Vet aquí una vegada quan els ocells encara tenien dents, vivia en el mar més petit del món un calamar gegant de 100m, de color blau que només tenia tres potes.

Clar, no podia nedar gaire bé i el Capità pirata Barbamufeta sempre l’estava perseguint perquè sabia que era una pressa fàcil. El calamar blau estava fins “el monyo” d’ estar-hi sempre amagat.

El calamar blau s’adonava que ell sol no podia defendre’s d’en Barbamufeta i va anar a buscar ajuda .

Amagant-se per on podia i nedant a poc a poc va parlar amb el Peix del Foc, que tenia l’habilitat de cremar qualsevol cosa.

Després va anar a veure el peix Serra, que pot serrar tota mena de fustes .

Després amb ell Peix Martell que dóna cops a tot el que es mou.El Pirata Barbamufeta, com cada dia, va anar a buscar el calamar blau , ja que li encanten les potes de calamar però … Aquell dia de cop va sentir que el cul li bullia d’escalfor, algú li estava cremant,el Capità va començar a nedar cap al seu vaixell. Però ,el Peix Serra ja feia de les seves, havia fet un munt de forats en el casc del vaixell. Aquest feia aigües, glu, glu glu, glu, glu…

Però encara no va haver prou, el Peix Martell l’estava esperant, boing, boing, boing!!!!!

El pirata va quedar ben marejat…

En Barbamufeta va agafar tanta por que va començar a nedar, nedar, nedar, nedar… i encara ara continua nedant. Hores d’ara cada vegada que veu a un calamar comença a tremolar i a nedar sense parar.

El calamar de tres potes i els seus amics van tornar a viure tranquils. Encara que de 8 potes,el nostre calamar no podrà tornar tenir mai més.

Vet aquí el , vet aquí el i a quest conte ja s’ha acabat.