La proposta d’aquest mes, ha estat escrita pel pare d’un alumne de segon d’ESO de l’institut, en Tomàs. A ell, precisament, està dedicat.
Ens agrada llegir a autors propers al nostre entorn, però aquesta és la vegada que el tenim més a prop.
També ens són propers, els escenaris de la novel·la, que transcorre a Lleida. En la Lleida d’una època també coneguda per algunes de nosaltres.
És la història d’uns adolescents que desperten a la vida adulta de la mà de les novel·les.
“«Per què en diem devorar, de llegir un llibre amb passió?» pregunta el Tomàs a la Maria una tarda de diumenge, mentre passegen distretament pels camins de l’horta. «Vés a saber. Potser perquè els llibres alimenten», li respon. Net i clar. Fins i tot n’hi ha que produeixen males digestions.” (Emili Bayo, L’edat de les paraules).
Aquest no és el cas, i si voleu comprovar-ho, només us cal llegir “L’edat de les paraules” i gaudir. Ah! i no us descuideu de fer algun comentari del què us ha semblat.
Bona lectura
Hola,
Avui hem gaudit de la visita de l’escriptor del mes, l’Emili Bayo -a més, pare d’un alumne del centre-, i ens ho hem passat d’allò més bé comentant el llibre. Hem descobert en l’autor, una persona propera i molt cordial i ens ha explicat aspectes molt interessants sobre l’art de la creació literària. “L’edat de les paraules” , a mi personalment, m’ha agradat molt. El trobo molt ben escrit, la història està molt bé, et fa continuar llegint amb ganes i les notes a peu de pàgina que tanta ràbia em feien al començament, esdevenen indispensables per la història, a mesura que vas llegint, gairebé les esperes.
Gràcies, Emili, per la visita i molt èxit en properes publicacions!