El pastoret

Ai pastoret, bon pastoret

matinet a punta d’ alba

ja n’ ha agafat el sarronet

i s’ en ha anat a la montanya.

 

Quan més valdría soleta seguir

que d’ un pastor ser l’ enemorada.

quan més valdría soleta seguir

que un pastoret s’ enemori de mi.

 

Quan a la montanya va ser,

Ja veu venir l’ enemorada.

Quan a la cabanya va ser,

l’ha abrigadeta amb la samarra.

 

Quan més valdría soleta seguir

que d’ un pastor ser l’ enemorada.

quan més valdría soleta seguir

que un pastoret s’ enemori de mi.

 

Ai pastoret, bon pastoret:

El llop teniu a la ramada.

Ai valdament baixés un llamp

no deixaria l’ enemorada.

 

Quan més valdría soleta seguir

que d’ un pastor ser l’ enemorada.

quan més valdría soleta seguir

que un pastoret s’ enemori de mi.

El mestre

0

El pare i la mare

no em tenen si no a mi.

Em fan anar a l’escola

a aprendre de llegir:

mes ai ara tom, patantom…

xiribiriclena tumbena tumbí

mes ai ara tom, patantom, xiribiriclom…

 

el mestre que m’ensenya

s’ha enemorat de mi.

Em diu no et fasis monja

que et casaràs amb mi.

mes ai ara tom, patantom…

xiribiriclena tumbena tumbí

mes ai ara tom, patantom, xiribiriclom…

 

jo li faig la resposta,

que no el voldré servir:

“tu faràs com les altres,

quan me veuràs venir…

mes ai ara tom, patantom…

xiribiriclena tumbena tumbí

mes ai ara tom, patantom, xiribiriclom…

El fabricant

No t’ estiris

ni t’ arronsis

a davant d’ un fabricant.

Que t’ allargarà la peça

i et farà morir de fam.

El mago

Un mago con mucha magia

por una puerta salió

y su sombrero volando

por la puerta regresó:

regresó, cruzó las piernas

y en la mesa se sentó.

Del sombrero sale un gato,

del gato sale un avión,

del avión sale un pañuelo,

del pañuelo sale un sol,

del sol sale todo un río,

del río sale una flor,

de la flor sale una música

y de la música yo.

 

DAVID CHERICIÁN

Cançó de sega

Que hermosa nés la terra Verge de Montserrat

que hermosa vostre serra Verge de Montserrat

grandíssima senyora, no en sou Vos segadora

més com aquest senyora del sol que os ha colrat.

 

El blat és ros com Vos. Hermosa moreneta.

El blat és ros com Vos.Guardeu els segadors.

 

I al mig d’ una garvera segant vos posarem

I al cim d’una bandera a dalt os posarem.

Guardeu-nos bona anyada quan bé la pedregada

Lligada als vostres peus, deixeu-la com el riu.

 

El blat és ros com Vos. Hermosa moreneta.

El blat és ros com Vos.Guardeu els segadors.

Bella jardinera

A on vas, bella jardinera

a on vas tan dematí

vaig a veure la primavera

si ha enjoiat el meu jardí.

 

A collir la rosa vera

per donar-la al meu padrí.

 

Vindrem totes a ajudar-te

A regar les flors.

Vindrem totes a ajudar-te

A cuidar les flors.

 

A collir la rosa vera

per donar-la al meu padrí.

 

Tralala larala lara lalalalà

Putecari brut

Putecari brut,

perqué no et pentines

que encomenes pois

a les medecines.

 

Putecari brut

calces de granota

quan no té diners

fa mala carota.

Sento la mar

Sento
la mar endins,
la mar blava,
la mar tendra,
la mar que ha dut la història
i el català llenguatge
a ma petita terra.

Sento
la mar endins,
la mar de mes riberes de cristall,
la mar que aixeca en vol
milers de gavines,
la mar d’on tot ve i on tot retorna,
la mar de ma infantesa i
de ma vida.

Sento
la mar endins
i el desig de
salpar altra vegada.


Rafael Caria 

Passa un obrer

Passa un obrer amb el paquet del dinar.

 

Hi ha un pobre assegut a terra.

 

Dos industrials prenen cafè

i reflexionen sobre el comerç.

 

L’Estat és una gran paraula.

 

Joan Brossa 

Les mans de la perruquera

El rellotge reflectit al mirall

marca les hores irreals d’una tendresa

falsa. Però sembla amor

el massatge dels dits flonjos al cap,

el tacte ferm i sensual

dels polzes vora l’orella, la veu melosa

quan em demana si l’aigua

surt massa freda. Sembla amor

quan m’eixuga els cabells

amb la tovallola i em convida

a canviar de cadira, quan em ressegueix

el clatell amb la navalla esmolada,

quan s’inclina per ajustar millor

la patilla. Sembla amor

quan s’atura un moment i sospira

pensant que demà, a la fi, és diumenge.


Amadeu  Vidal Bonafont

Go to Top