Avui estic molt trista. La meua millor amiga marxa a viure a Canàries. No sé què faré sense ella. La mare intenta animar-me però …

-Apa, Marta, que tres mesos passen volant! A l’estiu hi anirem a veure’ls.

-Volant? Tu saps què són tres mesos sense veure laRoser?

-Bé, sempre li pots escriure. Mira, li he comprat aquest paper de cartes com a regal; com ho veus?

-És preciós! A cada full hi ha una flor diferent! Espero que m’escrigui molt!

-Au, ajuda’m a parar taula, que estan a punt d’arribar.

Mentre col·locàvem els tovallons, van picar al timbre. La Roser portava una caixa enorme sota el braç.

-I això què és? li vaig preguntar intrigada.

El pare de la Roser va dir que l’obririem després de sopar. Jo encara vaig quedar més intrigada.

Durant el sopar, rèiem molt recordant coses que ens havien passat junts. Però a les postres, tots ens vam posar una mica tristos. Aleshores, el pare de la Roser em va donar la caixa perquè l’obrís.

-Apa! Un puzle gegant! I hi som tots!

Al pare de la Roser se li havia ocorregut la idea d’encarregar un puzle molt original. Era una fotografia on sortíem les dues famílies juntes. Ens la vam fer un dia que anàvem d’excursió i que ens ho havíem passat molt bé.

-Així, mentre el feu, us recordareu de nosaltres i de les bones estones que hem passat junts – ens va dir.

Tots el vam felicitar per la idea tan genial que havia tingut.

1-Comenta com se sent la Marta? Per què se sent així?

2- Quin regal va comprar la mare de la Marta per a la Roser? Amb quina intenció?

3- Quin regal va fer el pare de la Roser a la família de la Marta? Amb quina intenció?

4- Has hagut d’acomiadar-te alguna vegada d’algú estimat? Explica com va ser.

5- Imagina que te’n vas lluny. Què faries perquè els teus amics i les teves amigues et recordessin?