Aquest poema té com a protagonistes els animals d’una granja. Tot i que el tema, o l’enigma, parla més aviat de la sort posant per exemple el cas d’uns animals que es barallaven per un joc i també parla de l’enveja, ja que explica com els animals no accepten que la sort no els ha afavorit.
En el llenguatge s’hi pot trobar fàcilment una personificació ja que els animals parlen com persones. El fet que no tingui ni comparacions ni metàfores el fa més fàcil per a nens petits.
Té una tipologia textual narrativa perquè et narra la història d’una granja.
El ritme és ràpid, ja que té poca puntuació i és fluid. També perquè no parla d’un tema que et faci llegir-lo amb massa cura i atenció.
Per finalitzar vull dir que la rima és consonant, tot i que molts versos no rimen.
Dani Valenzuela Ullés
