CONFINAMENT AMB ULLS D’ADOLESCENT

En aquesta secció publicarem diferents testimonis del dia a dia d’un adolescent durant aquests dies de confinament. Llegiu-los i segur que us hi sentireu identificats.

Molts ànims a tothom!

 

Noa López Victoria, 3rC

Avui, dia 2 d’abril, fa 20 dies que es va proclamar el confinament. No és gens fàcil. Són molts contagiats els que surten a la televisió nous cada dia, però jo crec que són encara més ja que no fan les proves a qualsevol. Tampoc ho fa fàcil saber que tens persones del teu entorn contagiades, unes greus, unes altres no tan greus i altres que no arriben a superar la malaltia. És trist. Mentrestant, ens trobem tots a casa nostra per evitar que passi cap dels tres casos. Haig d’admetre que els dies ara no passen tan lents com al principi. He après a administrar el meu temps per evitar l’avorriment. Em llevo cap a les 9 o 10h, i a partir d’allà faig alguna cosa de casa, els deures, alguna estoneta d’exercici i el que em sobra ho deixo per jugar a algun joc de taula amb la família, veure alguna pel.lícula o sèrie, o fer qualsevol altra activitat entretinguda. Per cert, sempre reservo les 20h per fer l’aplaudiment diari.

Tot i així tinc ganes de poder sortir amb les amigues, d’abraçar a la meva familia, o simplement de fer un passeig pel parc amb la meva gossa. Però estic convençuda al 99% que encara no ho podrem fer el 13. Sé que tot s’allargarà però, en part, ho prefereixo. M’estimo més quedar més temps tancada a casa fins que tinguin la situació totalment controlada i puguem sortir sense preocupacions.

Per acabar, vull fer-vos una recomanació. Si esteu molt avorrits en aquest confinament, feu una llista de coses que podeu anar fent i col·loqueu-la en un lloc que no pugueu evitar mirar. A mi, personalment, em funciona i cada cop que no sé què fer, la miro i ratllo el que em ve de gust fer.


Paula Donate, 3rD

Avui ja és dia 2 d’abril i fa vint dies que estem confinats a casa. Jo la veritat és que ho porto bastant bé: vaig fent tots els deures que ens posen, veig sèries, pel·lícules, faig exercici… Al principi això de fer tots els deures online em va costar una mica però amb el temps m’hi he acostumat, encara que no és el mateix fer les classes amb un professor que t’està explicant el temari que fer-ho per Internet.                                        El que més trobo a faltar és a la meva família i els meus amics i amigues. Tinc la sensació que això durarà bastant, però tots hem de posar de la nostra part i fer un gran esforç.


Marina Ternero, 3rD   

Bon dia a tots i totes,

Aquests dies estan sent molt difícils, ja siguis un jove, un pare, una mare o un avi. La situació ha arribat molt lluny i hi ha molta gent patint la malaltia, i hem d’intentar sortir d’això d’una forma o altra. A continuació us explicaré com és el meu dia a dia tancada a casa.

No està sent molt fàcil, ja que amb dues germanes petites que no paren quietes és una mica pesat, però depèn del dia. La meva mare, alguna tieta i jo hem estat elaborant mascaretes per a la gent que treballa a les ambulàncies, ja que no en tenen suficients i no poden agafar una mascareta al dia. Les hem fetes de tela, i amb aquestes mascaretes es poden protegir millor, ja que no impacta directament a la ffp3 i els duren de 3 a 5 dies més. Hem aconseguit fer 500 mascaretes de tela en una setmana. Unes retallaven i unes altres cosien. No ha estat gens fàcil, ja que no sabíem a on aconseguir les teles o bé les gomes per poder agafar-les a les orelles. La següent elaboració seran les bates blaves que porten, les farem d’estovalles, us animeu a col·laborar-hi?

Després de tot aquest embolic vaig decidir pintar la meva habitació, ja que feia temps que en tenia ganes i no sabia quan la podria pintar, i vaig pensar que ara era el millor moment, ja que ens avorrim a casa i no hem de fer res. Sincerament aquestes tres setmanes m’han passat ràpides, ja que cada dia feia una cosa diferent.

I vosaltres, com porteu el confinament?


Paula Pérez, 3rC

Aquests dies estem vivint una situació complicada, hem d’estar confinats a casa i no és que sigui una situació agradable. Un adolescent viu aquesta situació de manera diferent als adults, perquè estem acostumats a sortir més temps al carrer i és complicat estar-se a casa tancat.

Jo a casa, per exemple, el que faig és organitzar-me amb un petit horari on marco totes les tasques que he de fer. Per organitzar-me el temps em llevo a les 10:00 del matí, esmorzo, faig feina de casa i començo a fer les tasques que ens envien de l’institut. A la tarda quan acabo de dinar em poso a fer una mica d’exercici per no estar tot el dia quieta i quan acabo faig més deures per tal d’avançar una mica.

Per entretenir-me, per exemple, em poso a jugar a jocs de taula amb la meva família, ja que la relació amb ells és molt bona. I quan ens cansem doncs em poso a escoltar música amb l’altaveu i a mirar les xarxes socials. El que estic fent molt és veure pel·lícules i sèries d’una aplicació i si sobra temps em poso a llegir una estona.

El que més trobo a faltar en aquesta situació és sortir al carrer amb llibertat i estar amb les meves amigues i anar a dinar amb elles. També enyoro poder estar amb els meus avis a casa seva. I estar a l’institut, també, perquè com ja tenia una rutina marcada no estaves tancat tant de temps. La feina de l’institut la porto bé, però a vegades és una mica angoixant perquè envien deures per lliurar el mateix dia.

Em sento bé en aquesta situació, però a vegades avorrida i aclaparada perquè ja no sé què més fer i no tinc la llibertat de poder sortir al carrer. El futur el veig complicat, perquè és una situació difícil d’afrontar, cada dia sentim notícies tristes i no sé ben bé si podrem tornar a l’institut i podrem recuperar les classes perdudes.


Sandra Lérida, 3rC

Jo, la veritat, és que estic bastant bé. Quan tot això va començar pensava que estaria pitjor, que m’avorriria, que m’aclapararia i voldria sortir al carrer, però no.
L’únic que porto pitjor és l’horari, perquè me’n vaig molt tard al llit i llavors al matí em llevo molt tard. També trobo molt a faltar als meus avis, però bé, per la resta, tot bé.
Al matí quan em llevo el primer que faig és esmorzar i rentar-me la cara. Quan acabo sec uns 10 minuts al sofà per acabar de desvetllar-me, i després em poso a fer deures fins a l’hora de dinar. Quan acabo descanso una mica i després em poso amb el mòbil, o si tenim molts deures segueixo fent deures. Despès d’aquesta estona lliure, per dir-ho d’alguna manera, em vesteixo i faig una mica d’exercici. Quan acabo em dutxo, em poso el pijama, jugo una mica amb el gos, i ja per últim sopem i ens posem una pel·lícula i ja fins a l’endemà.
Una cosa que estic fent més que abans és aprendre a cuinar, i netejo més la meva habitació.


Lorena Morales 3rC

Aquests dies estem de quarantena pel coronavirus, per això ara us explicaré una mica com estic passant el temps i què faig durant el dia.

La primera setmana de quarantena m’avorria molt, ja que no tenia res a fer, fins que els professors ens van a començar a posar deures. Quan van passar més dies vaig començar a fer més activitats a casa, com per exemple gimnàstica. Una estoneta és bo, perquè no pots estar tantes setmanes sense fer gens d’exercici a casa. A més, amb la meva a mare ballem una estoneta cada dia, i ens ho passem genial.

Una altra activitat que faig és cuinar, que és una bona manera de passar el temps. Però el que faig, que segur que molta gent també fa, és estar amb el mòbil, sobretot mirar Instagram i YouTube. Passa el temps volant, però també tinc altres obligacions, que són els deures. Segons quins deures, m’agrada fer-los. però n’hi ha d’altres que no tinc gens de ganes de fer, però els faig. També veig moltes sèries. M’encanta veure sèries i a la vegada menjar. Crec que ara menjo més que abans, no se per què.

Trobo molt a faltar els meus amics, ja que no puc quedar amb ells, però faig vídeotrucades i ens podem tirar hores parlant. També trobo molt a faltar el carrer. Fa molt de temps que no surto i si he sortit només ha sigut per llençar les escombraries.

M’agradaria que tot això acabés ja, perquè és un malson.