A mi m’ha agradat molt el poema “De cara al cel” del llibre “Font de versos’” perquè parla, com no, de l’entorn natural.
També crec que de les tipologies textuals que coneixem, aquest poema el situaríem com a narratiu, ja que no et descriu el cel, i tampoc no crec que sigui instructiu ja que no et diu el passos per poder veure les estrelles.
En referència al llenguatge del poemes, en aquest no apareix la personificació, a diferència de “El fred” on podem trobar que el fred està personificat. En canvi, l’estrella de “De cara al cel” no està personificada sinó que és la imaginació del nen, és a dir, quan l’estrella parpelleja ell creu que li està parlant. Per tant, en referència als personatges, podem dir que apareix un nen i una estrella.
Aquest poema l’has de llegir lent, no només pel text sinó també pel tema, ja que és molt profund però l’escriu tan àgil, tan lleuger que potser no et dones compte de que hi ha un rere fons profund.
Michelle Raya López