I finalment…

Crec que algunes activitats de les que es van presentar en el curs eren  molt directament aplicables a l’aula. Em va sorprendre i agradar sobretot l’activitat relacionada amb el Bailiscus, i ho vaig portar a un centre on assessoro i a la professora de ciències li va encantar la idea i la vam aplicar en dues sessions a un grup de 1r d’ESO. l’Escola és concertada i tot  haver-hi uns quants nouvinguts, el grup no era especialment complicat i havien fet ja alguns treballs en grup.

La seqüència didàctica va ser la següent:

A la primera sessió vam explicar l’objectiu de l’activitat, les normes de l’Angelica Sàtiro i ells varen fer els experiments i les hipòtesis sobre com creien que el Basiliscus caminava sobre l’aigua. Preguntes usuals eren: però com creus tu que ho fa? Diga’ns la resposta. I nosaltres déiem que no era així, que el métode pel qual es descobrien les coses a la ciència consistia en fer hipòtesis i que això era el que volíem que fessin. Nome´s a un grup el vam haver d’avisar perquè es concentrés, els altres de seguida es van motivar i posar en la tasca. Quan vam anar a parlar amb aquell grup, resulta que era el més bo de tots i hi havia un personatge que havi d’assumir el lideratge. Ho vaig promoure i va sortir prou bé, el grup es va concentrar més en la tasca.

La segona sessió van encarregar-se d’elaborar el ppt per explicar-ho als altres i fer l’exposició. Molts dels alumnes van afegir informació addicional del basiliscus: com menjava, hàbitat…

Les hipòtesis en general eren força correctes, semblants a les que es van fer en el nostre curs tot i que evidentment no amb el mateix llenguatge. Una hipòtesi que després vam relacionar amb la tensió superficial en l’explicació final era la d’un grup que deia que tenien “pegament” a les potes. El pes, la mida, la superfície, l’equilibri,… van sortircom a hipòtesis. El grup més bo va fer una explicació sobre el paper del pes, la mida i la superfície explicant-ho des del punt de vista del vaixell.

I, com que les imatges valen més que mil paraules…

Aquesta sessió m’ha fet recordar i posar en altres paraules algunes coses que havia aprés a l’aula, a la formació i fins i tot a la vida.
Tal és el cas de les activitats de relaxació o el fet de com exposar allò negatiu a la formació. Personalment no em sento gaire identificada amb la manera d’expressar-ho, però totalment amb el contingut del missatge.

En aquesta sessió he vivenciat una activitat de formació que ja coneixia (el vaixell de…), he vist com l’aplicaven altres persones i he reflexionat sobre el model de la pràctica reflexiva. Si bé crec que les activitats aportades són útils per extreure i compartir creences i experiències sobre l’educació, falta un contingut en base al qual incloure aquestes activitats en la formació. M’explico: aquestes activitats evidentment faciliten processos de canvi global amb la institució i a més són un entreteniment fantàstic, però cal sempre integrar-les en un contingut (treball cooperatiu, classe de ciències,…). També penso que és millor aplicar-les quan ja es porta 2 o 3 sessions si són activitats inicials, ja que pot haver-hi falta de predisposició per part del grup.

Aquesta sessió m’ha servit per refrescar conceptes i per pensar possibles maneres de respondre dubtes o fins i tot vèncer resistències respecte als diferents enfocaments treballats. A més, he recollit un material molt útil (fumes?) per poder aplicar en una aula.
Tot i així, penso que cal tenir en compte que el món no s’estructura en calaixets, sinó que són els calaixets els que ens dónen una guia per analitzar el món. Tot i així, ni un diagnòstic és mai exacte, ni un model es pot aplicar a tot; però cal veure amb quins ulls ens enfrontem a l’aula.

La sessió d’ahir em va recordar el model de Reigeluth, que havia llegit però no recordava i em va fer reflexionar sobre dos punts:

– L’estructura dels continguts conceptuals en el currículum per competències i la importància dels models i esquemes en aquesta estructura.

– Maneres d’estructurar per crear cursos i sessions de formació i epítoms.

En aquest sentit, però, se’m genera un dubte força important: anar amb el curs preestructurat està molt bé per tenir una idea pròpia, però aquesta idea l’has d’ajustar al grup que tens davant i adaptar-la. Amb nens, cal adaptar la contextualització també per als NEE, nouvinguts, etc.

En contextos de formació, també cal adaptar les demandes a l’alumnat, i això implica treballar continguts procedimentals i conceptes que tinguin a veure amb les necessitats de cada grup i anar readaptant aquest treball. Cal anar reajustant les demandes sessió a sessió.

L’experiència de la sessió ha estat molt útil. Em recorda a una sessió que vam elaborar amb un grupet per a un Master, del qual ens queixàvem precisament que parlaven molt sobre el socio-constructivisme però no ho aplicaven a l’aula. Quan ens va tocar al nostre grup fer la sessió, vam utilitzar les metodologies de l’Aprenentatge Basat en Problemes, que era el que tractàvem i la resta van quedar encantats, igual que jo amb aquesta sessió.

Trobo que va ser una sessió absolutament fàcil de portar a la pràctica: el tema era motivador, els materials clars i senzills i es donaven diversitat d’opcions a escollir per fer l’exposició.

Es va donar una oportunitat real d’ampliar coneixements a partir dels altres assistents, ja que l’intercanvi entre primària i secundària va ser molt profitós.

Per aplicar, vaig treure idees sobre com vèncer algunes resistències a l’hora d’utilitzar aquest tipus de metodologia, què tenir en compte per a preparar la sessió i com aplicar-ho a algunes matèries, com les matemàtiques o la llengua.

En aquesta sessió he aprofitat, com sempre, l’intercanvi ric d’experiències i opinions amb tots els companys i també he conegut eines TIC: el LIM (gràcies), els Hot Potatoes i l’Ecodad.

Em vau demanar que pengés programes bons per poder fer els sociogrames. A la pàgina següent podeu trobar un bon i senzill programa.

És una eina senzilla, explicada en aquesta pàgina web. Només té un defecte: heu de copiar dues vegades les respostes, per amistat i per treball.

Cal tenir en compte que ML vol dir el millor amic i LL vol dir less likely (el que menys).

Quan obriu l’excel, li heu de dir que l’obri com a només lectura.

Si no us en sortiu, sempre podeu utilitzar el CMAP Tools, el programa per fer mapes conceptuals, i construir un mapa a partir de les respostes dels alumnes. Jo ho he fet així i com que ho construeixes tu, recordes més clarament les respostes i tens més clara la informacio.

Espero que us sigui útil.

La sessió m’ha estat profitosa per recordar en quins moments concrets m’ha dominat la “por” escènica. Per contagi, moltes vegades he contagiat aquest malestar inicialment; això és encara el que em falta per reflexionar, quines estratègies o quins recursos puc dur a terme per superar aquesta por en determinades situacions.
Perquè el que també he descobert és que no es dóna en totes, que algunes vegades surt tot com la seda i d’altres no tant. I el que em plantejo és: què faig jo (o què fa la resta) perquè tot surti així? I intento aplicar-ho.
De la sessió, també n’he tret que davant d’un auditori nombrós i adult, perdem la capacitat d’observar. Per tant, m’he proposat que la següent vegada que em trobi davant de la situació em “programaré” un moment inicial d’observació, on em plantejaré especialment l’atenció i la motivació del col·lectiu que tinc davant i l’aniré reevaluant.
Inconscientment ja ho feia, però crec que em falta pràctica sobretot per poder detectar-ho i aforntar-ho des d’un primer moment.
Vull aprofundir força en el tema de la creativitat: m’he posat les ulleres que feien llumetes i ara cal veure on porten aquestes llumetes. Sempre se m’ha donat bé enllaçar coneixements o idees de diferents camps; tinc una ment oberta. Tot i així, em falta rapidesa a l’hora de trobar les diferents solucions possibles a un problema i escollir la millor… rapidesa a l’hora d’improvisar. Probablement entre el treball de la “por” i la creativitat es poden dur a terme dinàmiques molt enriquidores.
Mentre estava a la sessió se m’ha acudit que en entrevistes personals amb alumnes i famílies, aplico les 4 normes inicials de manera implícita: això ells/es ho perceben i així la comunicació flueix. En determinats contextos, explicitar les 4 normes pot ser molt útil per crear un espai on la creativitat sigui benvinguda. Això pot fer de motor, de catalitzador, perquè es comencin a generar dinàmiques positives en un claustre enrarit, per exemple, però cal un treball envers aquestes idees i les seves possibles aplicacions en la formació i en la nostra pràctica per tal que siguin profitoses i especialment també cal un recull d’idees pràctiques a treballar, a partir de l’experiència d’altres a l’hora d’aplicar tècniques d’aquest tipus. Tot un repte!

Els primers dies del curs han estat enriquidors, en quant a que segur que tothom qui estem en aquest curs compartirem experiències i reflexions interessants. L’ambient de treball és molt acollidor i estimulant per a l’intercanvi d’idees i reflexions conjuntes.

Espero que el curs ens ajudi a fer una “construcció comuna de sentit” que ens permeti millorar en la nostra pràctica com a formadors/es  i/o en les nostres pràctiques del dia a dia.

Rescato una idea del primer dia i la converteixo en una frase: “un bon formador és aquell que sap combinar el seu saber i el dels seus alumnes cap a la consecució d’uns objectius en un ambient agradable, enriquidor, estimulant i motivador”.

Per a fer això, sempre és útil conèixer dinàmiques, coneixements de retòrica i comunicació… a aquest respecte, hi ha un llibre que es diu “l’Illa dels 5 fars” que, de manera molt simplificada, resumida i clara, explica les 5 claus de la comunicació. Si cliqueu a l’enllaç hi trobareu un resum.