Ciències de la Naturalesa per a 1r

Autora: Berta 1rB L’estrella Kepler 11, es semblant al Sol i té almenys sis planetes de roca girant al seu voltant. Amb dades de la missió Kepler de la NASA, cientifics americans han descobert a 2.000 anys llum de distància, un sistema planetari fora del comú. “El sistema de Kepler 11 és compacte, pla i té una gran quantitat de grans planetes orbitant a prop de l’estrella”, va dir Jack Lissauer, científic planetari de l’equip de la missió Kepler del Centre de Recerca Ames de NASA, en Moffett Field, Califòrnia . “Mai vam pensar que pogués haver un sistema semblant”.

Imatge: Kepler-11 es un estel com el Sol amb sis planetes que la orbiten. Dona la casualitat que veiem aquest sistema de cant i de vegades dos o més planetes passen davant l’estrella al mateix temps, tal com ho mostra la il lustració artística, en un trànsit simultani tal com ho va observar la nau Kepler de la NASA, el 26 d’agost, 2010.

A proposta de Berta, pengem un parell de vídeos força interessants sobre el tema que estem treballant.

Aquí teniu l’enllaç per descarregau-vos el nou mapa del nostre cel. Està en angles perquè no he pogut trobar cap altre versió:

Per aquells que vulgueu veure novament aquest interesant documental, us deixo un enllaç a on el podreu veure complert així com un vídeo que mostra com es va rodar.

Finalment ja podeu descarregar el mapa del nostre cel corresponent al mes Desembre. Esperem que podeu gaudir de bones observacions nocturnes!

Tal i com us havia comentat a classe, la NASA ha editat un vídeo que en només 90 segons ens mostra totes les galàxies que coneixem fins al moment. Aquestes imatges es van obtenir, entre d’altres instruments, pel telescopi espacial Hubble. Penseu que cadascun dels punts que veiem i que s’allunyen de la pantalla representa una galàxia, i que això és una petita proporció del total que en realitat existeixen.

Una Super Terra és aquell exoplaneta (és a dir, un planeta que està fora del Sistema Solar) que té entre 2 i 10 vegades la massa de la Terra i que orbita al voltant dels seu estel en l’anomenada “zona habitable”, és a dir en l’àrea on la radiació estel·lar és l’adient per mantindre oceans planetaris (aigua en estat líquid). Segons molts astrònoms, aquests planetes serien millors llars que la Terra.

GJ 1214b és el primer planeta descobert en el projecte MEarth. Aquest programa s’adreça a la descoberta de Super Terres. Les actuals tècniques de detecció fan que el projecte només pugui orientar-se a l’estudi de exoplanetes que orbitin a nans vermells (estrelles amb una massa inferior al 40% del Sol) situats en les proximitats del nostre Sistema Solar. En aquest projecte treballen vuit telescopis de només 40 centímetres de diàmetre. El mètode consisteix a buscar canvis en la brillantor de les estrelles, fet que indica que un planeta està passant davant ella, és a dir, un trànsit, tal i com s’aprecia en la següent imatge:

GJ1214b només està a 40 anys llum del nostre Sol, la seva massa és 6,5 vegades major que la Terra i el seu radi supera el del nostre planeta en 2,7 vegades. Fa una volta completa a l’estel que orbita cada 38 hores. La temperatura de la seva superfície ronda els 200 graus centígrads. Llavors, com és possible que pugui albergar aigua en el seu interior, almenys a estat líquid o sòlid? Gràcies a la seva atmosfera, que crearia una gran pressió que faria estar a l’aigua en aquest estat.

En un estudi publicat aquest passat 2 de desembre, un grup d’astrònoms han analitzat per primera vegada l’atmosfera que envolta aquest exoplaneta. Hi ha dos possibilitats respecte a la composició d’aquesta. La primera és que estigui formada per una fina capa de vapor d’aigua, de forma que parlaríem d’un món cobert en la seva gran majoria per aigua. Per el contrari, aquesta atmosfera podria estar formada per hidrògen amb nuvols alts o boires, amb lo que parlaríem d’un món rocós, similar al de les muntanyes rocoses de EEUU. En un futur no llunyà de segur que tindrem la resposta correcta.

Explicar  i entendre les verdaderes dimensions de l’Univers és una feina realment difícil. Ni els més avesats astrònoms poden comprendre el que representen les xifres que fan servir quan parlen de mides, de distàncies, de temperatures,… Un dels millors mètodes per intentar comprendre les mides reals del nostre univers, és comparar aquest amb les mides d’objectes que fem servir en la nostra vida quotidiana. Us penjo un vídeo que fa ús d’aquest mètode i que de segur us farà comprendre millor les dimensions reals dels objectes que es mouen pel nostre Univers.

Benvinguts al bloc de naturals de primer. Amb aquest, els professors de naturals pretenem millorar la nostra tasca docent ficant vídeos i articles que us ajudin a gaudir i entendre millor tot lo explicat a classe. Sigueu benvinguts per fer qualsevol aportació. Lo que us recomano ara és que us aneu fent amb l’estructura d’aquest bloc. Fixeu-vos que a la dreta trobareu un menú de navegació a on es troben tots els temes tractats al bloc. Cliqueu sobre qualsevol i mireu lo que hi ha. A partir d’ara, i si disposo de prou temps, començaré a penjar nous articles i vídeos que de ben segur ens ajudarà a entendre millor el món de les ciències naturals.

Amb la unitat 12 donarem per acabat aquest llarg i intens curs. Entre d’altres coses, en aquesta unitat aprendrem a diferenciar entre els elements i els compostos, coneixerem la taula periòdica dels elements, veurem quina és l’estructura molecular de l’àtom, …
Per tal d’ajudar-nos amb aquesta tasca, aquesta vegada treballarem de forma diferent a la que hem seguit a lo llarg d’aquest curs. Sereu vosaltres els que de forma individual us endinsareu en la unitat aprofitant els magnífics recursos que ens aporta la pàgina web de l’institut Suel de Fuengirola. Així que clica en el següent enllaç i comencem a treballar!

Substàncies pures