I per qui no conegui la història de Pinotxo, aquí teniu el conte:
En un petit poble italià hi vivia un vell fuster anomenat Geppeto. Un dia, va fabricar un ninotet de fusta.
El ninot li va sortir tant bé que va pensar:
-Tant de bo aquest ninot fos un nen de veritat! M’ agradaria tant tenir un fill! – Va exclamar el fuster I de cop i volta, per sorpresa seva, el ninot va començar a moure’s sol! Estava viu!
El ninot va començar a mirar desconcertat tot el que el rodejava, i en veure a Geppeto, va dir – Hola pare!. Incrèdul, Geppeto en aquell moment va tornar-se boig d’ alegria. Per fi tenia el fill que tant havia desitjat! I després de pensar-s ‘ho molt, el va anomenar “Pinotxo”.
Van passar tot l’ estiu feliços, però quan s’ acabava, en Geppeto va pensar que, sent un nen tant espavilat com era, havia d’anar a l’ escola. I li ho va dir:
– Com que ets un nen de veritat, hauràs d’anar a l’ escola. Allà t’ ensenyaran a llegir i escriure.
Però en Pinotxo, que només pensava en divertir-se, li va respondre : – Però jo no vull anar a l’ escola.! – I se ‘n va anar corrents carrer amunt. Geppeto va anar darrera seu, però en Pinotxo es va amagar a la fleca, d’on, en veure apropar-se en Geppeto, va agafar uns pastissos i els hi va començar a llançar.
El flequer, en veure el desastre que estava succeint, va cridar a un guàrdia, i el pobre Geppeto va haver de respondre per la malifeta d’en Pinotxo. Va haver d’anar a la presó.
– Visca! Si en Geppeto no hi és, no hauré d’ anar a l’ escola.! I podré jugar tant de temps com vulgui! – Va pensar en Pinotxo. I tal dit, tal fet, se ‘n va anar al parc a jugar tot el dia.
Quan es va fer fosc, Pinotxo no va trobar cap nen amb qui jugar. Va començar a ploure i va haver de tornar cap a casa. Però allà no hi havia ningú, en Geppeto encara era a la presó. Afamat i mort de fred, va asseure’s a la vora de l’ estufa per escalfar-se els peus i va quedar completament dormit. Però estava tant a la vora del foc que els peus li van començar a cremar!
Ja tard a la nit Geppeto va tornar a casa. I va trobar a Pinotxo dormint a la vora del foc sense peus!. El va despertar i Pinotxo es va espantar molt quan es va veure sense peus i que no podia caminar.
– Si em promets que demà aniràs a l’ escola., Pinotxo, et faré uns peus nous – li va proposar. I Pinotxo, emocionat, li ho va prometre. Geppeto va estar treballant tota la nit, i a primera hora del matí va anar a vendre el seu millor vestit per comprar-li un llibre de lectura a Pinotxo.
En veure tots els sacrificis que feia en Geppeto, en Pinotxo a més li va prometre ser un noi molt aplicat i treure les millors notes.
I va encaminar-se a l’ escola. animat i pensant en tot el que aprendria allà. Però de camí va escoltar l’ alegre música d’un teatre de putxinel·lis. Tantes ganes tenia de veure-les que es va vendre el llibre per comprar l’ entrada.
Pinotxo va entrar quan la funció ja havia començat i el primer que va veure a la pista foren dues titelles: Una jove i un soldat que la perseguia. Consternat al veure l’ escena Pinotxo es va envalentir per rescatar la jove del soldat,i va saltar al mig de l’ escenari per a salvar-la. El titellaire, furiós, va agafar en Pinotxo per llençar-lo al foc.
En Pinotxo va suplicar per la seva vida – Perdoni ‘m senyor! – va suplicar – Tregui ‘m d’ aquí! li ho demano per favor! Si no torno a casa el meu pare es morirà de pena!. Les paraules van fer el seu efecte, i commogut, pensant que al cap i a la fi el petit era un bon fill, el va salvar i li va donar unes monedes perquè es pogués comprar un altre cop el llibre.
Però una astuta guineu i un gat ho havien vist tot. I van pensar un astut pla per treure-li els diners. S’ hi van acostar amb tota la confiança del món i li va dir:
– Saps Pinotxo com pots aconseguir més diners? – li van preguntar molt amablement.
– Tenir més diners? Que haig de fer? – Va preguntar en Pinotxo tot encuriosit
– És molt simple! només has d’ enterrar les monedes que portes sota l’ Arbre màgic i dormir una bona migdiada. Quan et despertis, seràs ric!
I Pinotxo, pensant en la sorpresa que se ‘n duria Geppeto, va acceptar. El van dur sota un roure molt alt i vell a la vora del camí i el van ajudar a cavar el forat. Pinotxo es va dormir dolçament, però es va despertar de cop, es va veure penjat en una branca del roure i que la guineu i el gat li havien robat els diners!
Una fada bona que passava per allà havia vist el que li passava al pobre Pinotxo, es va compadir d’ ell i va cridar un falcó perquè l’ alliberés. El falcó li va tallar la corda i el va deixar suaument a terra. I la fada li va preguntar:
– Per què no estàs a l’ escola, Pinotxo?
– Em dirigia cap a l’ escola quan em vaig trobar a un pobre orfe que tenia gana. Llavors he pensat que seria una bona idea vendre el meu llibre per a comprar-li una mica de pa – va mentir Pinotxo.
Però mentre deia aquestes paraules el nas va començar a créixer i créixer …
– Quantes més mentides diguis, més et creixerà el nas Pinotxo! – va dir la fada bona amb la seva dolça veu.
En veure el nas tan llarg que gairebé es perdia de vista, en Pinotxo va començar a plorar – Perdona’m! n’estic molt penedit! – li deia mentre somicava.
I la fada bona va ordenar a un picot que li tallés el nas.
De tornada a casa, Pinotxo es va trobar amb un estrany carro tirat de per dotze ases. El van convidar a pujar per anar al País de les joguines, on es divertiria durant dies i dies. Pinotxo, sense pensar en tot el que havia passat ja, va acceptar-ho al moment.
Es va divertir durant dies i dies, però un dia va mirar-es en un toll d’ aigua va veure que les seves orelles estaven creixent i convertint-se en forma d’ ase. Poc a poc al llarg del matí va passar i a l’ arribar al migdia ja era un ase per complet!
I l’ amo del País de les joguines el va vendre a un circ, mentre anava a buscar més nens per convertir en ase. Però per desgràcia, durant una representació es va trencar una cama i l’ amo del circ el va llençar al mar.
Enfonsant-se sota al mar, un banc de peixos va començar a menjar la pell de l’ animal, deixant lliure a en Pinotxo, molt feliç de tornar a ser un ninot de fusta, en Pinotxo els va donar les gràcies a tots.
En realitat, però era la fada bona que havia acudit a la seva ajuda quan va comprendre que aquest lamentava de tot cor la seva mala conducta. De fet, Pinotxo després de tot el que havia passat, estava decidit a comportar-se com un bon fill, ajudant al seu pare i no causant-li més preocupacions.
Però tan absort estava en els seus pensaments que no va veure aproximar-se un tauró gegantí. Aquest el va agafar per sorpresa per darrera i se ‘l va menjar d’un sol mos.
– Socors! Socors! cridava en Pinotxo amb totes les seves forces, però fou en va.
Dintre del tauró, desesperat, va veure una llumeneta cap al fons. S’ hi va costar, i quina va ser la seva alegria al trobar-se amb en Geppeto! Geppeto l’ havia anat a cercar quan va ser devorat també sencer per aquest temible tauró.
Després d’una llarga i forta abraçada, van començar a pensar com podien fer-ho per sortir d’ allà. I a en Pinotxo se li va ocórrer una idea! va començar a mentir i mentir, i el seu nas va començar a créixer i créixer, tant que va arribar a clavar-se amb força a l’ estomac del tauró. Adolorit, el tauró els va escopir als dos i se ‘n va anar corrents!. En Pinotxo, al ser de fusta, va agafar en Geppeto i els dos van pujar a la superfície.
Durant molts dies en Pinotxo va cuidar d’en Geppeto, fins que es va recuperar del tot. I quan en Geppeto ja va estar bé, no només va tenir l’ alegria de que per fi tot tornava a ser normal, si no que se li va tornar a aparèixer la fada bona.
– Pinotxo, has estat molt valent – li va dir – i t’ has tornat responsable i treballador, t’ has ben guanyat ser un nen de carn i os! – I d’un toc de vareta màgica va transformar el ninot de fusta en un nen de veritat.
