Aloma (1938) és l’única novel·la de l’etapa de joventut de Mercè Rodoreda que ella mai rebutjà. Segons ella mateixa, és la primera obra de qualitat de la seva producció literària. Va guanyar el Premi Crexells de 1937.

És una novel·la psicològica i alhora simbòlica que narra la història d’una adolescent que fa la seva entrada a l’edat adulta mitjançant unes relacions amoroses dissortades, que són l’argument central de l’obra. Aloma és la primera heroïna de les moltes que hi haurà a les obres de Rodoreda. Aquests personatges femenins tenen com a característiques bàsiques el dolor, el desencís, la soledat i el somni. En el cas d’Aloma, ens trobem amb una situació-límit que és superada per un episodi d’amor. Aloma, “com una ombra dins la nit que l’acompanya” planta cara finalment al seu futur.

Rodoreda va revisar (de fet, reescriure) Aloma l’any 1968, quan era a l’exili a Ginebra.

Actualment, i dins de l’Any Rodoreda, es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya el muntatge musical que Dagoll Dagom ha fet d’Aloma. Aquí trobareu la cançó estrella de l’espectacle: “Per un xic de tendresa”: