Analitzada per primera vegada l’atmosfera de la Super Terra GJ1214b
Una Super Terra és aquell exoplaneta (és a dir, un planeta que està fora del Sistema Solar) que té entre 2 i 10 vegades la massa de la Terra i que orbita al voltant dels seu estel en l’anomenada “zona habitable”, és a dir en l’àrea on la radiació estel·lar és l’adient per mantindre oceans planetaris (aigua en estat líquid). Segons molts astrònoms, aquests planetes serien millors llars que la Terra.
GJ 1214b és el primer planeta descobert en el projecte MEarth. Aquest programa s’adreça a la descoberta de Super Terres. Les actuals tècniques de detecció fan que el projecte només pugui orientar-se a l’estudi de exoplanetes que orbitin a nans vermells (estrelles amb una massa inferior al 40% del Sol) situats en les proximitats del nostre Sistema Solar. En aquest projecte treballen vuit telescopis de només 40 centímetres de diàmetre. El mètode consisteix a buscar canvis en la brillantor de les estrelles, fet que indica que un planeta està passant davant ella, és a dir, un trànsit, tal i com s’aprecia en la següent imatge:
GJ1214b només està a 40 anys llum del nostre Sol, la seva massa és 6,5 vegades major que la Terra i el seu radi supera el del nostre planeta en 2,7 vegades. Fa una volta completa a l’estel que orbita cada 38 hores. La temperatura de la seva superfície ronda els 200 graus centígrads. Llavors, com és possible que pugui albergar aigua en el seu interior, almenys a estat líquid o sòlid? Gràcies a la seva atmosfera, que crearia una gran pressió que faria estar a l’aigua en aquest estat.
En un estudi publicat aquest passat 2 de desembre, un grup d’astrònoms han analitzat per primera vegada l’atmosfera que envolta aquest exoplaneta. Hi ha dos possibilitats respecte a la composició d’aquesta. La primera és que estigui formada per una fina capa de vapor d’aigua, de forma que parlaríem d’un món cobert en la seva gran majoria per aigua. Per el contrari, aquesta atmosfera podria estar formada per hidrògen amb nuvols alts o boires, amb lo que parlaríem d’un món rocós, similar al de les muntanyes rocoses de EEUU. En un futur no llunyà de segur que tindrem la resposta correcta.