Galetes sueques i clima mediterrani

Agafar el millor de cada casa.

Les “Galetes de xocolata de la Marta” i el sol de Canapost.

Com a casa en lloc! Però on és a casa? on hi tens l’aixopluc? on hi tens la feina? on hi ha la gent que estimes? on t’hi sents acollit?

 Cada vegada més persones tenim la casa repartida pel món, un trosset amb les comoditats aquí, un trosset amb afectes allà, un trosset amb la infància més enllà…

Dimarts tornant de Girona, escoltava a la radio el programa “L’ofici de viure” i em va quedar una frase a la qual he anat donant voltes i ara em torna, deia: “els espais també es moren” Tornar a llocs que fa temps he deixat em produeix sovint una sensació agredolça, sovint la realitat no correspon al record, o és més petit o més trist o més fred…

La vida és canvi, és adaptació, és el present amb el que t’ofereix l’ara i l’aquí.

Galetes de xocolata al sol de Canapost.

Gràcies Marta i Marc per acostar-me el vostre món i regalar-me trossets de les vostres vides.

galetes-de-xocolata-de-la-marta.doc

No hi ha mal temps, només roba inadequada

Torno a ser a Suècia, avui hem anat quatre hores d’excusió pels boscos d’Skane, dia gris, pluja fina i una temperatura al voltant dels zero graus.

Ha estat francament agradable, paissatge d’hivern: llacs gelats, encara que no prou per caminar-hi per damunt, fagedes despullades amb una gran estora de fulles i molsa, roures, bedolls, pins i avets altíssims; gran quantitat d’ocells: mallarengues, reietons, un picot… Tornant cap a casa, ja al cotxe, hem apurat fins l’últim moment de claror per voltar per carreteres secundàries i continuar gaudint comtemplant el paissatge de prats i boscos, cases de camp típiques i no tant típiques, algun faisà, moltíssimes oques i un petit grup de cabirols.

Ah! abans de sortir de casa ens hem equipat a base de bé: samarreta i malles tèrmiques, mitjons de muntanya, pantalons gruixuts, algú fins i tot impermeables, polar i anorak, gorro, bufanda i guants

Hi ha coses que no depenen de nosaltres, el temps n’és una. El que sí depèn de nosaltres és la resposta que hi donem, com afrontem les circumstàncies.

Viure instal·lats en la queixa pot ser una gran excusa per no sentir-nos responsables de res, o una trampa que ens porti al desànim permanent.

Hi ha una dita sueca que diu “No hi ha mal temps, només roba inadequada”