La Mar i la Maria Àngel ens han proposat Nocturns de Kazuo Ishiguro nascut al Japó però amb nacionalitat britànica, després de viure a Anglaterra des de ben petit. És força coneguda l’adaptació cinematogràfica de la seva novel.la El que resta del dia dirigida per James Ivory.

Nocturns és un recull de  cinc contes que tenen en comú, entre altres coses, la música, els desenganys que es viuen amb el pas del temps i uns finals que no acaben res.

Una proposta que comentarem tot sopant, com a preludi de les vacances de Nadal.

En tot aquest temps, des que va començar el curs, Amin Maalouf va recollir el Princep d’Astúries de les Lletres, Eduardo Mendoza va ser guardonat amb el premi Planeta 2010 i Mario Vargas Llosa ha rebut recentment el Premi Nobel de literatura per la seva carrera. Tots tres han estat escriptors llegits algun cop al nostre club: Samarcanda, La guerra del fin del mundo i Tres vidas de santos, respectivament.

I nosaltres, a tot això, vam prosseguir les nostres activitats llegint Blanco nocturno de l’argentí Ricardo Piglia. La novel.la, en general, va costar de llegir i no va tenir un gran èxit entre nosaltres, encara que també hi va haver alguna bona opinió. Però en la trobada, gràcies a la Sílvia i jo mateixa, no hi va faltar ni el mate ni els alfajores.

 L’astènia primaveral és la culpable d’aquest retard en l’actualització del blog.  Ja prop del dia que ens hem de trobar, presentem l’obra que estem llegint.

Tres dones fortes, de Marie NDiaye, francesa d’origen senegalès, primera escriptora negra en guanyar el prestigiós premi Goncourt de les lletres franceses. Precoç escriptora (va publicar amb només 17 anys), suma un bon bagatge amb 12 novel.les i diverses obres de teatre.

Es tracta, segons l’autora de «tres retrats de tres dones molt diferents unides per una força interior i irreductible». Norah, Fanta i Khady Demba lluiten per la seva dignitat davant de la crueltat i les humiliacions en tres relats lligats només amb al·lusions. «Com a novel·lista m’interessa reflectir com funciona l’amor entre pares i fills i veure perquè hi ha pares que no aconsegueixen transmetre’ls aquest amor».

El xoc entre cultures entre Europa i Àfrica es representen en aquestes tres històries d’exili.

A veure si la maleïda astènia ens deixa llegir i aviat ens trobem per parlar-ne.

Novament, un company de professió és l’autor de la lectura d’aquest mes. Sembla ser una novel.la apassionant ambientada a la Lleida medieval.
Interessant recomanació de l’Enric Bayo, per anar fent boca de cara al proper Sant Jordi.

Per abans de Setmana santa, una bonica història de dos joves xinesos publicada l’any 2000. També la tenim en cinema i per tant, la propera trobada pot ser completa.

Es tracta d’una trista història sobre la vida d’un universitari nordamericà als anys 50, en Marcus Messner. Fill d’un carnisser kosher transtornat pels perills que imagina esperen al seu fill, en el seu despertar a la vida adulta. Altres personatges marcaran també el seu rumb: la seva mare, l’Olivia, en Flusser,  en Caudwell, etc. Finalment però, no serà la seva pròpia “indignació” la que portarà Marcus a canviar de manera definitiva el seu destí?

Aquest mes hem triat un clàssic, Drácula, de Bram Stoker. Novel•la escrita a les darreries del segle dinou, de la qual se n’han fet nombroses versions en diversos mitjans: cinema, teatre, còmic, etc. Una de les més famoses, la pel•lícula de Francis Ford Coppola que a més, passa per ser una de les més fidels a la novel•la. Una oportunitat més per fer cinefòrum.

L’autor, un irlandès polifacètic, va basar el nom de l’obra, en un personatge real, Vlad Tepes, que va viure a Romania al segle XV Aquest es menjava el pa que mullava en un bol, ple de la sang de les seves víctimes, com si de xocolata desfeta es tractés. Però probablement la història s’inspira en un altre personatge històric, la comtessa Erzsébet Báthory (1560-1614) de Transilvania, també aficionada a la sang, tant per beure-se-la com per banyar-s’hi, perquè es pensava que aquestes pràctiques li retornarien la joventut. Avui en dia, no hi ha res com un bon lífting!

Gènere fantàstic i de terror sobre el món dels vampirs, que pot donar-nos alguna mala nit, a algun de nosaltres.

Per anar preparant festes i vacances, una novetat editorial de l’Eduardo Mendoza. No en tenim cap referència, però qui més qui menys ha llegit alguna cosa seva i coneixent-lo, esperem que no ens defraudi. I per comentar la lectura, què millor que compartir un sopar?

Entre exàmens, posar notes i avaluacions, no deixeu de llegir “els santets” d’en Mendoza, a veure si se’ns encomana alguna bondat!

La proposta d’aquest mes, ha estat escrita pel pare d’un alumne de segon d’ESO de l’institut, en Tomàs. A ell, precisament, està dedicat. 

Ens agrada llegir a autors propers al nostre entorn, però aquesta és la vegada que el tenim més a prop.

També ens són propers, els escenaris de la novel·la, que transcorre a Lleida. En la Lleida d’una època també coneguda per algunes de nosaltres.

És la història d’uns adolescents que desperten a la vida adulta de la mà de les novel·les.

“«Per què en diem devorar, de llegir un llibre amb passió?» pregunta el Tomàs a la Maria una tarda de diumenge, mentre passegen distretament pels camins de l’horta. «Vés a saber. Potser perquè els llibres alimenten», li respon. Net i clar. Fins i tot n’hi ha que produeixen males digestions.” (Emili Bayo, L’edat de les paraules).
Aquest no és el cas, i si voleu comprovar-ho, només us cal llegir “L’edat de les paraules” i gaudir. Ah! i no us descuideu de fer algun comentari del què us ha semblat.

Bona lectura