Aquesta primavera m’ha portat algunes pèrdues.

Cada dol reviu els anteriors i em fa conscient de quant efímera és l’existència.
Em plantejo la necessitat de donar valor a cada acció, a les relacions, a les vivències.

Ajusto allò que m’importa i el què és secundari, per no perdre el temps en queixes o laments i gaudir i compartir el goig de viure.

Recullo les lliçons de qui ens ha deixat i aprofito el meu temps per construir, només jo en sóc responsable.