Hª CINEMA+LUMIÈRES

Això que vé a continuació, és una reconstrucció del material que vaig preparar, per a la Setmana del Cinema, que van celebrar al Curs 07/08, al CEIP Nostra Senyora del Remei (ara CEIP Fontmartina) de Santa Maria de Palautordera (Baix Montseny), on treballava i que va ser part dels materials que em van  desaparèixer quan em van esborrar del Servidor de Xtec, el BLOC :  http://hipolit.xtec.cat/blocs/tictacescolaremeinfantiliprimaria, del que alguns continguts entre ells, aquest, no vaig poder recuperar dels “Back-ups” preventius que havia estat fent, per si un cas passava això.Estava farcit de continguts i activitats relacionades amb el tema, en gradació pels diferents cicles (Infantil i Primària).

A la mesura que pugui retrobar les fonts i materials, aniré refent el que havia recopilat amb tant temps de feina i paciència, la mateixa que estic utilitzant ara (espero que no em passi el mateix amb aquest Bloc, per si un cas continuo fent còpies dels continguts!! Je,je,je…).

És tret identitari d’aquesta escola on treballava, fer  durant el Curs Escolar una Setmana Cultural de…. on cada any es treballa de manera transversal , intercicle i internivell ..TOTA L’ESCOLA, un tema central que el professorat de cada Cicle es preocupa de crear i d’adaptar: els continguts, activitats etc.. als diferents nivells de l’alumnat.

Al Curs 06/07, va ser la Setmana de la Ciència.Al Curs 05/06 Setmana de la Poesía etc.etc. En altres pàgines i articles d’aquest Bloc podéu trobar referències i continguts relacionats amb aquestes Setmanes.Materials de Ciència, Poesia etc. Espero poder re-posar de nou tots els materials i aplicatius que hi havia sobre el tema.Menys mal que jo quan treballo fent això, treballo amb un guió previ del que vull aconseguir i anotant les fonts dels diferents continguts que vull posar.D’una part,per estructurar mínimament la Pàgina, i d’altra per fer menció als orígens de les informacions, materials etc., que considero de llei citar i agraïr, ja que els seus artífex, es mereixen un reconeixement de la feina feta.

D’entrada fem boca amb els continguts i materials de l’excel·lent pàgina del Sr. Xavier Ripoll i Sòria.-Moltes Gràcies!

HISTÒRIA DEL CINEMA 

  Font:Sr. Xavier Ripoll i Sòria.-Moltes Gràcies!! 

A continuació un material de la Wikipèdia, sobre el tema.-Font:.-Moltes gràcies!!

La història del cinema tracta de l’evolució tècnica i artística de l’art de les imatges en moviment conegut com a cinema. Les pel·lícules es desenvolupaven gradualment des d’una novetat de fires ambulants fins a una de les eines més importants de comunicació i diversió, tot convertint-se en un mitjà de comunicació de masses al segle XX. Les pel·lícules han tingut un impacte substancial en les arts, la tecnologia, i la política i societat.

El naixement del cinema

Roundhay Garden Scene, una pel·lícula experimental de 2 segons, filmada per Louis Le Prince l’octubre de 1888 a Leeds, Anglaterra, es reconeix generalment com la primera pel·lícula de la qual es té constància.

A William K. Dickson, enginyer en cap dels Laboratoris Edison, se li atribueix la invenció d’un tipus de banda de cel·luloide que pot contenir una seqüència d’imatges, tot sent la base d’un mètode de fotografiar i projectar imatges que es mouen. Es tallaven trossos prims de cel·luloide i es llevaven les marques dels talls amb plaques de pressió escalfades. Després, aquestes bandes es cobrien amb una gelatinafotosensible que enregistrava les variacions lumíniques.

L’Exposició Universal de Chicago, celebrada al 1893, va ser el lloc escollit per l’inventor nord-americà Thomas Alva Edison per presentar en públic dues invencions basades en els descobriments de Dickson: el kinetograph, la primera càmera per captar imatges en moviment, i elkinetoscope. Aquest últim tenia forma d’armari dins el qual una pel·lícula de cel·luloide de Dickson, alimentada per un motor elèctric, girava en bucle continu. La pel·lícula tenia una llum al darrere i una lent d’augment que servia de visor per a l’espectador. Aquest aparell primigeni era de consum individual i l’espectador, per unes monedes, podia posar els ulls al visor i veure la representació. Les sales kinetoscope estaven proveïdes de pel·lícules de cinquanta peus que s’enregistraven a l’estudi d’Edison, la Black Maria. Aquestes seqüències enregistraven esdeveniments mundans (com Fred Ott’s Sneeze, 1894) així espectacles de circ, acròbates, artistes de teatre de varietats i combats de boxa.

Les sales de kinetoscape van arribar a Europa, però Edison no va patentar aquestes invencions a l’altre costat de l’Atlàntic, ja que es confiava en els precursors i innovadors britànics i europeus. Això va permetre que es desenvolupessin imitacions, com ara la càmera ideada per Robert William Paul, un fabricant de productes elèctrics i científic anglès, amb el seu soci Birt Acres.

Paul va tindre la idea de passar els quadres en moviment a una audiència col·lectiva, i va inventar un projector de pel·lícules. La primera exposició pública va ser al 1895. Alhora, a França, Auguste i Louis Lumière havien inventat el cinematògraf, un aparell portàtil amb un triple funcionalitat: càmera, impressora i projector. Amb la col·laboració de llur pare, Antoine Lumiere, van començar a exposar pel·lícules al Boulevard des Capucines de París a finals de desembre de 1895. Vist l’èxit d’aquesta curiositat científica, els germans Lumière prompte van establir una xarxa de reporters per tota Europa (i després, el món), els quals enregistraven les anomenades actualités, predecessores dels documentals. Entre les primeres pel·lícules Lumière, que no sobrepassen el minut de durada, hi ha clàssics com ara la Sortida dels treballadors de la fàbrica Lumière, L’arribada d’un tren a l’estació (famosa per l’ensurt que van tindre els espectadors, tot pensant-se que el tren es llençava sobre ells), o la còmica L’Arrosseur arrossé. Tanmateix, la primera exposició pública, documentada, d’imatges en moviment a Europa va tindre lloc a Berlín l’1 de novembre de 1895, de la mà de Max i Emil Skladanowsky i el seu bioscop.

Una mica abans, al maig de 1895, als Estats Units, Lauste va crear l’ eidoloscopi, ideat per a la família Latham, uns altres precursors del cinema. D’altra banda, el 5 de febrer de1894, encara que altres fonts indiquen que va ser al 1895, tenia lloc la primera projecció pública a càrrec de Jean Aimé “Acmé” Le Roy, feta davant una vintena d’homes del món de l’espectacle a Clayton, Nova Jersey.

En aquells temps, les pel·lícules es veien principalment com un acte més a la funció de vodevil. Era conegut com “cinema d’atracció”, donat que el simple fet de veure imatges en moviment, al marge del contingut, era suficient per atraure a un públic, sobretot de les capes mitges i baixes de la societat. Els films solien durar menys d’un minut i constar d’una sola escena ininterrompuda, amb càmera fixa, la qual podia ser tant realista (escenes quotidianes del carrer, grans esdeveniments…) com planejada (actuacions d’actors i còmics del vodevil). Amb tot, en poc temps, el cinema es va estendre per tot el món.

L’època muda

Des del començament, tant inventors com productors van intentar combinar les imatges en moviment amb so sincronitzat, la qual cosa no es va assolir de forma pràctica fins al final de la dècada dels anys 20. Però, tot i que les pel·lícules mancaven de so, el cinema no era exclusivament mut: en els seus primers trenta anys d’història, les imatges s’acompanyarien de narradors, músics (i fins i tot orquestres) o intertítols amb diàlegs i narracions, per a compensar eixa falta d’àudio.

El mag i propietari d’un teatre parisenc, Georges Méliès, va començar i exhibir pel·lícules al 1896. Els seus films aprofitaven els trucs de màgia i il·lusionisme, i juntament amb alguns trucs cinematogràfics i efectes especials descoberts pel propi Méliès, com l’stop motion, van crear tota una sèrie de pel·lícules fantàstiques i precursores de la ciència-ficció, com Viatge a la Lluna, de 1902.

Mentrestant, als Estats Units, Edwin S. Porter, el director principal de la companyia Edison, va avançar en la construcció del llenguatge primitiu i principi del muntatge, com a Life of American fireman o The Great Train Robbery, ambdues de 1903. A Porter se li atribueix l’establiment del pla com a unitat bàsica de l’acció cinematogràfica, ja que amb plans es formen escenes, la unitat bàsica en una representació de vodevil o teatre (d’on provenien molts nouvinguts al cinema).

Hollywood i l’Star System

Als Estats Units, el cinema va tenir un èxit aclaparador, per una peculiar circumstància social: al ser un país d’immigrants, molts dels quals no parlaven l’anglès, tant el teatre com la premsa o els llibres els estaven vedats per la barrera idiomàtica, i així el cinema mut es va transformar en una font molt important d’esplai per a ells.

Tot ensumant-se aquest negoci, i basant-se en la seva patent sobre el kinetoscopi, Edison va intentar prendre el control dels drets sobre l’explotació del cinematògraf. L’assumpte no només va arribar a judici d’Edison contra els denominats “productors independents”, sinó que es va lliurar fins i tot a tir net. Com a conseqüència, els productors independents van emigrar des de Nova York i la costa Est, on Edison era fort, cap a l’oest, recentment pacificat. En un petit poblat anomenat Hollywood, van trobar les condicions ideals per a rodar: dies assolellats gairebé tot l’any, multitud de paisatges que poguessin servir com localitzacions i la proximitat amb la frontera de Mèxic, en cas que haguessin d’escapar de la justícia. Així va néixer la Meca del Cinema, i Hollywood es va transformar en el més important centre cinematogràfic del planeta.

La major part dels estudis fundats en aquella primerenca època (Fox, Universal, Paramount) eren controlats per productors (Darryl F. Zanuck, Samuel Bronston, Samuel Goldwyn, etcètera) que veien el cinematògraf més com un negoci que com un art. Van lluitar entre si amb tenacitat, i de vegades, per a competir millor, es van fusionar: així van néixer 20th Century Fox (de l’antiga Fox) i Metro-Goldwyn-Mayer (unió dels estudis de Samuel Goldwyn amb Louis B. Mayer). Aquests estudis van buscar controlar íntegrament la producció fílmica. Així, no només finançaven les pel·lícules, sinó que controlaven els mitjans de distribució a través de cadenes de sales destinades a exhibir només les seves pròpies pel·lícules. També van contractar a directors i actors com si fossin mers empleats a sou, sota contractes ferotges; va ser fins i tot comuna la pràctica de prestar-se directors i actors entre si.

Això va marcar l’aparició de l’anomenat star-system, el “sistema d’estrelles”, en el qual els actors del cinema eren promocionats en sèrie, igual que qualsevol altre producte comercial. Només Charles Chaplin, Douglas Fairbanks i Mary Pickford es van rebel·lar contra això, podent fer-ho pel seu gran èxit comercial, i així van crear el seu propi estudi:United Artists. Es parla així de la producció hollywoodenca entre les dècades de 1910 i 1950, com de “cinema de productor“, on contava més el pes del productor que aconseguia el finançament, que el director encarregat de plasmar una visió artística. 

Font:.-Moltes gràcies!! 

Material sobre la vida i obra dels Germans Lumière. Font:.-Moltes gràcies!! 

Louis Lumière

Louis Lumière (Besançon, 1864– Bandol, 1948) inventor, físic i industrial francès que, associat amb son germà Auguste Lumière, es va fer famós per la invenció del cinematògraf.

Louis i Auguste Lumière

Biografia

Infància i joventut

Antoine Lumière, el seu pare era fotògraf a la ciutat de Besançon a on nasqué i de qui va aprendre l’ofici, quan encara era un nen. El 1870, la familia es traslladà a Lyon, a on el pare s’associà amb el fotògraf lionès Fatalo, instalant el seu nou taller fotogràfic al cèntric carrer Barre.

Els dos germans foren matriculats al liceu La Maritinère de Lyon, a on Louis Lumière acabaria, amb el temps, cursant estudis de física. Paral·lelament als seus estudis, rebé classes de piano, escultura i pintura, demostrant, a aquesta darrera, un precoç talent per a la composició visual. També per a aquesta època li sobrevingueren els primers atacs de migrananya.

En augmentar les comandes al taller fotogràfic del seu pare, ambdós germans començaren a ajudar-lo amb tasques d’aprenent. El 1880, encara adolescent, començà a fer les seves primeres investigacions per a perfeccionar el sistema de plaques fotogràfiques que s’estava emprant a aquell moment. El 1882 patentà, finalment, l’Etiquete Bleue, la primera placa d’alta velocitat de la casa Lumière, amb la qual s’aconseguien fotografies amb una exposició d’una seixantava part de segon. Aquest fet feu que els Lumière s’independitzesin i el taller passà a ser fàbrica, instal·lant-se al nou solar de la zona lionesa de Montplaisir.

El cinema

Al 1894, desprès de veure el funcionament del kinetoscopi d’Edison a l’Exposició de Paris, Antoine Lumière proposà als seus fills la possibilitat de crear un aparell que pugués reciclar l’invent del nord americà i fer-lo útil per a projeccions públiques. Els dos germans començaren a treballar plegats peró, ben aviat, Auguste Lumière preferí fer-se càrrec de la part òptica, treballant estretament amb l’òptic Alfred Molteni, mentre Louis Lumière es centrava a trobar el sistema que poguès sincronitzar el pas de la pel·lícula pel devant l’objectiu projector, amb l’ajut del tècnic Charles Moisson.

El problema de la sincronia de totes les parts mecàniques era, de fet, l’atzucac més difícil de resoldre peró Louis Lumière trobà l’inspiració al sistema que emprat una màquina de cosir, capaç, amb una mecànica simple, de sincronitzar diverses accions alhora.

Finalment, amb un aparell construit per Jules Carpentier, sota les instruccions del mateix Louis Lumière, el cinematògraf fou patentat el 13 de febrer de 1895.

Al llarg de tot aquest any i part dels seguents, Louis Lumière, qui era dels dos germans qui tenia més aptituds artístiques per a la composició fotogràfica, fou l’encarregat directe de supervisar totes les pel·lícules, mentre el seu germà era el model per a moltes d’elles.

Desprès de fer diverses presentacions a societats científiques i fotogràfiques feren la seva presentació pública, projectant els films Lumiere al Saló Indi del Grand Café del carrer dels Capuchins de Paris el 28 de desembre de 1895

Altres invencions

A més del cinema, Louis Lumière fou el principal promotor i creador de posteriors invencions de la companyia Lumière, com el fotorama (1900), consistent a una gran sala de projecció de diapositives en format panoràmic envolvent o, la més reixida de totes, l’autocrom (1907), primer sistema popular de fotografia a color.

A totes aquestes invencions ,Louis Lumière fou sempre qui hi tinguè un paper preponderant, questió acceptada també pel seu germà, qui sempre estiguè més interesat a la química i la medicina. per una questió merament contractual, tots aquests invents eren patentats pel nom de la societat:

Darrers anys

La fàbrica Lumière arribà a tenir més de trescents empleats i a convertir-se une de les més importants empreses de material fotogràfic franceses de l’època.

En acabar la Segona Guerra Mundial els dos germans foren investigats com a sopitosos de col·laboracionisme amb els alemanys peró no es va poder trobar, al seu moment, rés que els poguès inculpar. A la fi de la seva vida, els dos germans van rebre tota mena d’honors- d’aquesta època és una famosa entrevista de Georges Sadoul a Louis Lumière, per al llavors nou mitja televisiu- peró darrerament s’han aixecat de nou les investigacions sobre el seu passat a la guerra, havent-hi importants sectors de la societat francesa que s’han oposat a que la seva imatge sigui impresa als billets de cent francs.

Filmografia essencial

Aquestes primeres foren les pel·lícules que foren projectades a la primera sessió del Saló Indi del Grand Café. Totes elles foren rodades entre el febrer de 1895 i l’octubre de 1895.

1. La Sortie de l’usine Lumière à Lyon (La sortida dels obrers de la fàbrica) Primera pel·lícula de la història del cinema, projectada a una sala a on es pot veure els obrers de la fàbrica Lumière a l’hora de plegar.
2. La Voltige
3. La Pêche aux poissons rouges
4. Le Débarquement du congrès de photographie à Lyon Film que varen rodar el mateix dia que varen fer una presentació del cinematògraf al congrès de fotografia de Lyon. Al film apareix l’astònom i pioner del cinema Jules Janssen parlant engrescadament amb Auguste Lumière.
5. Les Forgerons
6. L’Arroseur arrosé (El regador regat) Considerada la primera pel·lícula de ficció de la historia a on hom pot veure un succès còmic basat en un fet real.
7. Le Repas de bébé (L’esmorzar del bebé) Primer film estrictament familiar a on apareix Auguste Lumière donant de menjar a la seva filleta Andrèe i a la seva dona, asseguts tots tres al jardí de la Ville Lumière.
8. Le Saut à la couverture
9. La Place des Cordeliers à Lyon
10. La Mer (Baignade en mer)

Els germans Lumière rodaren encara uns quants films més al llarg dels seguents anys, de les quals cal destacar:

• L’arrivée d’un train a la gare de la Ciotat de Lyon (L’arrivada del tren a l’estació de Lyon)

Enllaços externs

• Els films mostrats a la primera sessió del Grand Café (Quicktime format) — December 28, 1895. Inclou un programa de l’esdeveniment
• Le musée Lumière — Museu Lumière

 Auguste Lumière

Auguste Lumière (Besançon, 1862– Lió– 1954) químic, metge, industrial i inventor francès que, col·laborà amb el seu germà Louis Lumière a la invenció del cinematògraf.

Auguste Lumière va ser el pioner de la utilització dels raigs X a França.

Auguste Lumière tingué una vida paral·lela al seu germà, des de petit fins a la mort del primer: estudiant al mateix lloc (el liceu lionès La Martinière), fent-se soci de l’empresa de productes fotogràfics Lumière i fins i tot casant-se cadascun d’ells amb una de les germanes Winckler (Auguste amb Marguerite Winckler, amb qui tindria una filla, Andrèe, i Louis amb Rosa Winckler).

De tota manera, mentre el seu germà tenia facilitat per a l’art, la mecànica i la física, August Lumière excel·lí principalment a la química i lamedicina. Sense deixar de treballar amb el seu germà per a l’empresa familiar, el 1910 fou el primer a emprar els raigs X a una consulta mèdica a França i als anys vint obrí un laboratori que aplegava més de 150 empleats als seus departaments de química, física, histologia,serologia i anàlisi. El laboratori comptava també amb una biblioteca científica de més de 30.000 volums. La seva contribució al camp de la medicina s’estengué també a estudis al voltant de diverses malalties, especialment el càncer, sobre el qual publicà uns escrits que foren molt criticats per una important part de la comunitat científica.

La contribució d’Auguste Lumière a la invenció del cinematògraf (1895) fou força menor que la del seu germà però participà molt activament a les tasques de filmació i exhibició de les pel·lícules, apareixent en moltes d’elles com a model, arribant fins i tot a dirigir el que seria la única pel·lícula una mica llarga dels germans Lumière: La vie de Christ (1898), la qual fou un fracàs comercial.

Filmografia com a director

• La vie de Christ (1898)

Font:.-Moltes gràcies!!