“Eren dos rosers, si l’un bonic, l’altre encara més. Creixien junts, s’alimentaven de la mateixa terra, del mateix aire, del mateix sol. Eren els més bonics de jardí. Tots dos tenien el somni de lluir, de donar perfum i gràcia a la casa, a un xalet, a una església … de donar flors per fer rams d’enamorats, per … Sempre parlaven entre ells. Un dia, el més bonic es va quedar molt temps callar, es va posar trist. L’altre ho va notar.

-Què et passa, que avui no sembles el mateix?

-Estic molt preocupat perquè, sent tant perfectes i tenint tantes possibilitats de fer la vida més agradable als altres, assaborint també nosaltres tot el que som i tenim, potser l’abella, en lloc de mel fabrica verí, i la serp … A tu no et fa posar trist?M’agafarà un llanguiment i em moriré, no vull servir per a res dolent.

-No siguis ruc- li va dir el company-. Qui busca el mal el trobarà sempre. Trobar el bé no és tan fàcil. No podem deixar d’oferir olor, color i alegria a qui ens vegi i se’ns acosti. El bé ha de lluir més que el mal, ja n’hi ha prou de mal al món.

-Gràcies, sort que ets al meu costat i m’animes …”

A. Francia

1. Resumeix el contingut del text.

2. per què estava preocupat un dels rosers?

3. Què va voler dir, l’altre roser, amb aquestes frases:

-”Qui busca el mal el trobarà sempre”.

-”Trobar el bé no és tan fàcil”.

-”El bé ha de lluir més que el mal, ja hi ha prou mal al món”.

4. Explica què vol dir “No podem deixar d’oferir olor, color i alegria a qui ens vegi i se’ns acosti”.