ATENCIÓ: Després aquest ou no es menja, només es per observar. Recordeu el que sempre diem a ciències: prohibit tastar res del que estem utilitzant a ciències! A casa les normes son les mateixes.

En aquest cas l’Ariadna, ha volgut fer màgia a la “cuina”, ben fet Ariadna…tens de qui aprendre! El que ha fet ha estat veure com es possible fregir un ou sense utilitzar el foc o cap tipus d’escalfor; sinó fent reaccionar els reactius, autèntica química.

Què ha necessitat? Un plat fondo i com a reactius: ou i alcohol de farmàcia (al laboratori li diríem etanol)

Què ha fet? Ha trencat un ou i l’ha posat en un plat fondo. Ha tirat per damunt etanol i de al cap de pocs segons ha tingut un ou ferrat (“fake”) al seu davant. Fixeu-vos que allà on no hi ha tocat l’etanol trigarà molt més o ni tan sols arribarà a cuatllar com un ou ferrat (quedarà aquella part liquosa com estava)

Per què li ha passat això? Quina és l’explicació científica? Apunteu! Apunteu! El que ha observat l’Ariadna  és una reacció de desnaturalització. La transformació que observem quan fregim un ou consisteix en un canvi estructural de les proteïnes, és a dir, passen de tenir una estructura terciària  a una de primària amb la corresponent pèrdua d’activitat biològica.En moltes proteïnes aquest canvi no és reversible (vol dir que ja no el podem mai tornar a tenir com abans, s’ha transformat, ha sofert un canvi químic permanent).

Així el que li passa al nostre ou ferrat quan el fem a la paella es un procés de desnaturalització. I ara hem descobert gràcies a aquest experiment que la desnaturalització no es produeix només per escalfor sinó també es pot produir pel contacte  amb certes substàncies com l’etanol o bé induint un canvi en el pH en el medi. 

Hola famílies! L’aula de ciències us vol acompanyar aportant algun repte per pensar.

Ja fa temps que a  l’escola aprenem a programar. És un aprenentatge que ens fa utilitzar el cervell i practicar la construcció de idees “pas a pas”.

Comencem amb la pàgina CODE.

És una pàgina dissenyada per que els infants aprenguin a programar per blocs. Funciona a l’ordinador i a la tablet.

Cada bloc és una instrucció per aconseguir el repte. S’han d’enganxar els blocs com a un puzzle per aconseguir l’objectiu.

PROPOSTES:

Comencem amb propostes per cicle inicial. Els alumnes més grans ja coneixeu la pàgina i podeu buscar l’etapa que més us agradi.

A primer podeu remenar el curs A.

Per segon podeu fer la seqüència d’artista.

Proveu aquestes activitats! Segur que us ajudaran a concentrar-vos una estona. Però recordeu no que s’ha massa temps davant de la pantalla.

Ens hem fixat en la nostra muntanya preferida…i que n’és de diferent una de l’altra. El relleu de la Terra canvia al llarg del temps. El que ara veiem com una serralada impressionant i única i irrepetible s’ha originat i moldejat per processos geològics: interns o externs. Estudiant els diferents tipus de roques ens hem pogut adonar de com ha estat aquesta transformació. Què produeix l’àcid sobre una roca magmàtica? I sobre una metamòrfica? I una sedimentària? Com les puc diferenciar?

Per què les gimnastes utilitzen carbonat de magnesi i en canvi el talc pels nadons? No són iguals? Aparentment ho semblen…què les diferencia?

Són guix de debó els que tenim a classe? Aquestes i altres preguntes són les que hem intentat donar resposta…i això continuarà…

La geologia encara ens guarda molts secrets que volem descobrir. 

Què és el so? Com viatja? Quines característiques té?Els alumnes de 6è s’han estrenat aquest any a l’aula de ciències amb un  taller de So i acústica. D’aquesta manera han pogut conèixer, a través d’experiments, diferents propietats i conceptes relacionats amb el so, com la longitud d’ona, els instruments i mesures, la velocitat,  el volum, la freqüència, el timbre o la ressonància

No heu sentit molt escàndol? Érem nosaltres intentant fer pujar i baixar els decibels amb l’ECODAD!

Això només acaba de començar…i comencem amb molt de ritme! 

Aprendre com està fet el cos humà i, sobretot, com funciona és sens dubte un repte important. Ho ha estat per als científics que al llarg de dos mil anys, des de Galè a l’actualitat, han investigat l’anatomia i la fisiologia humanes, aquest coneixement a educació primària permet no només conéixer, sinó entendre, valorar, cuidar i estimar el nostre cos com una màquina perfecta i alhora molt complexa.

Després de les disseccions del segon trimestre, aquest tercer trimestre hem treballat amb models el tema de la nutrició en l’ésser humà. Intentant així representar i fer visible allò que és invisible o abstracte, hem pogut discutir en grup sobre possibles explicacions i hem creat   prediccions justificades sobre el què, com i per què  passa.

El primer repte era entendre el camí dels nutrients des del punt de vista del model integrat del cos humà i  saber diferenciar aliments i nutrients.

De fet si hem d’explicar la funció de nutrició en poques paraules tots més o menys vam arribar al resultat que  consisteix a com fer arribar a totes les cèl·lules del nostre cos aquelles substàncies externes necessàries perquè puguin fer tot allò necessari per sobreviure.

Així que amb materials diversos vam intentar fer un esquema de coneixement que explicites com els nutrients entren, es processen i són usats per obtenir noves estructures i energia i què passava amb les substàncies de rebuig.

Primer adonant-nos i fent models de les nostres dents, cercant quin tub representaria millor el nostre esòfag,  experimentant el procés pel que passa un tros de pa dins d’àcid com passaria en el nostre estòmac, reproduint com seria el nostre intestí…De manera visual i acompanyat de debat i alguna controvèrsia entre nosaltres ens vam anar posant d’acord per descriure el procés de digestió.

Ara ens calia passar a l’aparell respiratori, volíem saber-ne més. Per entendre’l i poder explicar-lo, vam fer una petita maqueta on cada material utilitzat corresponia  a una part del cos. Cada grup va ser responsable de crear la seva maqueta i alhora cercar informació per donar raó i entendre el funcionament de la maqueta. A la maqueta, quan estirem el guant de làtex, el volum augmenta i això fa que l’aire entri als globus de l’interior de l’ampolla, tal com passa a l’aparell respiratori quan inspirem. Quan deixem anar el guant de làtex, el volum total disminueix i l’aire dels globus és expulsat, tal com passa a l’aparell respiratori quan expirem. A la maqueta, el forat de la part de dalt del tap representa el nas; les palletes, representen la tràquea i els bronquis; els dos globus representen els pulmons; l’ampolla representa la caixa toràcica; el guant de làtex que tanca l’ampolla representa el diafragma. Ens vam adonar que  no hi ha cap força externa que ens permeti introduir o extreure l’aire dels pulmons i que, per tant, ha de ser un mecanisme intern el que faci possible la respiració. Això explicaria el per què no ens ofeguem sota l’aigua quan bussegem.

I com diuen a les bones sèries…el curs vinent continuarà! Descobrir el nostre cos ens permet apreciar com en som de magnífics, únics i irrepetibles que som. Tot un misteri de màquina el nostre cos, que interessant!

Després de la xerrada de la taula periòdica no podíem acabar el curs sense una lliço de química:  hem aprés a generar un polímer. Els polímers són macromolècules generalment orgàniques produïdes per la unió de centenars de milers de molècules petites anomenades monòmers que constitueixen enormes cadenes de formes diverses. Hi ha dos tipus de polímers:

• Polímers naturals. Existeixen a la natura molts polímers i les biomolècules que formen els éssers vius són macromolècules de polímers. Per exemple, les proteïnes, la cel·lulosa, el cautxú natural, etc.
• Polímers sintètics. Molts polímers s’obtenen industrialment a partir dels monòmers. Per exemple, el niló, el poliestirè, el policlorur de vinil (PVC), el polietilè, etc.

Doncs bé, a l’aula de ciències, hem elaborat un polímer sintètic barrejant cola, bórax, aigua i colorant alimentari. Amb aquesta combinació hem fet slime de diferents colors.

El què més ens ha agradat és el seu tacte. Ha estat una experiència increïble i hem après molt de com d’important són les mesures en química.

Però no ens hem quedat aquí, ara que sabíem que els polímers eren plàstics, i que n’estem envoltats, n’hem recollit amb diferent símbol, sense saber que significaven. I hem anat descobrint que existeixen molts tipus de plàstic i que cadascun té un tipus de reciclatge diferent. Hem observat la diferència en posar en aigua i en àcid clorhídric unes partícules de poliestirenè i unes altres de  plàstic biodegradable. Hem vist un reportatge del “Què, qui, com plàstics a la deriva”  que ens ha fet prendre consciència de la importància de reciclar. I hem acabat la nostra etapa de primària  amb un debat/reflexió de com els invents científics han de ser elaborats i utilitzats després de forma cívica i responsable. I com conéixer més ciència ens ajuda a tenir un món millor per a tots/es. Esperem que alguna o algun de nosaltres siguem científiques i científics del futur  i mai perdem de vista aquest límit ètic de la ciència. I en el nostre record quedi…aquests primers pasos per la ciència des de P-3 a la nostra escola PAU CASALS. Endavant investigadors i investigadores, un món millor futur també està a les vostres mans!