Que tinguem sort

Si em dius adéu

Vull que el dia sigui net i clar

Que cap ocell

Trenqui l’harmonia del seu cant

Que tinguis sort

I que trobis el que t’ha mancat en mi

 

Si em dius et vull

Que el sol faci el dia molt més llarg

I així robar

Temps al temps d’un rellotge aturat

Que tinguem sort

Que trobem tot el que ens va mancar

Ahir

 

I així pren, i així pren

Tot el fruit que et pugui donar

El camí que poc a poc escrius

Per demà

Que demà, que demà

Mancarà el fruit de cada pas

Per això malgrat la boira cal

Caminar

 

Si vens amb mi

No demanis un camí planer

Ni estels d’argent

Ni un demà ple de promeses sols

Un poc de sort

I que la vida ens doni un camí

Ben llarg

 

I així pren, i així pren

Tot el fruit que et pugui donar

El camí que poc a poc escrius

Per demà

Que demà, que demà

Mancarà el fruit de cada pas

Per això malgrat la boira cal

Caminar

 

Al teatre

Quan tancarem
les llums d’aquesta escena
és que tindràs un lloc per mi…

quan desarem
els cants i les disfresses
és que faràs lloc per a mi

fa fred pels estels
pel estels fa fred
tu em mires sempre sense saber que
jo també et miro amb els meus ulls tan
cecs

quan altres veus
millors que aquesta meva
facin festeta en el teu cor

i quedin lluny
els meus talents de fira
és que dins teu tindré un racó

pren-m’hi, pren-m’hi fort
pren-m’hi, pren-m’hi fort
m’has mirat sempre sense imaginar
que també et veig i així m’he enamorat

quan tot baixant
telons i bambolines
l’únic teatre sigui el món

ja no sabré
morir sense mentides
és que em faràs recer al teu cor

tinc tard, tinc tard, sol
fins mai, fins mai, sol
i mentre em mires pensant que no et veig
jo et miro, et sento i t’estimo en secret

de tants amors
que han vorejat la riba
l’últim que em queda és el teu

no em cal el cos
et prenc sols el somriure
hi ha poc camí, i és tan breu… i en tinc
prou

fa fred pels estels
pel estels fa fred
em mires sempre pensant que no et veig…

L’estació

T’he vist com sempre a l’estació, somriure net; avui de nou
esperes un tren misteriós que ve de lluny, si és que va enlloc.
Tothom et sap i, tendrament, et filen anys per a fer-te un temps,
quant de temps.

Dius que, a l’andana, no hi ets sol; viuen amb tu ombres i jocs,
ombres d’adéus sense retorn, jocs de petons pels benvinguts
i, a dalt dels arbres més bonics, hi niuen els amors ferits,
per un tren,

que amb tu esperen el senyal de l’arribada d’aire nou,
d’un gest nou,
d’un pas nou,
d’un tren nou.

T’he vist de nou a l’estació i en tu m’he vist, a poc a poc,
buscant un tren misteriós, que ve de lluny, si és que va enlloc,
i veig com dormen els adéus, com neguitegen els retorns
per un tren.

Que, finalment, quan la tardor pinta un cel nou a l’estació,
tots esperem el pas d’un tren, que va molt lluny, si ve d’enlloc.
Els uns perquè ens arribes tu, els altres perquè se’ns enduu
aquell tren.

I amb tu esperem el senyal de l’arribada d’aire nou,
d’un gest nou,
d’un pas nou,
d’un tren nou.

Venim del nord, venim del sud

 

Venim del nord, 
venim del sud, 
de terra endins, 
de mar enllà, 
i no creiem en les fronteres 
si darrera hi ha un company 
amb les seves mans esteses 
a un pervindre alliberat. 
I caminem per poder ser 
i volem ser per caminar.

Venim del nord, 
venim del sud, 
de terra endins, 
de mar enllà, 
i no ens mena cap bandera 
que no es digui llibertat, 
la llibertat de vida plena 
que és llibertat dels meus companys. 
I volem ser per caminar 
i caminar per poder ser.

Venim del nord, 
venim del sud, 
de terra endins, 
de mar enllà, 
i no sabem himnes triomfals 
ni marcar el pas del vencedor, 
que si la lluita és sagnant 
serà amb vergonya de la sang. 
I caminem per poder ser 
i volem ser per caminar.

Venim del nord, 
venim del sud, 
de terra endins, 
de mar enllà, 
seran inútils les cadenes 
d’un poder sempre esclavitzant, 
quan és la vida mateixa 
que ens obliga a cada pas. 
I caminem per poder ser 
i volem ser per caminar.

País petit

El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tan se val! és així com m’agrada a mi
I no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els pobles tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tan se val! és així com m’agrada a mi
I no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pel secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
I no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.

Ítaca

Quan surts per fer
el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat.
Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

—–

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts
que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui
que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà
que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.

—–

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer del cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences.

Apendre

Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l´alba,
aprendre que l´esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà,
aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

Aprendre
que, si un infant mata, la meva mà no és massa estranya,
que n´és de trist si un infant mata, enllà i aquí mor la tendresa,
aprendre que potser aquesta tristesa és nomès un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.

Aprendre
que en certesa res no tinc si no m´ho dones,
a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa,
aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix,
aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

Aprendre…

Els segadors de cornet

Ja ha arribat el mes de Juny

tot Cornet la falç al puny.

De La Torre, el Prat i Puigventós

ja surten els segadors,

de La Torre, el Prat i Puigventós

surten els segadors,

surten els segadors,

 

i amb els cants de matinada

fan caure blat o cibada,

i segant de feixa en feixa:

fan garberes de mestai,o de xeixa.

 

Al Mas-al Puig i-al Solar

ja comencen a-esmolar

Manivertes, Vilaseca-Els Plans

ja fan cantar-els volants

Manivertes, Vilaseca-Els Plans

fan cantar-els volants,

fan cantar-els volants.

 

Amb bona olla d’escudella

i ben farcida la cistella,

el beure d’aixecar l’ase.

fan abans de tornar a casa

 

Cull espigues de forment

i en fan pa de Sagrament.

Santa Maria al mig dels camps,

Guardeu-nos de pedra i llaps,

I St. Marc i Santa Creu

Santa Bàrbara no ens deixeu.

El teixidor

Ai noia no et casis amb el teixidor

que és un vagabundo,

que és un vagabundo,

que és un vagabundo i et darà bastó.

 

El dissapte al vespre

ja s’ en va al café:

de la semanada,

de la semanada,

de la semanada no li queda re.

 

S’en va acasa seva:

noia dom sopar,

dom la semanada

dom la semanada

dom la semanada i el niré a comprar.

 

Ja s’ alça de taula

ja li tira un plat:

s’ en va a ca sa mare,

s’ en va a ca sa mare,

s’ en va a ca sa mare amb el cap trencat.

 

Ai filleta meva

com ha estat aixó:

m’ ha vingut borratxo,

m’ ha vingut borratxo

m’ ha vingut borratxo i m’ ha dat bastó.

 

Ai filleta meva

m’ haguessi cregut,

seríes casada,

seríes casada,

seríes casada amb el geperut.

El petit vailet

El petit vailet

dematí es llevà

agafa la  relleta

i a llaurar s’ en va.

lairum laireta

lairum lairum lairà

 

La mestressa jova

li duu l’ esforzar:

un tupí de sopes

i un crostó de pa.

lairum laireta

lairum lairum lairà

 

Jugarem a correr,

qui mes correrà:

tu per la costeta

i jo pel camí pla.

lairum laireta

lairum lairum lairà

Go to Top