Gens i comportaments violents: 1r Btx B CMC

PRIMER:
Dividirem la classe en tants grups com documents a treballar. 

Cada grup mirarà de contestar les preguntes següents. No tots els documents tenen les respostes a totes les preguntes i hi ha més d’un document que té la resposta a alguna de les preguntes però aquestes respostes no coincideixen! És per això, que prèviament hauríeu de fixar-vos en la font d’on s’ha tret el document (preguntes A i B)

A. Quina és la font del document què has treballat?

B. És objectiva o subjectiva, és a dir, és parcial o imparcial?

1. Quines proves es realitzen per a estudiar les possibles disfuncions del cervell de les persones agressives?

PCL/PCL-R (aplicació d’estímuls agradables i desagradables i es mesura la conductància de la pell: Cambio en el calor y la electricidad que transmiten los nervios y el sudor a través de la piel. La conductividad de la piel aumenta en ciertos estados emocionales y durante los sofocos que se presentan con la menopausia. También se llama respuesta electrodérmica y respuesta galvánica de la piel. ) 

Resonància Magnètica Cerebral: Todos los núcleos que poseen un número impar de protones o neutrones tienen un momento magnético y un momento angular intrínseco. Cada àtom vibra de manera diferent i proporcional al camp magnètic al que està sotmes. Les vibracions es converteixen en imatges mitjançant ordinadors.,

Aparell de Resonàncies Magnètiques

AUTOPSIES

BIOPSIES

2. Quines parts del cervell es troben més implicades en una conducta agressiva?

Tàlam i hipotàlam

– Escorça frontal

– Amígdala cerebral

– Cervell límbic

3. Quines substàncies es secreten i amb quina funció durant una conducta agressiva?

SEROTONINA: neurotransmissor que estabilitza les funcions nervioses modificant la sensibilitat de l’organisme a riscos i avantatges ambientals, és a dir, si el cervell fa cas a la Serotonina l’individu es calma i si no fa cas es torna més agressiu i actiu.

TESTOSTERONA: un nivell alt implicaria més agressivitat

DOPAMINA i NORADRENALINA: nivells alts més agressivitat

NOREPINEFRINA: nivell alt més agressivitat.

4. Existeix, durant el desenvolupament embrionari algun procés que afecti a la conducta agressiva del nen? Si és així, està regulat genèticament?

– complicacions en el part

– gen present al cromosoma X que codifica la MAOA (enzim fonamental en el control de nivells de neurotransmissors com la Serotonina) Es a dir, que si un nen porta el gen que codifica aquest enzim defectuós, es com si li digués a les neurones del nen “quan sigueu grans a la serotonina ni cas, doncs si li feu us tornarà pacífiques i tontes”.

5. Existeix, durant l’adolescència, algun procés fisiològic que afecti al nivell de resposta agressiva de l’individu? Si és així, està regulat genèticament?

6. Existeixen raons fisiològiques causants de conductes agressives? I si és així, són regulades genèticament?

7. Existenixen avantatges evolutives en les conductes violentes? Quines?

 

DISCUSSIÓ:

1. Per què i per a què ens tornem violents?

Hi ha una sèrie de canvis fisiològics, com per a exemple, la secreció de serotonina, que ens permet dominar els instints violents. Mentre que la dopamina, la testosterona (en homes), la nor-adrenalina i nor-epinefrina ens tornen violents. Per tant, al final, el nostra estat esdevè un equilibri entre aquests dos tipus de substàncies.

Tornar-nos violents en determinades ocasions ens dóna més garanties de supervivència i reproducció (es competeix amb altres individus que volen la mateixa parella, defensem millor els nostres fills en cas d’agressió d’un altre)

2. Portem la capacitat de resposta agressiva als nostres gens? Si és així, només en ells?

Sí que tenim informació guardada als nostres gens, com per exemple, les substàncies de les que hem parlat. Però, altres factors (drogues, traumes infantils, problemes al part, …) també poden influir en l’agressivitat individual.

3. Quines conseqüències comporta?

Si volem disminuir la violència haurem de tenir en compte els dos aspectes: l’aspecte biològic i l’aspecte ambiental (l’entorn natural i social de l’individu)

4. Què hauríem de fer individualment i social?

Des del punt de vista individual: potser caldria fer controls biològics, per exemple, tests genètics. Si hem de tenir un problema biològic, com una secreció de serotonina defectuosa, millor saber-ho abans de fer res irremediable i poder prendre mesures mèdiques.

Des del punt de vista social: la primera obligació una societat civilitzada hauria de ser  protegir a les víctimes potencials i ajudar a les reals. S’hauria d’implicar la justícia.

5. Què hauríen de fer les administracions (salut pública, sistema jurídic, …)?

Els exàmens mèdics pertinents haurien de ser de franc

Els tractaments també.

Les lleis hauríen de ser més completes, doncs es detecten buits legals.

6. Quines conseqüències jurídiques pot tenir el fet de realitzar proves genètiques a individus aparentment normals?

Ëls resultats mèdics haurien de ser privats i les sancions per a fer servir de manera fraudulenta aquestes dades hauria d’estar greument penalitzat.

7. Com s’hauríen de tractar a les persones que presentin aquest gen tot i que no siguin, de moment, gens violent?

Se les hauria de tractar igual que a la resta. Però se les podria obligar a un control mèdic regular. Fins que no es desenvolupi el problema els haurien de deixar viure normal i amb total confidencialitat de les dades.

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

COMITÈ 3: Quan els gens són responsables d’un comportament violent

Comitè 3

Quan els gens són responsables d’un comportament violent

Investigacions recents han descobert que els gens controlen certs processos que poden

conduir-nos a un comportament violent. Quines conseqüències jurídiques té aquest

coneixement? Com s’haurien de tractar les persones amb un gen que els converteix en un

criminal violent en potència?

Es poden determinar genèticament les malalties, i de la mateixa manera la predisposició

hereditària pot influir en el comportament humà. Els gens emmagatzemen informació que

és llegida i transformada en els productes corresponents. Aquests actuen com a missatgers

de substàncies responsables de tots els processos de l’organisme humà. Cada persona és

única des del punt de vista genètic; els seus gens decideixen com un individu percep una

situació i són responsables de diferents comportaments.

Tanmateix, el DNA no és l’únic factor que influeix en els trets individuals. També existeixen

factors ambientals que influeixen en la producció de substàncies missatgeres. Així, el

comportament humà es pot canviar externament de manera que es desviï de les normes

socials. Poden ser influències decisives de l’entorn experiències traumàtiques durant la

infantesa (maltractaments o abandonament), així com posteriors situacions d’estrès o

commocions. A més, també tenen un paper important la nutrició i els hàbits de son i les

toxines ambientals.

La llibertat individual enfront de la seguretat pública

Quan considerem temes com ara la coexistència pacífica en la societat, és especialment

interessant identificar aquells membres que tenen gens que poden conduir-los a un

comportament violent. Els científics han descobert una variant d’un gen en el cromosoma X

que redueix el llindar d’inhibició per a la violència. Quan es localitza el gen en un

cromosoma de gènere, especialment en homes joves que tenen el genoma XY, aquests

tendeixen a mostrar brots de violència. Les dones tenen el genoma XX i per tant tenen el

corresponent gen “pacífic” en el segon cromosoma X, el qual generalment és més fort que la

variant que condueix a la violència.

Encara més, pot una persona ser obligada a exhibir la seva predisposició genètica? Com

hauríem de tractar aquesta informació? Quin pes tenen els drets individuals enfront dels

drets del públic en general?

Tancat per culpa dels gens?

Atès que el DNA no és l’únic factor que influeix en el comportament d’una persona, un test

genètic obligatori per a tothom seria massa discriminatori per a les persones amb un

potencial de violència de caire genètic. És impensable un aïllament preventiu. No obstant

això, si algú actua violentament i una anàlisi demostra que un gen específic és el

responsable del comportament violent, com hauríem de tractar aquesta persona?

Si només el material genètic es té en compte en el comportament humà, el càstig i les

accions educatives no tindrien cap efecte. S’hauria d’aplicar una teràpia genètica.

Tanmateix, no es tindria en compte la lliure voluntat de tot ésser humà i seria exclosa la

possibilitat que la persona interessada pugui aprendre a viure amb la seva predisposició

hereditària. A més, el tractament d’una persona en contra de la seva pròpia voluntat

necessita un aclariment legal —les institucions de tancament podrien ser l’única manera de

tractar ràpidament amb aquestes persones.

La gent tancada sense cap perspectiva de rehabilitació, tanmateix, és amb prou feines

compatible amb la legislació europea i el dret a la dignitat humana i la llibertat individual.

Autoria: Maren Peters