JORNADES LITERÀRIES: ELS TRES PÈLS DEL DIMONI

“Vet aquí una vegada hi havia un matrimoni molt pobre del que va néixer un fill molt afortunat. Es va vaticinar que quan complís 14 anys es casaria amb la filla del Rei. Un dia el Rei passava per allà on vivia el nen i els pares orgullosos li van explicar la profecia.
El Rei els va prendre el fill dient que el cuidaria i el va tancar en una capsa i la va llançar al riu, però la capsa no es va enfonsar i va anar a parra riu avall, on es va topar amb la presa d’un molí i un dels mossos va recollir la capsa. En obrir-la els moliners van veure que era un nadó i el van cuidar durant molt i molt temps.
Passats 14 anys, una tempesta va sorprendre al rei que va anar a refugiar-se al molí, i en veure el jove noiet va preguntar als moiners si era fill seu. Els moliners van explicar el que va passar fa 14 anys i el rei en saber que era el pretendent que no volia per la seva filla, els hi va demanar als moliners si li deixarien que el jove portés una carta a la reina per dues monedes d’or.
Dit i fet, el noi es va posar camí de palau amb la carta, es va perdre enmig del bosc i va anar a refugiar-se a la casa d’uns bandolers que en llegir la carta van veure que hi posava que matessin al noi que portava la carta. Els bandolers, que no tenien tan mal cor, es van apiadar del noi afortunat i van canviar la carta per una que posés que el jove s’havia de casar amb la princesa.
En arribar a palau, la jove princesa va quedar encisada pel noi i de seguida la van casar amb ell. S’havia complert la profecia i el noi amb 14 anys s’havia casat amb la princesa. El rei al tornar del seu viatge i veure el que havia passat, es va adonar que algú havia canviat la carta, el noi va dir que potser havien estat els bandolers.
El rei, intentant buscar una mort segura pel jove, el va enviar a la casa del dimoni a buscar-hi els Tres pèls d’or del Diable. Dit i fet, el noi es va posar en camí.
Va arribar a un poble on tothom estava molt i molt trist, ja que resulta que la font de riquesa del poble era una font de la que manava vi, i ara s’havia assecat, el noi va dir que no els podia ajudar ara, però que de tornada ho faria.
Un segon poble també estava vivint una gran desgràcia, resulta que el pomer de la plaça que feia pomes d’or, ara no tenia ni fulles pràcticament. I el noi els digué el mateix que en el poble anterior.
Va arribar a un riu profund i fosc, on hi havia un remer que es dedicava eternament a portar les ànimes d’una banda a l’altra del riu fins a les portes de l’ infern. El remer estava desesperat perquè ningú el podria rellevar mai, el noi va dir-li que al tornar l’ajudaria i li donaria una resposta.
Va arribar a les portes de l’ on va trobar a la dona del diable que es va apiadar de la història del jove, i li va prometre que l’ajudaria amb els tres pèls i amb tots els problemes que s’havia trobat pel camí. Només s’havia d’amagar entre els plecs de les faldilles de la dona del diable i parar bé l’orella.
En arribar el diable, va sopar i beure i de seguida va caure dormit. La dona li va arrencar un dels cabells i el diable va començar a cridar i li va preguntar a la dona:
– Però què fas?
– És que he tingut un mal son i té estirat dels cabells de la barba, he somiat que un poble del que manava vi en una font s’havia assecat. Qui en té la culpa?
– Un gripau que hi ha a sota i que es beu tot el vi. Si el matessin en tornaria a brollar el vi.
Va passar exactament el mateix amb el segon dels pèls que la dona li va arrencar, i en va treure l’entrellat del pomer de les pomes d’or. Resulta que hi ha una rata que mossega les arrels i l’està matant però que si matessin a la rata, tot quedaria solucionat.
I del remer li va dir que l’únic que li calia és que quan algú li demanés que el creués el riu, li havia de donar el rem, si ho feia quedava lliure per sempre de la seva tasca i el que agafés el rem, estaria condemnat a fer la tasca que ell havia fet durant molt temps.
Acomplert l’objectiu, el jove tenia els tres pèls i les tres solucions. I va tornar de camí a palau, però passant abans pel remer i pels dos pobles. A canvi de la seva ajuda, tothom li va oferir grans quantitats d’or i va arribar a palau amb els tres pèls del diable i carregat d’or.
El rei li va preguntar d’on havia tret tan or i el noi li va dir que de l’altra banda del riu, i el va enviar així amb el remer que per fi va quedar alliberat, i es diu que el Rei encara rema i va d’una banda a l’altra del riu per tota l’eternitat.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *