• Està esgotat el model econòmic que hem gaudit fins ara ?
• Estan en perill les pensions públiques ?
El sistema públic de pensions és un pilar bàsic de l’estat del benestar fins el punt que, com diu el professor Vicenç Navarro, les pensions públiques són, ben segur el Pla antipobresa més important dels últims quaranta anys.
I és que parlar de pensions és parlar d’una qüestió central de la nostra societat. Central perquè no tant sols afecta la gent gran sinó que afecta el conjunt de la societat.
Crida l’atenció que una mica més del 30% dels nous jubilats accedeixin a la pensió des de la situació d’atur. És a dir, cada vegada més treballadors majors de 50 anys són expulsats del mercat de treball, treballadors que sovint tenen moltísimes dificultats per tornar a tenir feina.
Contràriament, el possible augment de l’edat de jubilació farà,inevitablement, de tap per als joves que vulguin accedir al mercat laboral (es calcula que per cada any que s’endarrereixi l’edat de jubilació comportarà 250.000 llocs de treball menys que haurien de ser ocupats per la gent jove).
Són molts, doncs, els interrogants que en una situació de crisi com l’actual se’ns plantegen, i molts d’ells sense resposta o amb una resposta complexa i amb moltes variables a tenir en compte. La resposta a les preguntes anteriors i moltes que ens poden sorgir se’ns escapen.
El nostre futur depèn molt més de decisions que es prenen a Pequín, Berlín o Washington, que no pas del que pugui decidir ja no tan sols el Parlament català, sinó al Congrés espanyol. Ens trobem en un món complex. Els països emergents creixen com no ho han fet mai i tiren de la resta del món, inclòs els Estats Units i Europa.
Ara bé, això coincideix amb un augment dels preus de les matèries primeres i un creixement de la inflació que apunta a una futura pujada dels tipus d’interès a curt, ja que els tipus a llarg termini que indiquen els bons estatals ja estan pujant.
En una situació com aquesta, patiran molt aquells països que tinguin alts nivells de deute públic i privat. No cal dir que les barreres del canvi son importants, el model econòmic que tenim, es basa en el domini de les fonts d’energia i la seva distribució, però si unim esforços podem induir canvis, envers un nou model productiu, la comoditat vers l’actual i el no fer res ens fa captius d’un futur incert…
Tots som en major o menor mesura, conscients que l’actual model energètic no és sostenible, però en som tant depenents que visualitzar nous camins ens és força difícil.
Cal un nou model econòmic ! Això està clar.Però amb receptes velles no ens hem sortirem.
Per altra banda .
Estem preparats per assumir-lo?
Estant preparats els nostres polítics per liderar aquest canvi? O només volen arreplegar el que puguin mentre i són…?
Així doncs,caldrà compromís, esforç i treball en equip, per a la recerca d’energies i formes de vida més respectuoses amb el planeta i per un model que no produeixi desigualtats insalbables.
Àngels Codina
