Recerca de ‘vida marciana’ a la Terra
Autor: Adrià 1rB
• Hi ha cinc regions en la Terra amb trets similars a Mart
• El CSIC investigarà una d’elles a Nova Zelanda amb dipòsits de sílice
• Volen comprovar si aquestes zones anàlogues a Mart alberguen traces biològiques
La Terra i Mart van ser molt similars durant els seus orígens, fa uns 3.500 milions d’anys. Actualment, diferents regions terrestres presenten característiques anàlogues a certs ambients del passat marcià.
I un equip d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de l’ Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial pretén analitzar per avaluar la possible presència de restes de vida al planeta vermell.
Cadascuna d’aquestes zones té diferents característiques comunes a aquests entorns primitius, i “la integració de totes elles és la que aporta una visió conjunta de l’entorn marcià”, assenyala David Fernández, paleontòleg del Centre d’Astrobiologia i responsable del projecte.
La setmana que partiran cap Parakiri i Rotorua, dues regions de Nova Zelanda que tenen dipòsits de sílice i on, recentment, la sonda Spirit de la NASA va descobrir sediments similars a la superfície marciana.
Ara, el repte dels científics espanyols-assenyala un comunicat del CSIC-serà dilucidar si són capaços de preservar informació biològica.
Altres regions terrestres ‘marcianes’
La zona de Barberton (Sud-àfrica) és un altre dels entorns seleccionats per al projecte. Està formada per roques amb una antiguitat propera als 3.500 milions d’anys, quan les condicions dels dos planetes eren similars, i que podrien revelar l’ambient en el que van poder sorgir les primeres evidències de vida a Mart.
Mentrestant, el desert d’Atacama (Xile) s’assembla a la superfície marciana per les seves condicions de sequedat extremes. A més, els volcans de la zona han promogut el desenvolupament de dipòsits salins similars als detectats a Mart.
I la regió del riu Negre, a Huelva, és l’última zona seleccionada. La comarca ja ha estat objecte de múltiples estudis causa de les seves singulars condicions d’acidesa i oxidació, capaços d’albergar vida.
Si alguna vegada va haver vida a Mart, la trobarem abans o després
Les cinc àrees seleccionades, explica el CSIC, contenen dipòsits que abasten des de l’actualitat fins fa 3.500 milions d’anys, que podrien revelar “el patró de destrucció o preservació de la matèria al llarg del temps”.
Un cop obtinguts els resultats, els investigadors determinaran què biomolècules són més susceptibles d’aparèixer en cada tipus d’entorn i crear una llista de regions a Mart subjectes a aquestes condicions segons les dades que ofereixen les sondes planetàries.
I aquesta informació servirà per seleccionar zones d’estudi en futures expedicions al planeta, i “si alguna vegada hi va haver vida a Mart, la trobarem abans o després”, conclou Fernández.
