El passat 17 de desembre vàrem gaudir del tradicional sopar de Nadal del club. La vetllada va estar gratament amenitzada per la Mar i la Maria Àngel que fins i tot es van atrevir (deformació professional) a fer-nos un examen sobre la lectura (Nocturns, de Kazuo Ishiguro),  que elles mateixes ens havíen proposat. Qui ens ho havia de dir, a aquelles hores i fent papiroflèxia!

Vam trobar a faltar a la Carme, la Jordina i l’únic i inimitable home del club, el Joan.

I, a més de les artístiques Postals de Nadal que vam intercanviar, una sorpresa molt especial, l’Auca del Nadal del Club de lectura del Ronda, escrita per la Mercè. Aquí la reprodueixo i no em cal explicar-vos res més:

En aquest dia de desembre,
es demana a tots els membres
del nostre club de lectura
que fem rima amb molta cura.

M’encomano a les grans muses,
i ja no em queden excuses,
demano ajut, busco endins:
finalment faig rodolins!

La Irene i l’Escolies,
que són les millors padrines,
no es perden ni una trobada
i a les altres ens agrada.

L’Àngel i la Mar Miret
han pensat el soparet:
celebrarem el Nadal
i comentarem, si cal,
Nocturns, llibre del mes,
que ens fascina d’allò més.

Comencem amb els entrants!
I que no hi és el Joan?
No podrem rimar en llatí!
Ves, qui ho havia de dir?

I després dels torrons
ja podem cantar cançons:
dirigirà la Planella:
Guaita, que eixerida, ella!
O la Sílvia amb molta gresca
proposarà una juguesca.

Maite, i tu que ens diràs?
Fes-nos riure, que ve al cas.
En un dia com avui
a totes ens falta un bull.

“Són uns dies de caliu”,
ens explica la Beatriu,
“hem de fer cagar el tió
i tot anirà millor”

 Ben a prop del caganer
ens recorda la Mercè:
“Us heu posat les estrelles
penjades a les orelles ? “

I darrera de la cova
anunciant la bona nova
apareix amb veu molt fina
nostra estimada Jordina

I la Natàlia, eixerida,
és la verge feta a mida:
“Tota la vida ho seré
i ja en sabem el perquè”.

“Quietes! No us heu de moure”,
diu de cop la Montse Roure,
“Fem la foto del moment,
si us plau, cal que riguem!”

I així s’acaba la història,
recordeu-la a la memòria,
d’aquesta colla trempada,
i un xic baliga-balaga
que els agrada de llegir
tant, que no ho puc ni dir.

Noi i noies, tot això-
us ho dic molt de debò-
és per dir-vos, al final,
que passeu un bon nadal,
i comenci amb alegria
el nou any, i dia a dia,
puguem viure i reviure,
fent-nos un bon fart de riure
aquesta festa de joia
que avui fem tota la colla

Mercè Guiu

En la passada trobada del Club de Lectura, el dia 21 d’abril, vam tenir el plaer de conversar amb l’autor de El mur d’Indíbil, en Quim García Albero també company de professió, professor de Llengua Castellana actualment a l’IES Joan Oró.

Vam parlar de l’obra, recent llegida, dels seus personatges i dels indrets de la Lleida medieval que s’esmenten a la novel.la i que no ens són difícils d’imaginar.

Parlant amb ell,  fins i tot semblava fàcil l’ofici d’escriptor. Nous projectes i històries ja li ballen pel cap. També vam conèixer la seva altra passió, la música, a la qual també s’hi dedica com a cantautor, havent editat ja tres treballs discogràfics. D’on treu el temps?

Va acabar signant llibres d’avançada de Sant Jordi, que esperem li anés molt bé.

Agrair-li sincerament l’estona amb nosaltres.  Compartir les nostres trobades amb els autors sempre és un regal.

Reprenem les informacions al blog, després de la desconnexió dels Nadals, explicant-vos que el passat 18 de desembre, vam celebrar el tradicional sopar del Club de Lectura d’aquestes dates. També vam aprofitar per parlar del darrer llibre llegit: Tres vidas de santos, de l’Eduardo Mendoza.

Inesperadament, va ser un sopar molt treballat. Potser, el fet de no preparar res de menjar, doncs vam anar de restaurant, ens va permetre fer volar la imaginació i fer lluïment de la nostra creativitat. No cal dir-ho, això ens va fer passar una vetllada entretinguda i molt divertida.

Tal com s’havia quedat prèviament, tothom va portar una felicitació pels Nadals. S’ha de dir, que totes van ser de creació pròpia, no n’hi va haver cap de comprada. El nivell: excel•lent! Ens les vam repartir a sorts, com es fa amb l’amic invisible, i les vam anar llegint i ensenyant una a una. La felicitació que va fer la Carme era el “Fum, fum, fum” adaptat i com no, vam afinar les veus i, va sortir el que va sortir.

També vam tenir un concurs: la Sílvia i la Natàlia ens van posar a prova, ficant en evidència la nostra edat biològica, amb un panell de respostes organitzat fins al mínim detall. Si no recordo malament, diria que vam guanyar tots.

I com si de la nit de Nadal es tractés, va haver-hi un “caga tió” imaginari, no per això menys esplèndid. Per tothom va haver-hi “La joia del Nadal” i un Punt de llibre, fets per la Mercè i la Montse, respectivament.

Finalment, també va haver-hi una estona pels contes de l’Eduardo Mendoza (el Joan va passar l’examen demostrant així, haver-lo llegit), i sobre tot, vam dedicar molta estona a triar la propera lectura pel mes de gener. Per majoria, llegirem Dràcula, de Bram Stoker.

Vam trobar a faltar l’Angelina i la Irene, que com estan tan ocupades no van poder venir. Esperem que la propera ocasió no s’ho perdin.

Bon any 2010 i com sempre, bones lectures.

El Club de Lectura en la trobada de novembre, celebrada el dos de desembre, va comptar amb un convidat: l’autor de la novel•la “L’edat de les paraules”, Emili Bayo.

Dues hores de conversa a l’entorn d’una narració que transcorre en llocs prou coneguts de la geografia de la nostra Ciutat.

L’escriptor en un to natural, ben allunyat del divisme va participar amb espontaneïtat, sense ostentació ni pedanteria.

Amb expressió culta i alhora planera ens feu avinent la gènesi de la novel•la, la creació dels personatges, la convivència amb aquests inquilins sovint neguitejadors, fins que assoleixen la necessària maduresa per a saltar al paper imprès.

La seva estada ha deixat un agradable record, palesat en el brindis.

Joan Capdevila