Nous mètodes de diagnòstic poden establir que algunes persones en etapes molt primerenques pateixin el risc de tenir una malaltia greu en un futur. Hauríen de ser aquests diagnòstics precoços obligatoris per a tothom?

D’aquí pocs anys, serà possible tenir descodificada la nostra estructura genètica individual. Així, les persones es preguntaran cada cop més qüestions com aquestes: què em pot explicar la meva estructura genètica sobre mi mateix, els meus orígens i el meu futur? Temen algunes persones que els seus gens continguin missatges amagats que poden causar malalties en un futur o determinar qui viurà més o serà més intel.ligent? Conèixer l’estructura genètica completa d’algú ja costa menys que comprar-se un cotxe nou. Així, és hora de saber més sobre la medicina personalitzada i les seves implicacions.

Per tal d’entendre millor el poder dels nostres gens, poden visualitzar l’alfabet genètic com una recepta de cuina. Els gens són bàsicament acotacions per a les nostres cèl.lules per produir una certa quantitat de proteïnes i formar òrgans com ara el cor o la pell a partir d’una multitud d’ingredients.

Per sort, les receptes de cuina gairebé mai no s’han de seguir estrictament. La majoria de vegades, algunes ingredients no s’utilitzen o són subtituïts per altres de semblants. En el cas de la genètica, aquesta important metàfora vol dir que no totes les mutacions de l’estructura genètica provoquen malalties o la mort. La vida troba el seu camí a través de les variacions, i en el procés d’evolució, les cèl.lules han après a “cuinar” seguint direccions ambigües.

Quan neix un infant, aquest ha rebut bàsicament una mescla única de receptes inventades al llarg del procés de l’evolució humana. Quan es perden pàgines senceres, paràgrafs individuals o certes lletres en el gruixut llibre de cuina de la vida, una recepta codificada en els gens pot no funcionar correctament. En aquests casos, que afortunadament són rars, el cos visualitza les característiques que es desvien de la norma. Això afecta la salut de les persones, i augmenta, per exemple el risc de patir càncer o Alzheimer. Avui dia, els científics són capaços de detectar els riscs creixents de patir càncer de pit gràcies als tests genètics o de predir els efectes de les teràpies medicinals sobre la base de l’estructura genètica dels pacients. Els científics ara creuen que si un centenar de persones sanes de cinquanta anys tinguessin un escàner de la seva estructura genètica, només 10 coneixerien els factors de riscs de certes malalties que no coneixien abans; els altres 90 no en sabrien res.

Parlant estrictament d’aquestes prediccions genètiques, normalment no es detecten o es tracten les predisposicions genètiques individuals, sinó que s’identifiquen grups de persones que mostren errors d’escriptura semblants a certes receptes de cuina. De moment, no és possible predir individualment malalties complexes o el comportament humà simplement amb l’anàlisi de les receptes genètiques.

Això és així perquè les ciències encara no poden explicar trets tan complexos com ara la intel.ligència, els sentiments, les operacions mentals que es desenvolupen en el marc del material genètic complex i interdependent i les experiències humanes. A mesura que els nostres gens es tornen transparents, més fonamental és la protecció de dades.

Malauradament, les dades genètiques estan condemnades a ser objecte d’un mal ús fins i tot sense cap test genètic. Per exemple, la gent que pateix de nanisme genètic pot ser discriminada sense tenir testejada la seva estructura genètica. N’hi ha prou amb l’aparença per fer un diagnòstic. Però la predisposició genètica d’una persona està en gran mesura fixada, la qual cosa significa que el futur d’aquesta persona es pot llegir al nucli de les seves cèl.lules dels cabells. Per tant, la protecció legal de la privacitat a molts països inclou la informació genètica personal. Tanmateix es poden canviar les lleis. A Amèrica, per exemple, la gent està debatent  seriosament sobre si els candidats presidencials haurien de publicar el seu genoma complet (i també els seus informes mèdics en el futur) per tal de capacitar els votants per jutjar quin és el candidat que els ha fet una millor impressió genètica.

Aquelles persones que pensen que aquesta franquesa seria una bona idea s’haurien de preguntar si  no donen massa importància als gens.