projecte afa
Un altre bloc d'XTECBlocs
Que tinguem sort
18 anys
Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l’harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t’ha mancat en mi
Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d’un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d’argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
Al teatre
18 anys
Quan tancarem
les llums d’aquesta escena
és que tindràs un lloc per mi…
quan desarem
els cants i les disfresses
és que faràs lloc per a mi
fa fred pels estels
pel estels fa fred
tu em mires sempre sense saber que
jo també et miro amb els meus ulls tan
cecs
quan altres veus
millors que aquesta meva
facin festeta en el teu cor
i quedin lluny
els meus talents de fira
és que dins teu tindré un racó
pren-m’hi, pren-m’hi fort
pren-m’hi, pren-m’hi fort
m’has mirat sempre sense imaginar
que també et veig i així m’he enamorat
quan tot baixant
telons i bambolines
l’únic teatre sigui el món
ja no sabré
morir sense mentides
és que em faràs recer al teu cor
tinc tard, tinc tard, sol
fins mai, fins mai, sol
i mentre em mires pensant que no et veig
jo et miro, et sento i t’estimo en secret
de tants amors
que han vorejat la riba
l’últim que em queda és el teu
no em cal el cos
et prenc sols el somriure
hi ha poc camí, i és tan breu… i en tinc
prou
fa fred pels estels
pel estels fa fred
em mires sempre pensant que no et veig…
L’estació
18 anys
T’he vist com sempre a l’estació, somriure net; avui de nou
esperes un tren misteriós que ve de lluny, si és que va enlloc.
Tothom et sap i, tendrament, et filen anys per a fer-te un temps,
quant de temps.
Dius que, a l’andana, no hi ets sol; viuen amb tu ombres i jocs,
ombres d’adéus sense retorn, jocs de petons pels benvinguts
i, a dalt dels arbres més bonics, hi niuen els amors ferits,
per un tren,
que amb tu esperen el senyal de l’arribada d’aire nou,
d’un gest nou,
d’un pas nou,
d’un tren nou.
T’he vist de nou a l’estació i en tu m’he vist, a poc a poc,
buscant un tren misteriós, que ve de lluny, si és que va enlloc,
i veig com dormen els adéus, com neguitegen els retorns
per un tren.
Que, finalment, quan la tardor pinta un cel nou a l’estació,
tots esperem el pas d’un tren, que va molt lluny, si ve d’enlloc.
Els uns perquè ens arribes tu, els altres perquè se’ns enduu
aquell tren.
I amb tu esperem el senyal de l’arribada d’aire nou,
d’un gest nou,
d’un pas nou,
d’un tren nou.
Venim del nord, venim del sud
18 anys
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrera hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no ens mena cap bandera
que no es digui llibertat,
la llibertat de vida plena
que és llibertat dels meus companys.
I volem ser per caminar
i caminar per poder ser.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no sabem himnes triomfals
ni marcar el pas del vencedor,
que si la lluita és sagnant
serà amb vergonya de la sang.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
seran inútils les cadenes
d’un poder sempre esclavitzant,
quan és la vida mateixa
que ens obliga a cada pas.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.
País petit
18 anys
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tan se val! és així com m’agrada a mi
I no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els pobles tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tan se val! és així com m’agrada a mi
I no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pel secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
I no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
Ítaca
18 anys
Quan surts per fer
el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat.
Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
—–
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts
que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui
que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà
que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.
—–
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer del cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures,
plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences.
Apendre
18 anys
Aprendre
que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l´alba,
aprendre que l´esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà,
aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.
Aprendre
que, si un infant mata, la meva mà no és massa estranya,
que n´és de trist si un infant mata, enllà i aquí mor la tendresa,
aprendre que potser aquesta tristesa és nomès un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.
Aprendre
que en certesa res no tinc si no m´ho dones,
a fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa,
aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix,
aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.
Aprendre…
Els segadors de cornet
18 anys
Ja ha arribat el mes de Juny
tot Cornet la falç al puny.
De La Torre, el Prat i Puigventós
ja surten els segadors,
de La Torre, el Prat i Puigventós
surten els segadors,
surten els segadors,
i amb els cants de matinada
fan caure blat o cibada,
i segant de feixa en feixa:
fan garberes de mestai,o de xeixa.
Al Mas-al Puig i-al Solar
ja comencen a-esmolar
Manivertes, Vilaseca-Els Plans
ja fan cantar-els volants
Manivertes, Vilaseca-Els Plans
fan cantar-els volants,
fan cantar-els volants.
Amb bona olla d’escudella
i ben farcida la cistella,
el beure d’aixecar l’ase.
fan abans de tornar a casa
Cull espigues de forment
i en fan pa de Sagrament.
Santa Maria al mig dels camps,
Guardeu-nos de pedra i llaps,
I St. Marc i Santa Creu
Santa Bàrbara no ens deixeu.
El teixidor
18 anys
Ai noia no et casis amb el teixidor
que és un vagabundo,
que és un vagabundo,
que és un vagabundo i et darà bastó.
El dissapte al vespre
ja s’ en va al café:
de la semanada,
de la semanada,
de la semanada no li queda re.
S’en va acasa seva:
noia dom sopar,
dom la semanada
dom la semanada
dom la semanada i el niré a comprar.
Ja s’ alça de taula
ja li tira un plat:
s’ en va a ca sa mare,
s’ en va a ca sa mare,
s’ en va a ca sa mare amb el cap trencat.
Ai filleta meva
com ha estat aixó:
m’ ha vingut borratxo,
m’ ha vingut borratxo
m’ ha vingut borratxo i m’ ha dat bastó.
Ai filleta meva
m’ haguessi cregut,
seríes casada,
seríes casada,
seríes casada amb el geperut.
El petit vailet
18 anys
El petit vailet
dematí es llevà
agafa la relleta
i a llaurar s’ en va.
lairum laireta
lairum lairum lairà
La mestressa jova
li duu l’ esforzar:
un tupí de sopes
i un crostó de pa.
lairum laireta
lairum lairum lairà
Jugarem a correr,
qui mes correrà:
tu per la costeta
i jo pel camí pla.
lairum laireta
lairum lairum lairà
Comentaris recents