Els alumnes de 5è s’atreveixen a descobrir més del cos humà, i dels aparells implicats en la nutrició

Aprendre com està fet el cos humà i, sobretot, com funciona és sens dubte un repte important. Ho ha estat per als científics que al llarg de dos mil anys, des de Galè a l’actualitat, han investigat l’anatomia i la fisiologia humanes, aquest coneixement a educació primària permet no només conéixer, sinó entendre, valorar, cuidar i estimar el nostre cos com una màquina perfecta i alhora molt complexa.

Després de les disseccions del segon trimestre, aquest tercer trimestre hem treballat amb models el tema de la nutrició en l’ésser humà. Intentant així representar i fer visible allò que és invisible o abstracte, hem pogut discutir en grup sobre possibles explicacions i hem creat   prediccions justificades sobre el què, com i per què  passa.

El primer repte era entendre el camí dels nutrients des del punt de vista del model integrat del cos humà i  saber diferenciar aliments i nutrients.

De fet si hem d’explicar la funció de nutrició en poques paraules tots més o menys vam arribar al resultat que  consisteix a com fer arribar a totes les cèl·lules del nostre cos aquelles substàncies externes necessàries perquè puguin fer tot allò necessari per sobreviure.

Així que amb materials diversos vam intentar fer un esquema de coneixement que explicites com els nutrients entren, es processen i són usats per obtenir noves estructures i energia i què passava amb les substàncies de rebuig.

Primer adonant-nos i fent models de les nostres dents, cercant quin tub representaria millor el nostre esòfag,  experimentant el procés pel que passa un tros de pa dins d’àcid com passaria en el nostre estòmac, reproduint com seria el nostre intestí…De manera visual i acompanyat de debat i alguna controvèrsia entre nosaltres ens vam anar posant d’acord per descriure el procés de digestió.

Ara ens calia passar a l’aparell respiratori, volíem saber-ne més. Per entendre’l i poder explicar-lo, vam fer una petita maqueta on cada material utilitzat corresponia  a una part del cos. Cada grup va ser responsable de crear la seva maqueta i alhora cercar informació per donar raó i entendre el funcionament de la maqueta. A la maqueta, quan estirem el guant de làtex, el volum augmenta i això fa que l’aire entri als globus de l’interior de l’ampolla, tal com passa a l’aparell respiratori quan inspirem. Quan deixem anar el guant de làtex, el volum total disminueix i l’aire dels globus és expulsat, tal com passa a l’aparell respiratori quan expirem. A la maqueta, el forat de la part de dalt del tap representa el nas; les palletes, representen la tràquea i els bronquis; els dos globus representen els pulmons; l’ampolla representa la caixa toràcica; el guant de làtex que tanca l’ampolla representa el diafragma. Ens vam adonar que  no hi ha cap força externa que ens permeti introduir o extreure l’aire dels pulmons i que, per tant, ha de ser un mecanisme intern el que faci possible la respiració. Això explicaria el per què no ens ofeguem sota l’aigua quan bussegem.

I com diuen a les bones sèries…el curs vinent continuarà! Descobrir el nostre cos ens permet apreciar com en som de magnífics, únics i irrepetibles que som. Tot un misteri de màquina el nostre cos, que interessant!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *