RONDALLES: EL MONSTRE DE NOVA YORK


drac-poc-pesat2


Fa molt de temps quan els dinosaures encara no tenien dents, a l’any 1001, a la ciutat de Nova York, hi vivia un monstre verd fosc, amb punxes a l’esquena i amb una llengua de vint-i-quatre metres. Era un monstre molt rabiós ,quan s’enfadava es menjava tot allò que li passava per davant.

La ciutat estava destrossada i sense gent, quasi a punt de desaparèixer.

Ves per on un dia va passar per allà l’Home Blau dels Mil Ulls que es va quedar sorprès del que estava passant.Va decidir que havia de fer alguna cosa per recuperar aquella  ciutat plena de destrosses i gent plorant.

Com que tenia molts amics especials , va pensar a qui podia demanar ajuda i va anar a buscar-los. Va anar primer a veure a l’Home-Aigua, i li va explicar el que passava. Aquest li va dir que l’ajudaria amb molt de gust. L’Home Aigua li donaria aigua per a les plantes i les persones. Després va anar a veure a L’Home-Pedra, que l’ajudariaa fer les cases de la ciutat. Més tard va anar a veure a en Superblauet, que podia llançar tinta de tots colors, i així podria donar color de nou a la ciutat, i l’Home Blau dels Mil Ulls li donaria llum.

Es van posar tots d’acord i van començar la feina!

L’Home Blau dels Mil Ulls i l’Home-Aigua van anar a buscar el monstre. L’Home-Aigua li va llançar primer aigua molt freda, després va fer una bombolla gegant i el va atrapar dins, el van portar fins a un frigorífic gegant i allà el van conservar gelat.

Tots quatre, van començar a refer la ciutat: L’Home-Pedra feia les cases, el Superblauet les pintava, l’Home-Aigua regava la terra i omplia els rius i l’Home dels Mil Ulls donava llum a tots els carrers i cases.

I així és com la ciutat de Nova York es va tornar a convertir en una ciutat enorme i amb molts gratacels. Si mai aneu al Museu dels Dinosaures veureu que encara guarden el monstre verd fosc, punxegut, rabiós i amb la llengua de 24 metres.

Si aquesta rondalla t’agrada, menja-te-la fregida. Si fregida no t’agrada, menja-te-la torrada. Si encara no t’agrada, llença-la dalt de la teulada.

De Collages

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *