Quines conseqüències té per a la societat?
Els tests genètics poden conduir-nos a un millor tractament de les malalties, però qui aconsegueix els resultats? Podran accedir a aquesta informació les companyies d’assegurances o els empresaris? Com es poden evitar els abusos? Com es pot crear un marc legal que garanteixi la privacitat dels resultats?
L’ús dels mètodes mèdics genètics es denomina “biotecnologia vermella”. Inclou el desxifratge I la modificació del material genètic, la producció de medicaments genèticament modificats, així com fer tests genètics per diagnosticar malalties i desenvolupar noves teràpies.
Els tests genètics es desenvolupen sobre la base de mutacions del material genètic que es consideren les causants de malalties. Fins ara, s’han testejat més de 500 malalties, entre elles la síndrome de Down, la mucoviscidosi i un tipus de càncer de pit.
Per a què s’usen les anàlisis genètiques?
Qualsevol ésser humà és el resultat de la interacció del material genètic, les experiències i l’entorn. Una anàlisi genètica només proporciona informació sobre la composició del DNA. Per a una anàlisi d’aquest tipus es pot usar qualsevol cèl·lula de l’organisme amb nucli.
Un test pot examinar gens específics, cadascun dels quals té una funció especial dins de la seqüència de DNA. Per raons tècniques i financeres, no es fa esment del temps que es triga; és difícil analitzar el genoma sencer d’una persona. A més, no seria útil perquè no és possible comparar aquestes dades.
Els tests genètics poden revelar les probabilitats que té una persona sana i els seus descendents d’emmalaltir. Tanmateix, el valor informatiu dels resultats fluctuen segons la malaltia, i molt poques són causades per un únic gen. Moltes malalties com ara la diabetis o una pressió sanguínia alta són causades per una multitud de gens. D’altra banda, no totes les malalties registrades en la seqüència de DNA arriben a manifestar-se. Factors com ara la nutrició, toxines ambientals, l’estrès, l’exercici i les hores que dormim poden fer que els gens siguin actius. Per tant, una anàlisi genètica no dóna una resposta definitiva a les malalties que són causades per la interacció de diferents factors. El risc és identificar empíricament sobre la base de l’experiència. Però, fins i tot si una persona coneix el risc, no sempre serà possible evitar que es manifesti la malaltia. Sovint, només poden ajudar-nos les revisions mèdiques regulars de tipus preventiu.
L’anàlisi genètica és molt útil en altres camps: per exemple, en els casos en què certes malalties són recurrents en una mateixa família, un test pot facilitar una planificació familiar.
En el cas de les persones ja malaltes, l’anàlisi genètica pot confirmar el diagnòstic. També es poden usar per a finalitats no mèdiques, com per exemple les proves de paternitat.
En qualsevol cas, és indispensable assessorar-se abans de fer els tests genètics. Un test genètic pot fer que la gent visqui angoixada encara que mai no emmalalteixi. D’altra banda, també donen informació sobre els familiars directes i aquest coneixement pot esdevenir una càrrega per a tota la família. Com que els resultats són molt personals i poden tenir implicacions importants, s’ha de garantir el dret de l’individu a conèixer o no aquesta informació. El test en cap cas s’ha de fer sense el consentiment de la persona interessada.
Pel fet que és fàcil abusar i per les seves implicacions, s’han de protegir les dades enfront l’accés no autoritzat d’altres persones com ara les entitats d’assegurances o els empresaris.
Autoria: Maren Peters