projecte afa

A vegades, quan una persona s’enfada i discuteix amb una altra, després la gent sol dir: “ va baixar tot!”.

Què és el que va baixar ¿ Certement que en aquests casos, quan les persones perden el control del que diuen “baixen”moltes coses. Baixa, per exemple, la mes elemental educació perquè es diuen enfinall de disberats i peraules que fa llastima de sentir.

Baixa també la dignitat de qui les pronuncia; baixa, en fi, el cap de qui l’escolten, que es donen vergonya de topar-se amb una persona tant repugnant.

Quan algú s’enfada pel que sigui , amb raó o sense i perd els estreps començant a cridar sense to ni so, solen baixar moltes coses importants.

Precisament estem en un temps en que tot més aviat “ puja”i, en canvi, hi ha algunes persones que s’entenen en baixar d’educació , de respecte als altres.

Ja seria hora que això també pugés i tots plegats aprenguéssim a dominar la llengua i el geni.

Tant bonic com seria que tothom digués sempre la veritat! Tots sabríem el què passa i per què passen les coses. Però el fet és que, per un cantó, a tots ens costa dir la veritat, encara que sigui a un amic, a un germà, i si es tracta de dir la veritat a una persona que està per a damunt nostre, llavors encara costa més.

Qualsevol s’hi atreveix! Sobretot si es tracta de dir-li que està abusant de la seva autoritat o que no te dret a fer-se el “jornalet” que es fa …

Per altre cantó a tots ens costa acceptar que ens diguin la veritat. Quasi sembla que ens estimem més viure contents i enganyats. Això que algú ens tregui els drapets al sol no ens agrada gens.

Trobem mil raons per fer-lo callar: que si “ ja sé el que faig”, “ ja sé el que em convé ”, “què s’ha cregut aquest mocós”,”només saben fer crítica destructiva!”…  

Total, la pobra veritat troba moltes dificultats per a obrir-se pas i fer-se sentir arreu del món. Una llàstima, perquè tots hi sortim perdent.