“Tirallonga de monosíl·labs” de Pere Quart

L’altre dia parlàvem a classe de 2n de mètrica, en concret del recompte sil·làbic i, a partir d’una pregunta del Morad, vam mencionar aquest poema que ara reprodueixo aquí. Els versos no són pas monosíl·labs (algun, com el primer,  sí), però tots els mots que hi apareixen ho són. És el poema “Tirallonga de monosíl·labs” de Pere Quart  (pseudònim de Joan Oliver) i pertany al seu llibre Circumstàncies (1968):

Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d’art. I d’or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Aloma de Mercè Rodoreda

Aloma (1938) és l’única novel·la de l’etapa de joventut de Mercè Rodoreda que ella mai rebutjà. Segons ella mateixa, és la primera obra de qualitat de la seva producció literària. Va guanyar el Premi Crexells de 1937.

És una novel·la psicològica i alhora simbòlica que narra la història d’una adolescent que fa la seva entrada a l’edat adulta mitjançant unes relacions amoroses dissortades, que són l’argument central de l’obra. Aloma és la primera heroïna de les moltes que hi haurà a les obres de Rodoreda. Aquests personatges femenins tenen com a característiques bàsiques el dolor, el desencís, la soledat i el somni. En el cas d’Aloma, ens trobem amb una situació-límit que és superada per un episodi d’amor. Aloma, “com una ombra dins la nit que l’acompanya” planta cara finalment al seu futur.

Rodoreda va revisar (de fet, reescriure) Aloma l’any 1968, quan era a l’exili a Ginebra.

Actualment, i dins de l’Any Rodoreda, es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya el muntatge musical que Dagoll Dagom ha fet d’Aloma. Aquí trobareu la cançó estrella de l’espectacle: “Per un xic de tendresa”:

La metamorfosi de Franz Kafka

“Un matí, quan Gregor Samsa es va despertar de somnis intranquils, es va trobar al llit convertit en una bestiola monstruosa.” Aquest és un dels principis memorables de la història de la literatura. Si la literatura és somni, aquest relat és certament un somni intranquil, un malson. ¿Com reacciona la família de Gregor Samsa quan aquest es converteix de la nit al dia en un insecte gegant?

Franz Kafka (Praga, 1883 – Viena, 1924), escriptor txec en llengua alemanya, és una de les figures literàries indiscutibles del segle XX. La majoria dels seus escrits -novel·les, cartes o el dietari- van ser publicats pòstumament. Entre les seves obres destaca La metamorfosi (1915), un relat breu escrit amb un estil tranquil i sobri però amb un rerefons terrible. Kafka, solter a casa dels pares, portava una relació molt difícil amb el seu pare, que no feia cas de la seva carrera literària. Aquesta incomprensió dins de la família és una de les claus per entendre La metamorfosi.

A Youtube trobareu un curtmetratge de 30 minuts d’un director de cinema català, Carlos Atanes, basat en aquesta novel·la. Aquesta adaptació al cinema és lliure (no del tot fidel al text), però transmet l’atmosfera angoixant del relat. Els diàlegs són en castellà i té subtítols en anglès.

Instruccions per al treball de lectura

 

“Els llibres tenen ànima. L’ànima de qui el va escriure, i l’ànima dels qui el van llegir, i el van viure i el van somniar. Cada vegada que un llibre canvia de mans, cada vegada que algú deixa que la seva mirada llisqui per les seves pàgines, el seu esperit creix i s’enforteix.”

L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón

 

Aquí trobareu les instruccions per tal de fer un bon treball després d’una bona lectura.

Jugar al Bocamoll des de casa

Amb el mot compost bocamoll ens referim bàsicament a algú que diu amb massa facilitat allò que caldria callar, algú que tot ho xerra. Xerraire, fluix de llengua, trompeta o indiscret en serien sinònims.

Però Bocamoll és també un concurs de TV3 presentat per Espartac Peran i que juga amb la llengua i la cultura catalana amb una finalitat amena, lúdica i divertida. Cada dia s’enfronten tres parelles i es disputen 1.000 € de premi.

Aquest programa s’emet diàriament a TV3 (20:20 h) i segur que molts de vosaltres ja el coneixeu. Però el que potser no sabeu és que també es pot jugar al Bocamoll des de casa, amb l’ordinador. Es poden fer partides individuals o bé en xarxa, competint amb d’altres jugadors com vosaltres. Des de casa també es juga a les cinc mateixes proves que té el format televisiu: a corre-cuita, les paraules de la tribu, el triangle, missatges i  on ho poso.  No és fàcil, però s’aprèn molt! El joc del Bocamoll per Internet el trobareu aquí.

“T’estimo” (música en valencià)

Per expressar l’amor per algú, aquest sentiment tan maco, en català utilitzem bàsicament l’expressió “t’estimo”. Però no tots els catalans ho diem igual. Ho podeu comprovar gràcies a aquesta cançó del grup alacantí La gossa sorda. La cançó es diu “Camals mullats” i pertany al seu darrer disc, Saó (2008). A partir del minut 1:04 podeu llegir (apareix la lletra en la pantalla) i escoltar tres maneres diferents de dir-ho: “estime” en català valencià, “estimo” en català del Principat (el nostre) i “estim” en el català balear.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/sQeuN6EVKGo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]