captar llenya i sobretot castanyes són característics, com és lògic, dels pobles on es produeixen; perquè, en aquests pobles, la majoria de les cases tenien castanyes pròpies.
A Reus la castanyada s’havia celebrat el dia dels difunts (2 de novembre), cosa que sembla força sorprenent, perquè a quasi tot arreu es fa el dia abans. Els reusencs “menjaven castanyes de Prades, torrades al foc de la llar, i confitura, i per veure, garnatxa. Ja tips i vençuts per la son els menuts se n’anaven a dormir, no sense abans haver deixat pels racons un grapadet de castanyes per les animetes dels difunts, que a la nit acudien a recollir-les, deixant en substitució un tros de confitura”.
Des de fa uns anys se celebren castanyades populars, a l’aire lliure, amb ball, parades de castanyes, coques, moscatell i altres begudes, i d’altres organitzades per particulars, entitats i associacions, o per les discoteques, que des de fa uns anys ofereixen al seus clients noves versions de la castanyada.
Castanyades al Prat de Llobregat enguany.
_______________
Ara anem a fer servir una mica la castanya que tenim sobre les espatlles:
(La imatge superior d’aquest text correspon a un dels arbres més macos de Catalunya: el castanyer de les nou branques de Viladrau).