Ciències de la Naturalesa per a 1r

L’Aleix Ruiz i Joan Gallart de primer C han exposat a la classe el tema de les roques i minerals, explicant el cicle de les roques i els tipus de roques magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries, posant imatges de cada tipus i explicant les diferències existents entre elles i ens han trobat una sèrie de vídeos, que podeu veure tots vosaltres.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=nUFugQPBAk4[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=DhYht7OSF4A[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GKtXG6fQAaQ[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=kCy8Da0aTsc[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=3Cl6jCDWWYI[/youtube]

Els alumnes Mercedes Frauca i Inés Martínez de 1r ESO C , han treballat el tema de l’aigua i han buscat informació sobre el cicle de l’aigua, del qual han trobat el vídeo següent.

Clicant a la imatge inferior obtindràs una mapa del nostre cel d’aquest mes de febrer. Amb aquest mapa i l’ús d’una brúixola podràs situa cadascuna de les estrelles i constel·lacions presents al nostre cel, així com planetes i galàxies. El mapa està en anglès però estic segur que amb el nivell que porteu no tindreu cap problema per interpretar-lo.

El grup de Tamara Bigas, Ylenia Martínez i Sara Santiago, han fet un bon treball sobre la Terra i el Sistema Solar. Van explicar a classe les característiques de cadascun dels planetes, van realitzar una maqueta del sistema solar i van aprofundir sobre els forats negres i les investigacions actuals sobre l’Univers. A continuació tenim una mostra del seu treball:

Autor: David 1rB

Aquest passat dissabte,vam poder veure la Lluna més gran i brillant dels últims 19 anys. El satèl.lit lunar va estar un 7% més a prop de la Terra del que acostuma. Així la lluna es trobava en el seu perigeu (proximitat quan. En la següent imatge es poden comparar dues visions de la lluna, en el seu apogeu (quan està més allunyada de la terra) i en el seu epigeu (quan està més a prop).

Algunes vegades, la coneguda com ‘Super-lluna’ ha coincidit amb alguns desastres naturals, però els científics asseguren que els seus efectes només afectaran a l’equilibri terrestre. On sí que està demostrat que incidirà aquesta Lluna és en les marees.

El següent vídeo respondrà molts dels vostres dubtes.

Us deixo el següent enllaç des de el que podreu descarrega en els vostres ordinadors el gràfic sobre el terretremol del Japó que vam treballar el passat dimarts a classe.

Descàrrega del gràfic

També us deixo un enllaç a on podreu observar un mapa interactiu que ens informa dels últims terratrèmols que hem patit a Catalunya, amb la seva intensitat i data del fet, mostrant-nos que la nostra terra també està en moviment.

Terratrèmols a Catalunya

Autor: Adrià 1rB

• Hi ha cinc regions en la Terra amb trets similars a Mart
• El CSIC investigarà una d’elles a Nova Zelanda amb dipòsits de sílice
• Volen comprovar si aquestes zones anàlogues a Mart alberguen traces biològiques

La Terra i Mart van ser molt similars durant els seus orígens, fa uns 3.500 milions d’anys. Actualment, diferents regions terrestres presenten característiques anàlogues a certs ambients del passat marcià.
I un equip d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de l’ Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial pretén analitzar per avaluar la possible presència de restes de vida al planeta vermell.
Cadascuna d’aquestes zones té diferents característiques comunes a aquests entorns primitius, i “la integració de totes elles és la que aporta una visió conjunta de l’entorn marcià”, assenyala David Fernández, paleontòleg del Centre d’Astrobiologia i responsable del projecte.

La setmana que partiran cap Parakiri i Rotorua, dues regions de Nova Zelanda que tenen dipòsits de sílice i on, recentment, la sonda Spirit de la NASA va descobrir sediments similars a la superfície marciana.

Ara, el repte dels científics espanyols-assenyala un comunicat del CSIC-serà dilucidar si són capaços de preservar informació biològica.
Altres regions terrestres ‘marcianes’
La zona de Barberton (Sud-àfrica) és un altre dels entorns seleccionats per al projecte. Està formada per roques amb una antiguitat propera als 3.500 milions d’anys, quan les condicions dels dos planetes eren similars, i que podrien revelar l’ambient en el que van poder sorgir les primeres evidències de vida a Mart.
Mentrestant, el desert d’Atacama (Xile) s’assembla a la superfície marciana per les seves condicions de sequedat extremes. A més, els volcans de la zona han promogut el desenvolupament de dipòsits salins similars als detectats a Mart.
I la regió del riu Negre, a Huelva, és l’última zona seleccionada. La comarca ja ha estat objecte de múltiples estudis causa de les seves singulars condicions d’acidesa i oxidació, capaços d’albergar vida.
Si alguna vegada va haver vida a Mart, la trobarem abans o després
Les cinc àrees seleccionades, explica el CSIC, contenen dipòsits que abasten des de l’actualitat fins fa 3.500 milions d’anys, que podrien revelar “el patró de destrucció o preservació de la matèria al llarg del temps”.
Un cop obtinguts els resultats, els investigadors determinaran què biomolècules són més susceptibles d’aparèixer en cada tipus d’entorn i crear una llista de regions a Mart subjectes a aquestes condicions segons les dades que ofereixen les sondes planetàries.
I aquesta informació servirà per seleccionar zones d’estudi en futures expedicions al planeta, i “si alguna vegada hi va haver vida a Mart, la trobarem abans o després”, conclou Fernández.

Autor: David 1rB

La NASA ha publicat un videoclip en 3D que permet veure les primeres imatges de sol presses per la sonda stereo, que es dedica de forma continua a fotografia el sol des de totes les seves cares.

Autor: David 1rB

Les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida estan perdent la seva massa a un ritme més accelerat de les prediccions fetes fins ara que repercutirà en la pujada del nivell del mar mundial, segons un estudi difós avui per la NASA.

Les capes de gel s’estan desfent més ràpid que les glaceres de les muntanyes i seran el principal factor que contribueixi a una pujada global del nivell del mar, molt abans del previst.
LA NASA ha analitzat dades dels seus satèl•lits i ha descobert que cada any, les capes de gel dels casquets polars van perden una mitjana de 36,3 gigatones més que l’any anterior.
Que les capes de gel seran la principal causa de l’augment del nivell del mar en el futur no és sorprenent, ja que tenen una massa de gel molt més gran que les glaceres de muntanya.

Reportatge sobre la cova que hi ha sota la ciutat de Tarragona, amb el llac subterrani més gran de Catalunya.