Per anar preparant festes i vacances, una novetat editorial de l’Eduardo Mendoza. No en tenim cap referència, però qui més qui menys ha llegit alguna cosa seva i coneixent-lo, esperem que no ens defraudi. I per comentar la lectura, què millor que compartir un sopar?
Entre exàmens, posar notes i avaluacions, no deixeu de llegir “els santets” d’en Mendoza, a veure si se’ns encomana alguna bondat!
Ei, que esteu molt callades, què us sembla el llibre? A mi la primera història em va “enganxar ” força,volia llegir i llegir per veure on anaven a parar els personatges. La segona no em va agradar tant. I la tercera, gairebé d’una llegida, també m’ha agradat força. Au, llegiu, que aviat en parlarem
El vaig acabar amb una mica de retard perquè em vaig encallar en la segona narració, que se’m va fer inacabable. Ara bé, les altres dues em van agrdar força. De la primera em va seduir la situació que explicava i, sobretot, el personatge, aquest bisbe–“parrandero”-delinqüent sudamericà anomenat Putucás (nom ben curiós). De la tercera, aquesta relació amagada, platònica i no explicada entre la professora de literatura i l’escriptor-exdelinqüent.