PROJECTE LINGÜÍSTIC

Aquest projecte consistirà en DUES PARTS.

1.La primera centrada en l’anàlisi de les diverses variants del CATALÀ.

AMPLIACIÓ/RECUPERACIÓ

2. La segona consistirà a treballar una llengua a la vostra elecció, PENINSULAR O INTERNACIONAL. Podeu enfocar-la de diverses maneres: Exposició – Taller d’Iniciació a la llengua – Lectura de textos i anàlisi

Haureu de fer la presentació i el comiat en la llengua que trieu així com una petita situació comunicativa entremig.

 

Dialecte Oriental:

Balear              – Central              – Septentrional ( dins l’Estat Francès )

Dialecte Occidental:

-Valencià                                                           – Valencià septentrional (del nord-tortosí).                                                      – Valencià Nord-Occidental (lleidatà)

PRIMERA PART

CATALÀ

1. Heu de triar un DIALECTE del CATALÀ
2. Analitzeu-lo i compareu-lo amb l’ESTÀNDARD a partir dels següents ítems:

  • Vocalisme: com sonen les vocals?
  • Consonantisme: com sona la s? i la g/tg i la j/tj?
  • Pronoms
  • Articles
  • 1a Persona del present d’indicatiu i subjuntiu ( un exemple de cada conjugació -ar, -er -ir)
  • 3 expressions populars explicades
  • Domini lingüístic
  • Diferències lèxiques: objectes comuns, família, feina, colors, carrer…Tot això al PREZI, junt a una cançó de les que no hem vist a classe i un vídeo breu on surten parlants del dialecte i s’hi pugui reconèixer
3. Tasca Final: Dialectalitzar un text per oral i per escrit (adjuntar el text i l’àudio al PREZI, si no podeu pujar l’àudio me’l feu arribar en un correu a banda)
EINES DE RECERCA
DCVB : aquí trobareu la fonètica d’algunes paraules així com el seu origen
diccionaris.cat : a la secció de sinònims podeu trobar versions dialectals de les paraules a canviar
– No totes les paraules canvien en tots els dialectes
– Feu servir tota la informació que heu trobat abans
COM CERCO EN GOOGLE?
– Lèxic de (dialecte)
– Diferències entre (dialecte) i estàndard del català
– Com es diu en (dialecte) “vegada”. Per exemple.
TASCA FINAL (PER A TOT AQUELL QUE NO TREBALLI EL CATALÀ CENTRAL)

La Laura i jo vam anar una vegada al sud de l’Estat. Érem a Cadis, vam estar-hi dues setmanes aprofitant les vacances d’estiu. El cotxe no ens arrencava i per anar-nos-en,
vam haver d’agafar un taxi. El conductor, un senyor molt espavilat, ens va portar per
caminals i sendes i vam fer un tomb brutal. Al remat, vam arribar-hi. La platja era molt
bonica, la sorra era fina i cristal·lina, hi havia gossos solts corrent per la vora, jugant
entre ells, com nens que acaben de sortir al pati. Vam deixar la roba i les bambes al
costat del cistell.
Vam llogar unes bicicletes per pujar pel camí de la muntanya del costat, on vam dinar,
quan més o menys, passava una hora del migdia. Vam portar una amanida de mongetes
amb pastanaga i tomàquet i una coca per endolcir les postres.
A la tarda, ens vam ficar a l’aigua. Vam estar banyant-nos a les roques, el lloc habitual
dels pescadors. A una galleda hi tenien dos pops acabats de pescar. A la nit, deien,
anirien a fer-ne una barbacoa amb els seus veïns del barri de pescadors del poble.
Vam tornar-hi al poble, i ens va rebre una bandada de pardals que dibuixaven un ball
hipnòtic al cel vermell del capvespre. Va ser un dia molt bufó i divertit. Nosaltres no
havíem estat mai a Cadis i ens en vam dur una sorpresa molt bona.

TASCA FINAL ( PER A QUI TREBALLI EL CATALÀ CENTRAL – TRIEU-NE DOS)

BALEAR:

D’es cap d’un parei de dies, sa madona li diu: -Te n’hauràs d’anar amb s’ase an es molí a veure si tenen sa farina feta, que es pa s’acaba, i se fa precís pastar. Se n’hi va, i sa farina ja l’esperava, dins es sac, feia dos dies. Prova de carregar-los, i casi no li pogué fer deixar sa terra. -No res, diu ell, lo millor serà treure un parei de grapades de farina. Les en treu, i es vent, que bufava ben fort cap a So Na Moixa, ja ho crec que les hi pren, i d’allà. -¿Així va això?, diu ell. De vent nostro! Que estàs tu de fener!… No, i cap a So Na Moixa, que la te n’has duita…No res, espera un poc, i la te’n duràs tota. Ja la deixaràs a sa madona

Pensa-hi, per amor de Déu! Jordi des Racó “L’amo de So Na Moixa”, dins Aplec de rondaies mallorquines.

ALGUERÈS:

Una volta hi havia marit i muller, però eren de baixa gent i la muller era prenyada i voliva menjar sempre junivelt. Eren pobres i no se poriva comprar aquella quantitat que tenia plaier de menjar, i se n’anava sempre per los horts i per les campanyes si en poriva trobar. Un dia així caminant, veu aqueix hort de junivelt; a ella no li és pareixut ver, i se n’és entrada. Encomença a menjar i se n’ha fet un’astimpanada. Quan era per se n’anar, li ixí aqueix Olcu, que li ha dit: -Qui t’ha dat l’olde de venir a menjar junivelt a l’hort meu? Ella ha dit: -Per caritat, no me faci arrès, que prenyada, i tenc desig de menjar sempre junivelt.

Pasqual Scanu Rondalles alguereses.

CATALÀ SEPTENTRIONAL O ROSSELLONÈS:

Hi havia qualques dies que l’Andreu s’havia ferit. Com el podien pas cuidar com cal a casa, l’havien portat a l’hospital, on són equipats. l’han pas pogut salvar. En Jepe nos ho ha dit avui amb una veu trista conformada: “Se n’ha fet el pellot!” Si li havia pas fet pena en Jepe hauria dit: “Se n’ha fet l’esclop”. Ho sé, ara que hi pensi, que belleu podia dir també:”Se n’ha fet l’esclop” perquè cal, amb la mort, una petita distanciació irònica.

Pere Verdaguer Comentaris sobre el vocabulari rossellonès

___________________________________________________________________________

LLENGÜES PENÍNSULARS

1. Trieu una llengua de la PENÍNSULA
2. Compareu-la amb el català i observeu-ne la relació o analitzeu-ne les parts bàsiques (família, colors, animals, lèxic del carrer, de la casa, de la feina, objectes comuns)

SEGONA PART

1. Trieu una llengua

2. Treballeu-la i decidiu quina tasca final fer:

Exposició – Taller d’Iniciació a la llengua – Lectura de textos i anàlisi