One thought on “les gallines

  1. Kiku

    Pot el comportament dels animals dits irracionals, donar-nos alguna pista de les mancances d’aquells que ens anomenem racionals?
    Instruïts seguint pautes de comportament que han anat evolucionant al llarg de la nostra història, hem dissenyat un sistema educatiu més preocupat en la nostra adaptació a les estructures socials i econòmiques imperants, moltes vegades més preocupades per la sostenibilitat del propi sistema, que no pas del desenvolupament inherent a la nostra condició d’essers vius. Animals necessitats de fluir dins la natura de la qual formem part, i alhora dotats d’una prodigiosa capacitat de racionalitzar allò que som, hem estat capaços de transformar no sols el nostre paper en aquest entorn sinó també adaptar-lo progressivament a mesura que ho ha fet la nostra pròpia evolució. Abduïts per l’èxit que anomenem societat del benestar, ens veiem com els creadors d’un miratge sociològic que ens col·loca fora de l’escenari al que pertanyem, més preocupats per encaixar en el model i les seves pleitesies que en allò que ens a fet capaços d’arribar-hi, és a dir la qualitat dels que n’hi formem part. Enlluernats uns pels privilegis dels qui s’han adaptat amb èxit, preocupats altres en donar-nos les eines per aconseguir-ho i atabalats uns i altres pels missatgers d’apocalipsis divins diversos, tots plegats em oblidat que tot i no saber qui som, d’on venim i que collons i fem aquí, allò que importa és que ens ha estat donat el miracle de l’existència i que tots hi tenim dret, tots sense excepció formem part d’aquest espectacle de la vida, meravellosament ric d’espècies, de varietat, pluralitat, diversitat i en la mesura que siguem capaços d’entendre això, la nostra evolució com essers vius, humans sí, però animals a la fi, serà molt més esplendorosa que fins ara, si es que alló que som i hem aconseguit es pot qualificar d’esplendorós.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *