Migdia

El poema Migdia té una rima consonant, però sense seguir una estructura fixa, o sigui que no tots els versos rimen.També té un ritme ràpid perqué té uns versos curts,està escrit en una sola estrofa i a més té poca puntuació.

A més a més té una metàfora, diu que el càntir d’aigua fresca regalima brillants ,però el que en realitat vol dir és que regalima gotes d’aigua reflexades amb el sol. També té una comparació que és “un ocell llença els cants com sagetes, al cel xardorós.”

En quant a la tipologia textual crec que és descriptiu, ja que descriu com passa el migdia en un jardí. A continuació vull dir que crec que el protagonista del poema és la natura perquè parla de com l’ocell cantava cap el cel i com el sol feia aquell dia tant xardorós. Finalment vull dir que l’enigma és la bellesa perquè descriu com és de bonic el dia.

Aquest article ha estat publicat en Bellesa, Comparació, Consonant, Descriptiva, Metàfora, Natura, Ràpid. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà