FEM RUTLLAR EL PROJECTE

No totes les entitats bancàries són iguals ni tenen els mateixos criteris.
Mentre que algunes entitats et denegaran una línia perquè els teus fons propis no arriben al 40% d’altres ho faran per la seva falta de fiabilitat. I n’hi haurà d’altres que estaran encantades de fer negocis amb la teva empresa. Per tant, el no d’una entitat no implica el no d’una altra. Si necessites finançament, negocia, negocia i negocia.

El diumenge passat, el programa ’30 minuts’ de Tv3 va emetre ‘Inventant el Futur’. Es tracta d’un reportatge que parla de joves emprenedors que busquen i troben solucions en un context molt diferent. Més de 700.000 joves espanyols ni estudien ni treballen. Se’ls coneix com a “generació ni-ni”. Però aquest no és el cas del joves d'”Inventant el futur”.

Podeu veure’l clicant aquí.

Un reportatge de: Santiago Torres i Sara Segarra

Opinions al propòsit? Jo si. Esta clar que hi ha casos i casos. El talent de molts dels joves que apareixen en el reportatge és indiscutible, i malgrat estar convençut que en algun moment ens vàrem sentir enlluernats, estic igualment segur que en alguna ocasió ens van envair els dubtes i la ràbia.

Jo també. Com diu Mònica Planas a l’Ara d’avui (29/3/11; p.47) vaig pensar: “(…) com si la resta dels mortals fóssim uns conformats sense cap mena d’esperit lluitador que ens deixéssim portar per la inèrcia del sistema, (…)”

Potser, per la resta de mortals amb inquietuds, serà molt difícil produir un disc amb un “deejay” americà, o poder explicar que vàrem dir no a la “omnipresent xarxa de micro-missatges twitter”, esta clar. Però és que la carrera (que no cursa) dels emprenedors no comença en igualtats de condicions, però s’inicia en un mateix. Em quedo amb la inquietud de tots aquests joves i no amb el seu èxit. Veig a la fruitera del meu barri i penso que és una emprenedora de cap a peus. El mateix penso de la perruquera, el carnisser i el forner. Tots són joves, tots han arriscat i tots estan al peu del canó cada dia. Èxits que també mereixerien un reportatge.

G.Rigol

Aproximadament 300.000 autònoms i petites empreses han hagut de tancar els últims tres anys a Catalunya a causa, la majoria, de la mala situació econòmica. La majoria de males experiències les han sofert els autònoms, uns 180.000 concretament.

Ara, el govern, per ajudar a superar aquesta situació de fracàs, va presentar el passat dilluns el programa Reinicia’t, que pretén incentivar que els emprenedors que no hagin tingut èxit en les seves primeres experiències per causa de la crisi econòmica, iniciïn nous negocis o es reincorporin al mercat de treball.

Al darrere de tot plegat hi ha la intenció de millorar l’opinió pública sobre el fracas empresarial i provocar l’emprenedoria de temps pretèrits.

No sé quina opinió us mereix, però, personalment, el títol de la iniciativa em comença a sonar repetitiu. (Potser és hora de canviar de creatius?) Valoro molt positivament que es realitzin programes de revitalització econòmica i educativa, però, perquè sempre utilitzen un pronom feble reflexiu per a promocionar tots aquests programes?

Recordo: QUALIFICA’T, PROJECTA’T i, ara, REINICIA’T.

Potser haurem d’esperar a que surti la lletra petita del programa per veure com s’esdevé i com s’aplica, i si el mateix servirà pel que esta previst o per netejar la cara i les consciències d’aquells que ens han avesat a la crisi. Ningú no dona “duros a quatre pessetes”, i menys en els temps que corren.

De totes formes, el pronom feble reflexiu del recent batejat programa em fa ser prudent i evitar fer propaganda (com ja vàrem fer en ocasions anteriors amb el qualifica’t i el projecta’t) d’una iniciativa de la que encara no en sé absolutament res. Estarem a la guait i, com sempre, anirem promocionant les bones i noves idees de promoció empresarial i educativa.

De moment només sabem que el sistema operatiu (llegeixi’s econòmic) s’ha penjat i que a l’ordinador només li queden dues opcions, jubilar-se o reiniciar-se.

Alguna opinió?

Guillem Rigol

Ja no ni ha prou en cursar un cicle formatiu o fer una carrera universitària. Els temps actuals condueixen a fer un camí constant i continu de formació, un camí que cal recórrer al llarg de tota la vida.

Qui s’atura en aquest camí formatiu, també s’atura en el coneixement. Posarà un “Stop” en el seu aprenentatge i segurament repercuteixi en diferents àmbits de la seva vida, principalment en l’àmbit laboral.

Per què passa això? Perquè la societat és dinàmica i evoluciona. I en aquest procés d’evolució sorgeixen nous coneixements que comencen a aplicar-se a la vida quotidiana. Un clar exemple és l’ arribada de les noves tecnologies. Tots els professionals, independentment de la seva feina, han tenir coneixements informàtics, ja que Internet és el mitjà pel que circula la majoria de la informació. Això condueix a que les persones es formin en aspectes relacionats amb aquestes noves tecnologies.

De què parlem quan diem “formació contínua”? Es una formació que permet estar actualitzat, avançar i aspirar a noves oportunitats laborals. Anem per parts per comprendre bé de què parlem.

Què és la “formació contínua”? La formació contínua és el conjunt d’accions formatives que es desenvolupen per millorar les competències i qualificacions dels professionals. Aquesta formació dona oportunitats que permeten una millor qualificació dels professionals ocupats. Ens requalifica com a professionals. Si aquest professionals es troben en situació d’atur, els dóna majors eines per reinserir-se en el mercat laboral.

En altres paraules, la formació contínua fa referència a tota activitat d’aprenentatge que es realitza al llarg de la vida amb l’objectiu d’incrementar els coneixements, aptituds i capacitats de les persones. I si la relacionem majoritàriament amb l’ocupació, la formació contínua és molt important per enriquir el nivell cultural i fer-nos persones amb més coneixements, amb el que des de qualsevol punt de vista pot esdevenir essencial i important.

Què pretén la formació contínua?

Propòsits bàsics que giren entorn a l’estil de formació contínua.

Reforçar el nivell de qualificació dels professionals en els diferents sectors, evitant així l’estancament en la seva qualificació i millorant, per tant, la seva situació laboral i professional.

Respondre a Les necessitats específiques de les organitzacions i empreses.

Potenciar la competitivitat de les institucions i empreses.

 Adaptar als recursos humans unes innovacions tecnològiques i a les noves formes d’organització del treball.

Propiciar el desenvolupament de noves activitats econòmiques.

Persones amb una formació més íntegra.

Per últim, veiem que la formació contínua és una necessitat davant una societat molt competitiva. Us convido, per tant, a recórrer aquest camí durant tota la vostra vida.

Com deia el meu avi Joan: “Val més aprendre de gran que morir burro “.

Àngels Codina

“Preguem pel Japó”, un vídeo ple d’esperança.

El vídeo combina les imatges de cares somrients que el dibuixant de manga Takehiko Inoue ha estat difonent pel Twitter des de la catastrofe amb una cançó en suport dels damnificats creada per la compositora Yoko Kanno. El vídeo està sent un dels més vistos pels japonesos.