Hola Laila,
A classe de 2n d’ESO, en acabat d’haver llegit el teu llibre De Nador a Vic, hem parlat una mica d’allò que ens ha semblat més interessant, tant del llibre com de l’autora.
Del llibre ens ha agradat la manera d’explicar les coses, amb claredat i amb un llenguatge molt familiar. Amb aquest estil aconsegueixes que tot s’entengui amb facilitat.
Respecte a tu, l’autora, hem destacat la teva actitud valenta en voler practicar l’atletisme o en voler estudiar quan estaves embarassada. Però, com pots imaginar, els temes que ens han donat més peu a parlar-ne han estat els diferents costums d’aquestes dues cultures oposades i les dificultats i les alegries de l’adaptació al canvi.
Finalment, i com a petit detall per a tu, hem fet una fotografia d’algunes de les nostres mans al voltant de la teva història, com a símbol de la unió entre les cultures. “El somni no és pas fàcil, però és possible”. Esperem poder-te conèixer ben aviat.
aaayy estan mis manos xd ueno dew profe
profe mira k et deixo la wep de la meva mara per el llibre qu esta fen avera si te agrada i k el llibra de laila la vritat me va agrada 😛 bueno porfe k algunes paraules no amb se am catala o sem a ublidat xD
dw
ha
i
p
r
i
m
e
n
s
Fran, perquè això no sigui la classe no vol dir que no t’hi hagis de mirar una mica més quan escrius. Tu ho fas molt millor que això, home. L’oblit no és cap excusa! Demà en parlarem a classe…
CAMÍ DEL SOMNI …. a la recerca de complicitats i reciprocitats lliures i espontànies . Molt bonica la fotografia!
I és veritat, “El somni no és pas fàcil, però és possible ” i diuen que els pensaments creen REALITAT, així que com més gent pensem això… EL SOMNI serà més a prop .
hola profe!! ohhhh!! k bé que va quedar la foto es pot agafar ¿? ara u mirare xD bueno que la idea de las mans va quedar molt bé jaja
weno m’envaig adeù
Hola!
les fotografies que vam fer quan vam anar a Vic les podrem veure algun dia a clase ¿? Esque a mi m’agradaria veure-les.
Vinga m’hen vaig