Clica a l’enllaç per a fer una activitat interactiva on podras “jugar” a ser genetista del futur!

http://bioinf3.uab.cat/expobi2/act2.html

Lectura cooperativa dels documents proporcionats pels organitzadors del Parlament Científic Jove a Catalunya:

-Per grups de 2 o 3 alumnes, repartirem els documents.

-Cada grup llegirà el document que se li hagi proporcionat.

-Contestarem entre tots les preguntes.

-Debatirem les qüestions ètiques.

PREGUNTES:

1. En què consisteix la  GENÈTICA INDIVIDUALITZADA?

És la ciència de salut del futur. Permetrà que cada persona neixi amb la seva seqüència d’ADN coneguda. Permetrà fer teràpies més eficaces, doncs es coneixerà tot l’adn de l’individu.

2. Què és l’EUGENÈSIA? Selecció d’una super raça genètica.

3. Què és la Medicina Personalitzada?

4. En quan de temps es preveu la implantació de la medicina personatlitzada? De 5 a 20 anys.  . En els primers 5 anys, tindràn accés persones amb elevats recursos econòmics.  De 5 a 10 anys s’afegiran les persones amb risc (nadons, gent gran, persones amb antecedents, …). A partir dels 15 anys es convertirà en habitual.

5. Existeixen interessos econòmics d’empresses privades amagats? Quina mena d’empreses privades en podrien treure profit poc ètic?

Indústries farmacèutiques, la medicina personalitzada podria evitar malalties i per tant estalviaria presa dde medicaments.

Empreses privades que comencen ja a fer les seqüenciacions d’adn.

6. On s’està estudiant al voltant de la Medicina Personalitzada en l’actualitat? Quina mena de professionals treballen per a fer-la avançar?

Informàtics que fan un foftware que permeti integrar la multitud de dades genètiques dels pacients amb càncer de mama per a realitzar un tractament individualitzat. Oncòlegs i informàtics s’han de coordinar. Aquests estudis es fan a Màlaga que col·labora amb el projecte europeu ACGT (Advancing Clinico-Genomic Clinical Trials on Cancer).

Els estudis permeten detectar la probabilitat de contraure una malaltia, però a més a més predir els efectes de les teràpies medicinals sobre la base de l’estructura genètica dels pacients, gràcies als tests genètics.

7. En què consisteix el SNP o Polimorfisme d’un sól nucleótid? Quina mena d’SNP hi ha? Són tots dos igual de preocupants?

És una variació en la seqüència d’adn que afecta una sóla base nitrogenada (A, T, C, G)

Hi ha dos tipus:

-els NO SINÒNIM: te lloc en el fragment d’arn missatger (intró) que es traduirà a proteïna, per tant, afectarà a la proteïna

-els SINÒNIM (=MUTACIÓ SILENCIOSA): té lloc en el fragment d’arn missatger (exó) que no es traduirà a proteïna, per tant, no afectarà a la proteïna. Serà inocu.

8. Quines noves tecnologies estan desenvolupant ràpidament la Medicina personalitzada fins arribar a límits eticament compromesos? Quins avantatges i quins desavantatges comporten?

CHIPS D’ADN  o BIOCHIP:  disposició ordenada i coneguda de milers de fragments de material biològic estret d’un ésser viu i emmagatzemat damunt un suport sòlid. Faciliten l’estudi i la possibilitat d’obtenir informació de molts gens a la vegada en un únic experiment. (Informació en Wikipedia)

9. Quins tipus de test genètics hi ha?

Presimptomàtics: Abans d’apareixer els simptomes

Succeptibilitat: Probabilitat de desenvolupar la malaltia.

TGM (Tests Genètics Massius):

10. Què és un TGM o Test Genètic Massiu? És econòmicament molt costós?

11. Quins són els problemes ètics associats als TGM? Què diuen d’això els organismes oficials internacionals i nacionals? Quins són aquests organismes?

En aquests moments hi ha empreses que fan servir els TGM per a discriminar als treballadors . També ho fan servir les asseguradores.

12. Quina creieu que hauria de ser la pauta de control ètic que vetlles per un correcte ús d’aquestes noves tecnologies?

Nous mètodes de diagnòstic poden establir que algunes persones en etapes molt primerenques pateixin el risc de tenir una malaltia greu en un futur. Hauríen de ser aquests diagnòstics precoços obligatoris per a tothom?

D’aquí pocs anys, serà possible tenir descodificada la nostra estructura genètica individual. Així, les persones es preguntaran cada cop més qüestions com aquestes: què em pot explicar la meva estructura genètica sobre mi mateix, els meus orígens i el meu futur? Temen algunes persones que els seus gens continguin missatges amagats que poden causar malalties en un futur o determinar qui viurà més o serà més intel.ligent? Conèixer l’estructura genètica completa d’algú ja costa menys que comprar-se un cotxe nou. Així, és hora de saber més sobre la medicina personalitzada i les seves implicacions.

Per tal d’entendre millor el poder dels nostres gens, poden visualitzar l’alfabet genètic com una recepta de cuina. Els gens són bàsicament acotacions per a les nostres cèl.lules per produir una certa quantitat de proteïnes i formar òrgans com ara el cor o la pell a partir d’una multitud d’ingredients.

Per sort, les receptes de cuina gairebé mai no s’han de seguir estrictament. La majoria de vegades, algunes ingredients no s’utilitzen o són subtituïts per altres de semblants. En el cas de la genètica, aquesta important metàfora vol dir que no totes les mutacions de l’estructura genètica provoquen malalties o la mort. La vida troba el seu camí a través de les variacions, i en el procés d’evolució, les cèl.lules han après a “cuinar” seguint direccions ambigües.

Quan neix un infant, aquest ha rebut bàsicament una mescla única de receptes inventades al llarg del procés de l’evolució humana. Quan es perden pàgines senceres, paràgrafs individuals o certes lletres en el gruixut llibre de cuina de la vida, una recepta codificada en els gens pot no funcionar correctament. En aquests casos, que afortunadament són rars, el cos visualitza les característiques que es desvien de la norma. Això afecta la salut de les persones, i augmenta, per exemple el risc de patir càncer o Alzheimer. Avui dia, els científics són capaços de detectar els riscs creixents de patir càncer de pit gràcies als tests genètics o de predir els efectes de les teràpies medicinals sobre la base de l’estructura genètica dels pacients. Els científics ara creuen que si un centenar de persones sanes de cinquanta anys tinguessin un escàner de la seva estructura genètica, només 10 coneixerien els factors de riscs de certes malalties que no coneixien abans; els altres 90 no en sabrien res.

Parlant estrictament d’aquestes prediccions genètiques, normalment no es detecten o es tracten les predisposicions genètiques individuals, sinó que s’identifiquen grups de persones que mostren errors d’escriptura semblants a certes receptes de cuina. De moment, no és possible predir individualment malalties complexes o el comportament humà simplement amb l’anàlisi de les receptes genètiques.

Això és així perquè les ciències encara no poden explicar trets tan complexos com ara la intel.ligència, els sentiments, les operacions mentals que es desenvolupen en el marc del material genètic complex i interdependent i les experiències humanes. A mesura que els nostres gens es tornen transparents, més fonamental és la protecció de dades.

Malauradament, les dades genètiques estan condemnades a ser objecte d’un mal ús fins i tot sense cap test genètic. Per exemple, la gent que pateix de nanisme genètic pot ser discriminada sense tenir testejada la seva estructura genètica. N’hi ha prou amb l’aparença per fer un diagnòstic. Però la predisposició genètica d’una persona està en gran mesura fixada, la qual cosa significa que el futur d’aquesta persona es pot llegir al nucli de les seves cèl.lules dels cabells. Per tant, la protecció legal de la privacitat a molts països inclou la informació genètica personal. Tanmateix es poden canviar les lleis. A Amèrica, per exemple, la gent està debatent  seriosament sobre si els candidats presidencials haurien de publicar el seu genoma complet (i també els seus informes mèdics en el futur) per tal de capacitar els votants per jutjar quin és el candidat que els ha fet una millor impressió genètica.

Aquelles persones que pensen que aquesta franquesa seria una bona idea s’haurien de preguntar si  no donen massa importància als gens.