EL PROJECTE EMPRESARIAL :
Suposa la mobilització d’un conjunt de recursos materials, humans i financers, l’aplicació de capacitats de responsabilitat per afrontar riscs, i el desenvolupament d’aptituds personals. Pel que fa a l’aspecte formal, comporta la redacció i planificació d’un projecte d’iniciativa empresarial.
Té com a finalitat desenvolupar una activitat econòmica, nova o ja existent, amb l’objectiu d’obtenir un benefici econòmic o social. Els factors productius principals per a l’activitat econòmica d’una empresa són:
-Recursos naturals:Les primeres matèries, energia, subministraments i materials que forment part del producte fabricat.
-Treball: la mà d’obra o temps que dediquen els treballadors a la producció.
-Capital: bens d’inversió necessaris per a la producció, i recursos financers.
-Organització i capacitat empresarial: gestió, administració, capacitat de prendre decisions, assumir riscs de manera responsable.
-Tecnologia: procediments i tècniques de producció.
Les variables de la iniciativa empresarial:són factor endògens i exògens que estimulen i permeten la creació d’una empresa; aquestes variables no són condicions indispensables per a la creació d’una empresa, una o un conjunt d’aquestes poden permetre la creació de l’empresa.
Endògens: elements que s’originen en l’àmbit intern de la iniciativa empresarial.
-Capacitat emprenedora i empresarial: gràcies a les disposicions i voluntats personals es pot afrontar riscs de manera responsable, sent capaç de negociar, prendre decisions, avaluar amenaces i oportunitats, administrar i gestionar una empresa.
-Idea de negoci: fa referència a l’activitat empresarial o novetat que es vol dur a terme.
-Projecte d’autoocupació: quan hi ha atur, és la voluntat personal de treballar, proporcionant-se a un mateix l’ocupació mitjançant un projecte d’empresa.
-Disposició de recursos materials o financers: la possessió d’aquests com a inversió inicial del projecte.
-Coneixements tècnics i professionals:són els coneixements adquirits per la formació acadèmica o experiència, anomenats know-how, i són essencials per el foment de la iniciativa empresarial.
Si una persona té un local comercial i té interès en treure’n benefici econòmic, aquest serà una variable endògena fonamental, perquè a partir d’aquesta podrà començar a estudiar i plantejar-se quin tipus de negoci pot iniciar.
Exògens: són elements que s’originen de l’entorn o de l’àmbit extern de l’ iniciativa empresarial, i no tenen una influència tan directa. Són:
-Localització: lloc on es vol situar el negoci i poder aprofitar les oportunitats de l’entorn.
-Disponibilitats dels mercats a diversos nivells: per les vendes (proximitat als clients), per les compres (proximitat als proveïdors), i pel mercat laboral (facilitat per contractar treballadors amb la qualitat desitjada).
-Infraestructures públiques: que el seu entorn disposi de unes bones comunicacions per facilitar la decisió de crear una empresa.
-Conjuntura econòmica: situació en un entorn econòmic favorable en un moment d’auge econòmic, perquè són més fàcils les decisions d’inversió amb menys incertesa.
-Entorn institucional favorable: que compti amb programes públics de subvencions i ajusta a la inversió etc., que sovint incentiven la creació d’empreses perquè se situïn en un municipi concret, que donin ocupació a la població aturada, o que permetin revitalitzar una zona afectada per la crisi econòmica.
Procés de creació d’una empresa:La decisió que es pren en el projecte d’iniciativa empresarial és la creació o no de l’empresa, que esta determinada a les diferents variables endògenes i exògenes de la iniciativa.
1.Estudiar el negoci i altres variables importants.
2.Estudi de la viabilitat en diversos aspectes: localització, estudi del mercat (anàlisi demanda, competència i del producte).
3.Estudi econòmicfinancer: inversió inicial, finançament, costos, subvencions.
4.Definició i formalització de la memòria del projecte empresarial.
5.Decisió de crear o no l’empresa.
6.Forma jurídica.
7.Constitució formal i obligacions amb les administracions públiques.
8.Inici de l’activitat empresarial.
LA VIABILITAT DEL PROJECTE EMPRESARIAL:
Consisteix en l’anàlisi de totes les dades internes del projectes, i les característiques de l’entorn amb la finalitat de saber si el futur negoci pot tenir èxit o no.
Els àmbits de l’estudi són diversos: viabilitat comercial, econòmica, financera, i altres com la tecnològica.
Viabilitat comercial: estudi de mercat, anàlisi DAFO i pla de màrqueting.La comercial tracta de verificar que el producte tingui possibilitats de venda i desenvolupament en el mercat, l’eina fonamental és l’estudi del mercat en el qual es recullen i s’analitzen dades sobre l’entorn en general, la competència i dels consumidors:
-Anàlisi de l’entorn general: estudia tot el que envolta l’empresa en diversos aspectes, com ara l’entorn legal (la legislació i normatives a complir), l’entorn tecnològic (considerar les innovacions tècniques, processos productius..) i l’entorn social ( conèixer les preferències dels consumidors, els costums, renda i necessitats).
-Anàlisi competència: estudiar el conjunt d’empreses amb les quals compateix el mercat el mateix producte i lluita per captar l’atenció dels consumidors.
-Anàlisi consumidors: estudiar el comportament dels consumidors, i els hàbits de compra.
Aquest estudi de mercat es fa seguint unes fases en el procés d’investigació:
1.recollir les dades amb diverses tècniques (enquestes, documentació…).
2.analitzar les dades obtingudes.
3.interpretar les dades.
Una altra eina per a l’estudi de la viabilitat comercial és l’anàlisi DAFO, on s’estudien els factors interns les debilitats, fortaleses i externs: amenaces, oportunitats que té l’empresa, si s’estudien separadament es pot obtenir una altra visió de les possibilitats d’èxit del projecte empresarial. I d’aquesta manera coneixem la realitat interna i externa del projecte, amb l’objectiu de conèixer millor les possibilitats i potencialitats.També és útil pensar en un pla de màrqueting per tal de pensar la possible política de l’empresa:
-Determinant el segment de mercat que haurà d’actuar l’empresa.
-Determinant les variables de màrqueting total: producte, preu, promoció i distribució.
En el fons el que realment ens preocupa és com resolem lo incert ,lo inconcret, el que no es pot demostrar científicament o no està escrit en un llibre, perquè no hem estat preparats per això.Ens han educat, per l’ èxit , no per el fracàs ,per resoldre, resoldre ,resoldre, problemes que ja han estat resolts per altres persones.
El que ens fa replantejar el projecte és que no tenim sempre la solució immediata a tots els dubtes que se’ns plantegen. hauríem d’aprendre ,que amb els errors i les coses que s’han de refer, millorar i canviar arribarem més lluny i ens coneixerem millor ( creixem) ;donant ales a aquella part creativa que tots portem a dins.
Ser emprenedors és llançar-se a l’aventura !!!
Ànims que tots porteu un aventurer dins vostre, deixem-lo créixer , doneu-vos aquesta oportunitat!
A.Codina
PS: Qui vulgui conèixer més sobre les decisions empresarials, sobre ambients de decisió en situacions de risc i incertesa,podeu consultar el següent llibre.
“Economia de l’empresa” . Autor: Eduardo Pérez Gorostegui.
